Estats Units
Jesús començà a plorar
A Z, la famosa pel·lícula de Costa-Gravas sobre l’assassinat de Grigoris Lambrakis, el líder d’esquerres que mor per culpa d’un complot de l’extrema dreta, la policia i les altes instàncies de l’Estat, hi ha un personatge clau: el jutge. Interpretat per Jean-Louis Trintignant, no té una connotació ideològica accentuada. Només té la intenció de descobrir la veritat. Aquest "només" s’acaba convertint en una indagació escrupolosa a pesar de tots els entrebancs i aconsegueix demostrar que allò que semblava un accident és una trama ordida per forces obscures que, a la fi de la pel·lícula, guanyaran la partida amb el cop d’estat dels coronels grecs. Abans, però, el jutge ha aconseguit que el sistema tremoli, només amb la insistència civil, amb el valor suprem de la justícia per damunt del poder. Un jutge íntegre que creu en la seva feina imparcial.
Hi he pensat arran de la resolució del jutge de districte de Texas, Fred Biery, amb la qual concedeix la llibertat a Adrián Conejo i al seu fill Liam, aquell nen que malauradament es va convertir en símbol de la repressió de la policia duanera de Donald Trump, el nen amb un gorro blau cel de conillet i una motxilla de Spiderman que va ser detingut davant de casa seva i deportat a un centre d’immigració de San Antonio.
Com passava a Z, el jutge no és, en principi, cap heroi. Simplement posa sobre la taula evidències d’ordre moral que capgiren el relat del terror. La resolució signada per Biery és curta i taxativa, només tres pàgines, farcida, això sí, de referències explícites i implícites i amb un final emotiu, demolidor, que ultrapassa la justícia dels homes i s’acosta, com deia Carner, a "la maternal condícia del brossat, de les pomes i la mel". És a dir, de les coses senzilles, diàfanes, intocables.
Notícies relacionadesDe fet, les argumentacions estrictament jurídiques són laterals. En el cos de la resolució hi ha una decidida, enèrgica defensa de la Constitució americana i de la Quarta Esmena (un "molest inconvenient", escriu amb ironia), que defensa el dret a la seguretat de les persones contra detencions i registres arbitraris. I cita l’al·legat de Thomas Jefferson contra l’autoritarisme, un escrit de fa quasi dos segles que és avui més vigent que mai: funcionaris que assetgen els ciutadans, exèrcits que actuen al marge de la llei. I el jutge conclou: "Nosaltres, el poble, escoltem els ecos d’aquella història". L’Estat de dret és violat perquè n’hi ha que "imposen la crueltat en la cerca d’una pèrfida set de poder sense límits", una declaració que és una autèntica càrrega de profunditat contra "la manca de decència" de l’administració Trump.
El jutge Biery, que no és cap sant immaculat, acaba el seu escrit amb dues cites més, dels Evangelis de Mateu i de Joan. "Deixeu estar els infants, no els impediu que vinguin a mi". I "Jesús començà a plorar", treta del capítol on es narra la resurrecció de Llàtzer. I clou la resolució, de manera singular, insospitada, sorprenent, no pas amb paraules, sinó amb la foto de Liam Conejo amb el gorro blau cel de conillet.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
