500 ofegats a les platges i piscines espanyoles en un any

el problema està vigent durant tot l’any, però amb l’arribada de l’estiu adquireix protagonisme: a falta de dades oficials, els experts en gestió d’àmbits aquàtics asseguren que l’any passat van morir a Espanya prop de 500 persones en piscines públiques i privades, en parcs aquàtics i a les platges de tot el litoral espanyol. Els perfils més vulnerables, diuen, són la canalla –en concret, els nens– d’1 a 4 anys d’edat, i els adolescents d’entre 14 i 19.

«A Espanya no s’aplica la reglamentació de seguretat adequada malgrat el cost en morts i ferits greus», lamenta Cristian Bono, president del Consell Superior de Normalització i Seguretat Integral en Piscines (Cnorsip). Aquesta entitat mira de conscienciar la població i les administracions sobre riscos als quals no es presta prou atenció, i sobre la necessitat d’aplicar un model de gestió adequat. Apunten que cada any moren a Europa més de 5.000 menors de 19 anys i que, per cada una d’aquestes morts per ofegament, 140 nens més són hospitalitzats i 20 més han de ser atesos a urgències.

FEINA DE SOCORRISTES

A les platges, la Generalitat posa en marxa cada temporada campanyes d’informació i seguretat per conscienciar els banyistes. En primer lloc, els responsables del Govern de la Generalitat recomanen respectar les banderes que adverteixen del nivell de risc de bany al mar, seguir les normes de seguretat establertes i les indicacions dels socorristes. Alguns ajuntaments, com els de Tarragona i Salou, han posat en marxa les seves pròpies mesures i han aprovat ordenances per multar els que es banyin  al mar havent-hi bandera vermella. Els socorristes es queixen amb sovint que la gent no fa cas de les seves advertències.

Només la Creu Roja, una de les entitats que presten el servei de vigilància i socorrisme a les platges catalanes, va atendre 19.788 persones durant els tres mesos d’estiu del 2015: des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre. L’organisme va comptabilitzar 18.387 atencions de caràcter sanitari i 146 rescats, el 30% menys que l’any anterior «gràcies a la tasca preventiva duta a terme». Del total d’assistències sanitàries, 8.470 es van produir a causa d’un traumatisme i 4.299 per contacte amb meduses.

MODEL DE GESTIÓ

Per aplicar de forma específica en el cas de piscines, parcs aquàtics i altres instal·lacions al marge de les platges, Bono posa d’exemple les campanyes de trànsit: un model que contribuiria a fer disminuir els accidents –de tota mena– en els entorns aquàtics. En proporció, destaca, no hi ha tanta diferència entre el mig miler de morts que es produeixen a l’aigua i les 1.126 en accidents de trànsit que la DGT va registrar en el transcurs de tot l’any passat. «Durant l’estiu, en algunes comunitats autònomes, les morts per ofegament superen les que es produeixen en accidents de circulació»,  assegura Bono. «L’ofegament és la segona causa de mort accidental».

Per posar remei a aquesta situació, Cnorsip ha desenvolupat un model de gestió eficient seguint paràmetres internacionals homologats. La proposta que va exposar la setmana passada en unes jornades científiques celebrades a la Universitat Rovira i Virgili (URV) ajuda a identificar els perills i riscos a les instal·lacions aquàtiques. L’objectiu és desenvolupar de forma continuada mecanismes que ajudin els gestors a millorar la prevenció, la seguretat i la qualitat dels seus equipaments.

PROBLEMES HABITUALS

Com que «la legislació no aporta prou eines de control», el dèficit de manteniment a les instal·lacions és un dels problemes més recurrents, però també són habituals els d’higiene i les deficiències de formació del personal per actuar en les situacions habituals que es donen a les piscines, els parcs aquàtics i spas. «Si et fa fàstic o por entrar descalç en un vestidor és que probablement no està net», apunta Bono. També alerta de la higiene personal dels banyistes. «És defectuosa», assegura, i explica que són massa les persones «que arrosseguen matèria fecal» a l’aigua de les piscines.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

En aquest sentit, també es refereix al fet que cada vegada resulta més freqüent a Catalunya i Espanya la presència de ciutadans procedents d’altres cultures que acostumen a banyar-se amb més roba que un simple banyador. Com és el cas dels musulmans. El problema és que aquí està prohibit per raons d’higiene. «Són problemes que es poden evitar de forma simple, amb la informació adequada», asseguren els experts en instal·lacions aquàtiques. Però els gestors de cada equipament també han d’estar formats per evitar riscos com els que es deriven d’una tempesta elèctrica, per exemple.

Bono explica que, de forma global, l’accidentalitat a les piscines passa desapercebuda «perquè els accidents que s’hi registren, molts molt greus, amb prou feines transcendeixen a l’opinió pública, i quan ho fan sempre és d’una forma tan atomitzada que impedeix veure’n l’autèntica magnitud». El problema comença, assegura Bono, per la legislació, ja que cada comunitat autònoma en té una de pròpia, i molts ajuntaments, també.