Les ungles de l'oceà

Mentre els mariners pesquen amb xarxes, els percebeiros arrenquen de les roques més batudes per l'oceà els cobejats percebes. Només necessiten una llança de ferro amb mànec de fusta i una valentia absoluta. Aprofitant el curt temps de marea baixa, unes dues hores, es juguen la vida arrencant els raïms de percebes, l'oïda atenta al rumor de l'onada que arriba i que pot aixafar-los contra les penyes.

La norma no escrita és que els homes s'acostin als penya-segats en una llanxa, des de la qual salten a les roques inaccessibles des de terra, i que les percebeiras baixin fins a les pedres on es troben aquests dits del mar que són sinònim del capità dels mariscos. Els embarcats han de tenir fe cega que els reculli el patró de la llanxa en el cas molt probable que un cop de mar se'ls emporti.

Poques vegades, quan gaudim d'un plat, tenim en compte l'immens esforç que comporta trobar la primera matèria. D'aquest producte només se sap el que val realment quan s'observa les mariscadores en plena feina.

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

El mes de juliol s'inicia una campanya que té el seu màxim exponent en la festa del percebe d'O Roncudo. Si la Costa da Morte té fama de bona primera matèria, els percebes aconseguits a l'entorn del far del Roncudo de Corme són la qualitat suprema, el millor d'un producte que dóna per guanyar-se d'una manera, molt senzilla, la vida. Cada persona, cada llicència, dóna dret a recollir cinc quilos de percebes per dia de feina. Són dates comptades en les quals el quilo es paga en un ventall que oscil·la, segons la subhasta, entre 29 i 50 euros. Després arriba l'acció dels intermediaris, que els encareixen fins a convertir-los en tòfones de roca marina.

Entre els fils de la distribució s'amaguen els percebes aconseguits pels furtius, una activitat de la qual es poden fer dues lectures. Una, la necessitat de guanyar uns quants euros per poder sobreviure. La segona, el negoci descarat dels que venen per sota mà a restaurants. Són els reis del marisc barat. Mentrestant, Mari Carmen Lista, la veu del mar percebeiro, assenyala que a l'última subhasta només hi havia 12 quilos de percebes. Això sí, eren grossos, sucosos i vermells com els del Roncudo.