Cafè amb oli, sisplau, per Òscar Broc

Desconec si això d’injectar-li oli al cafè és nou, però encara que sigui la primera vegada que sento parlar-ne, no m’estranya el més mínim. El papanatisme gastronòmic està arribant a un punt de no retorn, res nou. Beure’s un cafè no és emocionant. Estem tan àvids d’experiències que fins i tot una cosa tan trivial com xarrupar un tallat ha de ser un altre rotllo. Per això hi posem de tot: ou, Marshmallows, oli, qualsevol porcada ens serveix, perquè no va ser culpa teva ni tampoc meva, va ser culpa de la monotonia. 

What else?

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

El ‘timing’ no sembla el més adequat. Resulta curiós que Starbucks provi l’ocurrència de l’oli d’oliva precisament ara que el litre d’OOVE està a preu de cocaïna rosa. Només faltava un extra d’or líquid en uns cafès que ja són obscenament cars per si mateixos. No obstant, estic desitjant que aquesta moda arribi a Barcelona i se sentin els laments dels ofesos. ¡Oli d’oliva al cafè! ¡Quina cosa! 

Vaticino onades d’internautes enfurismats i gastrònoms desitjosos de penjar-se medalles. Twitter España cremarà per culpa del cafè amb oli, però tinc molt clar que els més rondinaires seran els mateixos que suquen el croissant al cafè amb llet i deixen una barreja impossible d’oli, mantega i altres fluids flotant a la superfície de la seva beguda. I se’l beuen. I tant que se’l beuen.