La cultura fa un reset davant la discapacitat

Anar al teatre a veure una obra, assistir al concert d’un artista que t’agrada, veure una pel·lícula al cine... A la majoria de gent, aquestes activitats li semblen una cosa normal, accessible o, almenys, possible. Però per a un grup de gent no és així. Les persones amb alguna discapacitat, per exemple sordes o amb problemes de visió, no poden assistir a aquests esdeveniments. No perquè no vulguin, sinó perquè no se’ls ofereix una manera de fer-ho adequada a les seves necessitats. A Espanya, més d’1.200.000 persones pateixen d’algun problema auditiu i més d’1 milió i mig pateixen baixa visió.

Des de fa uns anys es treballa per millorar l’accessibilitat a la cultura de les persones amb discapacitat. Una sèrie de noves normatives aspiren a regular la situació i evitar la discriminació, establint mesures que compensin els desavantatges de partida, com el Reial Decret 193/2023, que entra en vigor l’any que ve. A nivell autonòmic, el 28 de novembre del 2023 es publicava en el mateix sentit a Catalunya el Codi d’Accessibilitat.

El Reial Decret 193/2023, del 21 de març del 2023, regula les condicions bàsiques per a l’accés i utilització dels béns i serveis a disposició del públic de les persones amb discapacitat. Inclou cines, teatres o biblioteques. El decret, que deriva de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social del 2013, respon a un desenvolupament reglamentari que estava pendent. Ha sigut promogut pel Ministeri de Drets Socials en el marc de l’Agenda 2030.

Seient a primera fila

Una de les qüestions més importants es troba en el punt 2 de l’article 23 del decret: "Els espais escènics, de titularitat pública, instal·laran a les seves sales sistemes d’inducció magnètica i pantalles de subtitulat i audiodescripció perquè les persones amb discapacitat sensorial puguin accedir als continguts de les obres objecte d’exhibició. En el cas dels espais escènics de titularitat privada es promourà la progressiva incorporació d’aquests recursos".

Els sistemes d’inducció magnètica o bucle magnètic són uns mecanismes que permeten sentir l’obra de manera més nítida. Les pantalles de subtitulat no només beneficien les persones sordes, també aquell que està aprenent l’idioma. L’audiodescripció s’utilitza per a les persones cegues o amb pèrdua visual, de manera que puguin seguir el que està passant en l’escena.

A més, les persones amb discapacitat sensorial tindran preferència d’accés a les primeres files en els serveis de caràcter cultural, conferències i espectacles. Fins ara, l’ús de la llengua de signes o de mesures d’ajuda depenia de la voluntat de les entitats, productores o fins i tot dels mateixos artistes en cas de concerts. Amb el decret, per primera vegada, s’imposaran. Això suposa un pas molt important, tal com ressalta Núria Martorell, codirectora de l’associació Encantados al costat de Francina Cortés. "Es prenia més com una cosa anecdòtica que com una necessitat general".

Acompanyants sense sobrecost

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

Així mateix, les persones amb discapacitat tindran dret a accedir acompanyats d’assistents personals o persones de suport sense que suposi un sobrecost, a part de rebre una atenció preferent d’acord amb les seves necessitats específiques. La formació i conscienciació dels treballadors són clau per al bon port d’aquestes mesures. "Seran canvis graduals: els espais escènics necessiten equipar-se i sensibilitzar els seus equips. Perquè funcioni, la cadena que compon el teatre ha d’entendre la importància de l’accessibilitat, el que implica", apunta Catalina Martín, de l’associació Teatre Accessible.

Un punt important del decret és que aquest diferencia entre les entitats públiques i les privades, donant més marge i temps a les privades que a les públiques, que actualment estan més ben equipades. També distingeix entre els béns i serveis nous i els que ja existeixen. Mentre que els nous ja han d’incorporar aquestes noves mesures, per al segon tipus només són obligatoris els ajustos que siguin raonables. El mateix decret defineix un ajust raonable com una modificació "que no imposi una càrrega desproporcionada o indeguda".