On Catalunya
GIRA GASTRONÒMICA D'ALT NIVELL PER 22 CIUTATS
Una superbanda anomenada La Pandilla Leche de Tigre
Cinc xefs peruans, amb Gastón Acurio al capdavant, recalen a Barcelona
Si la gastronomia peruana és la que està tenint ara més èxit de Llatinoamèrica, haurem de convenir que la cita de dijous al restaurant Pakta va ser una fita gastronòmic a la ciutat, ja que s'hi van citar cinc superxefs del país andí: l'arxiconegut, totpoderós, mediàtic i influent Gastón Acurio i Virgilio Martínez, Héctor Solís, Mitsuharu Tsumura i Rafael Piqueras, quatre professionals no tan coneguts aquí però amb un talent que ha impressionat ni més ni menys que Ferran Adrià, que no es va voler perdre el sarau. Són La Pandilla Leche de Tigre, un nom que sembla més el d'una banda de pop infantil o de punk-rock encara que en realitat és un col·lectiu de cuiners sota un nom referit al líquid que genera el peix cru a l'entrar en contacte amb el suc de llima quan s'elaboren els cebiches.
Comparar aquest grup amb una banda no és pas gratuït. En realitat, s'hauria de parlar de superbanda, a l'estil de Crosby, Still Nash & Young, Cream o Emerson, Lake and Palmer, ja que estan fent una gira mundial (22 ciutats en diverses etapes al llarg d'un any -ja han recorregut Àsia, els Estats Units i Sud-amèrica-) de la qual sortirà un documental. En aquest tour, mostren els seus poders i exerceixen d'ambaixadors de la gastronomia peruana i, sobretot, del cebiche. «Un plat universal, gairebé un concepte -subratlla Solís- perquè es pot cebichejar qualsevol cosa: verdures, hortalisses, carn, peix... Jo mateix, en la ponència que vaig fer aquesta setmana a Madrid Fusión, en vaig preparar 13 de diferents en 25 minuts».
Es va demostrar a Pakta dijous. Aquests cuiners a la maleta només hi duen llima o llimona i unes quantes classes d'ají, el pebrot peruà amb què condimenten aquest plat. Res més. La resta l'agafen dels mercats als quals arriben. Pura barreja. Diversió. Entremaliadura. «¿Però quina colleta no és entremaliada?», es pregunta Acurio. «El cebiche és, a més, entremaliat, picant, i el lloc on es menja també. La cebicheria no és un lloc formal i solemne com un sushi bar, sinó desenfadat, un local amb soroll on la gent beu cervesa».
Notícies relacionadesHo van fer en l'aturada a Barcelona, on Albert Adrià i Jorge Muñoz van exercir d'amfitrions al seu restaurant, consagrat a la cuina nikkei (consistent en la fusió de la peruana i la japonesa) i distingit amb una estrella Michelin. Cada pandillero va fer dos o tres cebiches.
Els que es van fotografiar per a aquest reportatge eren aquests. Acurio: gamba vermella, zamburiña, eriçó i bou de mar en llet de tigre amb ají rocoto i suc dels caps de la gamba. Martínez (successor d'Acurio al capdamunt del rànquing llatinoamericà el 2014 pel restaurant Central): corbina, tartar d'ostres i cereals andins. Solís (restaurant Fiesta): mero i llet de tigre a base d'ají groc servida en una fulla de blat de moro passada per una graella de carbó. Tsumura (cuina nikkei creativa a Maido): llobarro, navalles, eriçó, cap de gambes i llet de tigre a l'estil nikkei, amb ponzu. Piqueras (va passar pel Celler de Can Roca i El Bulli i a Maras juga amb el producte, les textures i la sorpresa): llobarro, zamburiñas, llagostí i llet de tigre a base d'alvocat.
- El pla de Simeone Cansats, però amb la Lliga encarrilada
- EL PARTIT DEL METROPOLITANO Doble cop al Reial i a l’Atlètic
- Una derrota que pot marcar el campionat Un Madrid indolent i espès es deixa mitja Lliga a Son Moix
- Segona vida (38) / Antonio Corgos "A Carl Lewis li vaig agafar mania: era un divo, anava a entrenar en limusina"
- EL PARTIT DE LA CARTUJA L’Espanyol resisteix a Sevilla i arrenca un meritori empat
