Pensar el món

Escriure després de Borges. Aquesta és la qüestió. Els argentins tendeixen a mitificar les seves figures. Però en aquesta disjuntiva, el model no és petit. Així que per seguir obrint el camí de la fèrtil literatura del país austral s’ha de desenvolupar un múscul poderós. Ricardo Piglia ho va fer, discretament.  A Espanya va trigar a arribar. Quan Jorge Herralde el va incorporar al catàleg d’Anagrama ja era un mite al seu país, malgart que encara haurien d’arribar algunes de les seves obres més importants. Piglia era l’escriptor que s’havia de  tenir en compte si es volia recórrer els tremends camins del compromís polític, les utopies, la repressió i la moderna reflexió intel·lectual que ajuden a explicar la història de l’Argentina i, amb ella, la història dels vaivens del segle XX. 

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Juntament amb aquests aspectes s’havia de tenir en compte també els gèneres, especialment el policíac, perquè gràcies a aquest model permetia al lector convertir-se en un detectiu. Així va abordar 'Plata quemada', que es pot llegir com una novel·la negra, tot i que enclogui una radiografia borrosa però al mateix temps molt vívida del seu país. I molt especialment 'Respiración artificia'l, que és la gran novel·la de la generació que va lluitar sota la dictadura.

En una entrevista va explicar a aquest diari que sempre veia les seves històries com una cosa borrosa i canviant, perquè no tenia gaire clara la qualitat moral de la narració. Aquesta penombra narrativa és la que fa gran i ric l’escriptor i té un dels seus millors exemples en 'Blanco nocturno'. Per adonar-se del que és la seva escriptura només cal acostar-se al seu monumental diari, del qual s’han publicat ja dos volums, a falta d’un tercer que apareixerà aquest any. Meditat i reelaborat en un continu joc amb el seu alter ego, Emilio Renzi, protagonista també d’algunes de les seves novel·les, el diari mostra el laboratori d’idees d’on va sorgir la seva literatura i és també un dels més commovedors reflexos del que significa escriure: pensar el món.