Mercadeig al Congrés

De les concessions que el PSOE va fer a Junts per Catalunya, la més esperpèntica, per a un govern que es defineix com a progressista, és la del traspàs integral de les competències d’immigració a la Generalitat. Els motius per a l’esperpent són diversos: 1. L’acord s’adopta amb un partit que no només no governa a Catalunya, sinó que està a matadegolla amb el que ostenta la presidència de la Generalitat. 2. La decisió la pren el ministre de la Presidència (en contacte amb Pedro Sánchez, suposem) sense que n’estiguin al cas els seus col·legues d’Interior i Inclusió. 3. El mateix passa amb ERC, el soci independentista més fiable del PSOE, a qui Bolaños ha hagut de trucar, l’endemà, per calmar els ànims. 4. Es va acordar el traspàs amb Carles Puigdemont, que va proposar Quim Torra com a president de la Generalitat. En paraules de Pedro Sánchez: "El Le Pen de la política espanyola". 5. ¿Va tenir temps i prou tacte el negociador socialista per concretar com serà la llei orgànica necessària per delegar competències que són de la Constitució? Tots vam poder veure que l’assumpte se substanciava a través del mòbil, durant el tie-break. 6. ¿Sap el PSOE com prendrà l’acord la Comissió Europea en un moment en què la immigració encén totes les alarmes a Brussel·les?

EL CONTINGUT

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Fins aquí, l’esperpent. Ara el fons de la qüestió. El silenci del PSOE l’endemà de l’acord –que ha enfosquit bona part dels avenços socials dels decrets aprovats– contrasta amb l’eufòria de Junts. ¿Com podria ser d’una altra manera? Jordi Turull s’ha referit a expulsar migrants il·legals, i Miriam Nogueras s’ha permès rialles al parlar de permisos de residència, fronteres, fluxos i llengua catalana. ¡Ja som un Estat! ¿Què respondrà el PSOE? Dubto que, en aquest cas, pugui fer com va fer amb la condonació del deute: dir que la llei serà per a totes les comunitats autònomes. ¿Algú s’imagina una política migratòria en què cada comunitat decidís el quan, el perquè i el com de les expulsions? ¿Dels immigrants arribats a les seves fronteres (pocs arriben a les costes catalanes o a l’aeroport del Prat), o dels que arriben a les Canàries i Andalusia, i són ressituats amb quotes que requereixen visió de conjunt i solidaritat? ¿Què dirà Pedro Sánchez si Junts guanya unes pròximes eleccions catalanes (el tema dona vots a tot Europa) i aplica als immigrants residents a Catalunya les receptes xenòfobes de Sílvia Orriols, l’alcaldessa de Ripoll?

El disbarat és de tal magnitud que només es pot esperar que tot hagi sigut un paperot, per les dues parts. Puigdemont: m’ho dones i ho utilitzo per a les pròximes eleccions, tot i que sé molt bé que quedarà en res. (¿Com pot no saber-ho si fa sis anys que està a Brussel·les?). Sánchez: t’ho dono, però no et facis il·lusions, t’ho trauré quan parlem de la llei orgànica. Si és així, el mal per a la política migratòria serà menor. ¿Però, i el mal a la credibilitat de la política? Per no parlar del tracte als immigrants, que hauran servit de moneda de canvi.