Una malaltia "biològica" i no "psicològica"

A Espanya, el Ministeri de Sanitat no finança cap fàrmac per a l’obesitat, una malaltia crònica cada vegada més prevalent (afecta el 30% de la població adulta) que, fins ara, no ha sigut considerada "prou greu", com lamenta Antonio Pérez, director d’Unitat del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Els metges reclamen tractaments finançats per la Seguretat Social per abordar aquesta patologia, igual que passa amb altres malalties cròniques. Avui els pacients amb obesitat poden accedir a fàrmacs eficaços però els han de pagar enterament de la seva butxaca.

"L’obesitat és una malaltia que comporta una càrrega per a la salut pública molt important. És l’origen de moltes malalties i hauria de considerar-se com qualsevol altra malaltia crònica com el colesterol, la diabetis tipus 2 [molt associada a l’obesitat] i la hipertensió", diu Pérez. Per a ell, el tractament de l’obesitat hauria de seguir els "mateixos cànons" que el d’altres patologies: si amb dieta i exercici no és suficient, s’hauria de poder accedir a fàrmacs eficaços finançables.

L’Ozempic, fàrmac indicat per a la diabetis, ha demostrat ser altament eficaç per tractar l’obesitat. Això està provocant, des de fa temps, un desproveïment a les farmàcies de tot Espanya, ja que, especialment des de la sanitat privada, els metges l’estan prescrivint a persones amb obesitat. Si aquests pacients no tenen diabetis, se l’han de pagar enterament ells. La farmacèutica Novo Nordisk preveu comercialitzar a Espanya també Wegovy, que estarà indicat només per a l’obesitat. Tots dos estan basats en l’hormona GLP-1, que és la que està implicada en la diabetis i l’obesitat.

"La gent compra Ozempic perquè hi ha un abans i un després. A més, l’obesitat és la porta d’entrada de la diabetis [un 25% de persones amb obesitat tenen diabetis tipus 2]. És un disbarat no tractar l’obesitat, que al seu torn genera diabetis tipus 2", explica Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). Ciudin explica també que l’obesitat no és "una única malaltia", sinó que són "diversos tipus". Així, hi ha factors genètics, ambientals i fins i tot hormonals que s’entremesclen i que fan que el metabolisme d’aquestes persones funcioni "de manera deficitària".

"Menjar molt és un símptoma, no una causa. Els circuits de regulació de la gana i de consum de calories estan alterats a causa de diverses vies metabòliques en què intervenen diversos enzims", recalca aquesta especialista, que, si bé deixa clar que l’obesitat és una malaltia "biològica" i no "psicològica", aquesta té un impacte enorme en la vida i autoestima d’aquestes persones, que sovint pateixen més depressió i ansietat.

Com Pérez, aquesta endocrina de la Vall d’Hebron reclama tractaments finançables per a l’obesitat, però també reconeix que certes actituds frívoles han fet "mal" a fàrmacs com l’Ozempic. "No és ètic que la gent es compri l’Ozempic perquè li sobren cinc quilos. No és un fàrmac estètic o un suplement nutricional, sinó un fàrmac amb una hormona que s’ha de monitoritzar. Hi ha hagut celebrities que se’l punxaven per entrar en el vestit de casament, s’ha prescrit des de centres d’estètica... Això ha fet mal. El missatge que s’està robant la medicació dels diabètics és negatiu", reflexiona aquesta endocrinòloga. Ozempic pot fer que el pacient perdi fins a un 16% del seu pes corporal.

Entre 130 i 150 euros

Per al doctor Pérez, la visibilitat de l’obesitat és "pobra" a tot arreu. A Espanya i altres països europeus, els fàrmacs per a l’obesitat costen entre 130 i 150 euros. Als EUA, ronden els 800 euros. "Hem d’assumir que l’obesitat és una malaltia important, amb una càrrega alta per a la sanitat pública. Moltes vegades s’entén més com un vici que com una malaltia per si mateix", lamenta aquest endocrí.

Si bé les persones que mengen més tenen més risc de desenvolupar obesitat, hi ha els que mengen poc i la pateixen. "És una malaltia més complexa del que es vol assumir. A una persona obesa no se la valora igual que a un pacient amb càncer o a un altre que ha patit un infart", afegeix el doctor Pérez amb pesar. Segons la seva opinió, l’estratègia per abordar-la hauria de ser el desenvolupament de programes similars als de la deshabituació del tabac o de les drogues.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Ozempic és el nom comercial del fàrmac per a la diabetis tipus 2 que s’ha demostrat eficaç per perdre pes i que els metges veuen com una solució per a les persones amb obesitat. "Passa molt sovint en medicina que un fàrmac surt amb una indicació i després es demostra eficaç per a una altra cosa", diu la doctora Ciudin.

La substància activa d’aquest fàrmac és la semaglutida. Com relata aquesta metge, la semaglutida va ser descoberta per casualitat en el verí d’un llangardaix d’un zoo dels EUA. El cuidador de l’animal tenia diabetis tipus 2 i obesitat, i es punxava insulina. Un dia, el llangardaix el va mossegar, el seu verí tenia una molècula semblant a la GLP-1 (en la qual es basa la semaglutida) i, a partir d’aquí, el cuidador no va necessitar injectar-se més insulina. "Es va veure que a la saliva d’aquest animal hi havia una molècula semblant a la molècula humana i que es podia donar com a tractament. Així va ser com es va desenvolupar aquest fàrmac amb la indicació de la diabetis. Però després es va veure que aquests fàrmacs també servien per a l’obesitat", explica Ciudin.