Editorial
Un altre decret òmnibus
El Consell de Ministres va aprovar ahir una nova versió, desdoblada en dos decrets, del paquet òmnibus que va ser derrotat fa una setmana al Congrés dels Diputats. D’una banda, la revalorització de les pensions, que aquesta vegada no hauria de trobar cap obstacle perquè s’aprovi i, en conseqüència, permetrà que aquest mes de febrer els pensionistes no vegin revertit l’augment que van començar a percebre al gener. D’altra banda, la vintena de mesures agrupades sota el concepte d’escut social, entre les quals la pròrroga de la prohibició de desnonaments sense alternativa d’allotjament als inquilins en situació de vulnerabilitat que hagin deixat de pagar el lloguer als seus propietaris. En aquest cas s’ha modificat també la proposta inicial, després de pactar amb el PNB que el desallotjament sí que es podrà executar quan el propietari tingui com a màxim dos pisos de la seva propietat (un on visqui, un altre d’arrendat).
El recurs d’empaquetar en una sola tramitació mesures diverses, algunes de les quals són difícils de digerir per un soci o un altre de l’evanescent majoria parlamentària, és un recurs que demostra els límits de les bases parlamentàries sobre les quals s’assenta el Govern de Pedro Sánchez. Socis d’investidura, units al seu dia pel rebuig de facilitar l’accés a la Moncloa del Partit Popular, però amb models socials, econòmics i territorials en gran part incompatibles.
Governar en minoria implica una transacció constant en la qual cap de les parts pot imposar al complet el seu programa, pot reclamar que s’acceptin algunes de les seves demandes i ha de transigir amb d’altres que li poden resultar certament incòmodes. Però incloure una disposició d’ampli consens com la revalorització de les pensions juntament amb altres d’obertament discutides i sota la tessitura d’aprovar-les en bloc o fer que totes elles decaiguin és una pràctica que no per comuna deixa de suposar una coerció políticament reprotxable, més que una tàctica de negociació normalitzada. Més encara si tenen com a moneda de canvi les pensions, el present de les quals és especialment sensible i la futura sostenibilitat de les quals haurà de ser objecte d’acords responsables, més que d’utilitzacions interessades.
El desdoblament, amb tot, torna a reincidir en el mateix defecte. La nova versió de l’escut social, alleugerida de la revalorització de les pensions, continua incloent mesures tan diverses com l’actualització de les entregues a compte a les comunitats autònomes, la pròrroga del bo social energètic o les ajudes a ajuntaments i exempcions d’IRPF a causa de la dana o els incendis forestals, a més de la pròrroga de la prohibició dels desnonaments, que torna a ser una mesura no consensuada de què depèn tot la resta. I sobre aquesta és possible un debat amb arguments enfrontats. Tot i que la qualificació dels inquilins que queden sense recursos com a "inquiokupes" suposa una criminalització injusta, també ho és fer recaure el cost de no deixar al carrer famílies sense recursos a propietaris que són assenyalats per això, en lloc de ser assumits pels serveis socials que haurien de proveir solucions habitacionals d’emergència. El bloqueig es pot reproduir: mentre que el PNB ha moderat l’abast de la prohibició de desnonaments, Podem qualifica de "criminal" l’esmena pactada i Junts no es pronuncia. Amb tot el nou òmnibus de nou en suspens, el Govern opta per intentar forçar el component més polèmic del seu escut en lloc de fer que sigui objecte, també, de tramitació i votació separada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
