Amagatalls d’artistes: Laura Fernández utilitza el Zoo de Barcelona com a oficina

L’escriptora Laura Fernández és coneguda pel seu exuberant univers, en el qual la vida normal no és el normal i criatures úniques apareixen a cada cantonada. Per això té tota la lògica que, en lloc d’un sobri despatx, hagi pogut triar el Zoo de Barcelona com a oficina. Allà, envoltada de «formes de vida que no tenen res a veure amb la nostra», es troba al seu hàbitat. «Hi he anat algun dia sola, amb l’ordinador, i he escrit a les taules del berenador», admet. Sense auriculars ni cancel·lació de soroll que valguin, per descomptat. Atenta als sons, agraïda per estar envoltada de tant misteri. «El zoo em sembla un món dins del món, on la civilització xoca amb la vida salvatge, o en el qual intenta conviure-hi, o pretendre fer-ho, i suposo que el que em fascina és ser tan a prop d’altres civilitzacions terrestres i alhora extraterrestres». 

El secret d’un pingüí

El secret d’un pingüíConèixer els zoos del món s’ha convertit en obsessió per a l’autora del multipremiat ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’. Quan viatja no es preocupa en excés per veure els monuments clàssics, però s’assegura de visitar «tant el zoo com el museu d’història natural del lloc que sigui». És una manera de fer-se una idea, potser lleugera, però idea, de l’abast del planeta on vivim. «No és que inspiri, és que em tranquil·litza, crec. Em relaxa», afirma. 

Quan visita el de Barcelona, del qual és sòcia, amb els seus fills, solen anar a veure com estan alguns animals en concret. «El Pedro, el rinoceront, per exemple», assenyala. «Crec que és el rinoceront més bonic que he vist mai. I he visitat un munt de zoos. Sempre em pregunto què deu pensar de nosaltres. Me l’imagino creant-se històries al cap mentre dormisqueja o contempla alguna cosa de forma obsessiva». 

De tant observar d’altres favorits, els pingüins, va acabar descobrint un ‘amour fou’ secret: «N’hi havia un que es negava a menjar perquè l’únic que volia era estar amb la cuidadora», recorda Fernández. «Em va semblar que n’estava completament enamorat . Mirava de fer els seus mateixos gestos i alhora cridar la seva atenció. I quan ella li oferia menjar, es girava. Però tornava de seguida al seu costat, quan deixava d’oferir-l’hi». 

Com va començar tot 

Notícies relacionades

Torneig d’arcades de puzles en una nau secreta

Laberints de palla, blat de moro o flors on perdre's

Com va començar tot El seu primer record del Zoo de Barcelona es desenvolupa a l’antic Aquarama, on tenien lloc els espectacles de l’orca Ulisses. «Recordo estar asseguda en un dels bancs que hi havia al voltant de l’enorme i alhora petitíssima piscina, veient aquell fascinant mamífer negre i blanc saltar i colpejar pilotes i mullant-nos a tots. Era una mena de miracle». 

Aquesta fascinació s’ha allargat en el temps. De fet, en una altra vida Fernández hauria volgut ser naturalista. «Llegeixo centenars de llibres sobre comportament animal. I em podria passar hores mirant-los. Considero, de fet, els cuidadors una mena de superherois. No puc creure’m que surtin d’allà i vagin al supermercat, com si no hagués passat res. ¡Han estat comunicant-se amb dofins!». Ella també ho va fer una vegada, quan la van elegir per subjectar el ram de flors que recollien els dofins durant l’espectacle. Un triomf.