Una negociació "profitosa"

"Torna la millor tradició convergent". Així resumia en privat aquest dimecres un destacat dirigent de Junts –i exlíder també del partit fundat per Jordi Pujol– la decisió de JxCat de salvar el Govern en l’últim minut a canvi de destacades contrapartides. N’ha tret profit ("tall", segons va expressar el secretari general, Jordi Turull, en la reunió de l’executiva en la qual es va aplaudir el pacte) i a més ERC ha quedat com a "pagafantes" (segons també es va dir en la reunió de la cúpula de JxCat, que ha actuat fins a l’últim minut amb l’amenaça de tombar els tres primers decrets de l’Executiu. "Se li va comunicar al PSOE que o hi havia una cosa disruptiva o el no era claríssim", va explicar Turull als seus.

La posició de Junts es va mantenir ferma i va ser d’enuig per les formes utilitzades pel Govern, el qual acusen d’haver ocultat deliberadament que un dels tres decrets incloïa una reforma de la LEC (Llei d’Enjudiciament Civil) per la qual els jutges poden suspendre l’aplicació d’una llei mentre es consulta a la justícia europea, les anomenades qüestions prejudicials. Això va enervar Junts, mentre el Govern va adduir que es tractava d’una potestat dels magistrats i que és necessari recollir en la legislació espanyola per adaptar-la a la normativa de la UE sobre la matèria. ERC va assumir aquesta explicació i ha mostrat el seu suport als decrets. En els mitjans de comunicació s’aguantava l’amenaça del vot contrari. I, segons la versió del partit de Carles Puigdemont, el Govern no fa els primers gestos significatius fins dimarts a la tarda, però sense que les cessions fossin significatives. Mentrestant, la negociació ja començava a incloure "tall".

El contingut del pacte

Junts va passar del no a l’abstenció als tres decrets que l’Executiu sotmetia a votació. La formació de l’expresident va decidir salvar-los a canvi d’obtenir competències en immigració, de la publicació de les balances fiscals, del compromís del Govern a retirar l’article sobre l’amnistia, d’una reforma de la llei de societats de capital (per reforçar els mecanismes que facin que les empreses tinguin la seu social on efectuïn la seva activitat, i facilitar així que puguin tornar a Catalunya les que van canviar de seu pel procés), de fixar l’IVA de l’oli al 0% i de multiplicar els recursos per a la digitalització de la justícia, així com que l’Estat assumeixi el cost de la bonificació del transport públic i el reconeixement dels drets històrics de Catalunya "en matèria de règim local".

Van aconseguir superar l’assumpte que va generar perplexitat a patronals i a dirigents de Junts: sancionar les empreses que no tornin a Catalunya després d’haver canviat de seu social durant els mesos conflictius del procés el 2017. Junts assumeix que va explicar malament una mesura que no és al pacte d’investidura. Es tracta, asseguren, que les empreses compleixin la llei que indica que han de tenir la seu on realitzen la seva activitat. I com en totes les lleis, existeix sempre un marc sancionador per a qui incompleixi la norma. El PSOE només accepta fomentar la tornada de les firmes catalanes a Catalunya i així ha quedat recollit a l’acord.

La qüestió més aplaudida per la direcció de JxCat és la cessió de competències en immigració al Govern. El pacte sobre immigració inclourà, segons Junts, la decisió sobre els fluxos migratoris.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Borràs celebra l’acord

La negociació l’ha pilotat Jordi Turull de la mà de Míriam Nogueras a Madrid. Tot això va generar les felicitacions de la direcció, inclosa Laura Borràs, que va destacar que ERC ja havia donat el sí perquè "juga a espanyolitzar la política catalana".