On Catalunya

art digital

Exposicions immersives: el nou boom de Barcelona

Ja no falten mai a la graella cultural: ara tot són experiències envoltants. Expos amb passeig digital. De tant que treballen les vostres pupil·les, s’haurien de començar a classificar com a ‘crossfit’ ocular.

Exposicions immersives: el nou boom de Barcelona
3
Es llegeix en minuts
Abel Cobos
Abel Cobos

Periodista

Especialista en cultura digital, tendències i oci.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ni fa un minut hauríeu jurat que éreu davant el MNAC, i ara tot el que us envolta és una frondosa jungla. Esteu més desubicats que Pablo Casado després de la missa del 20 de novembre. Mentre us aventureu en aquest ecosistema selvàtic, topeu amb animals amb uns estampats dignes d’Agatha Ruiz de la Prada: serps amb cors, cocodrils de rombes i, fins i tot, papallones amb l’arc de Sant Martí. Però no, no us hi encapritxeu gaire, perquè probablement acabaran sent devorats pels seus coetanis. Així és l’exposició ‘TeamLab’, l’Amazones barceloní, disponible fins al 9 de gener al CaixaForum (Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8).

Aquesta experiència immersiva neix amb l’objectiu de crear ecosistemes digitals en eterna transformació, en què fins i tot la cadena tròfica depèn de la interacció dels visitants. «Art i tecnologia es donen la mà per recrear mons plens d’una natura canviant al pas i la interacció dels visitants: el que passa en un determinat moment no tornarà a passar de la mateixa manera. Tot pren vida en temps real i també tot està relacionat entre si», explica Takashi Kudo, director de comunicació de TeamLab. «Per exemple, si algú fa un arbre i una altra persona fa un ocell, l’ocell es pararà a l’arbre», o si algú dibuixa una serp i la deixa anar a la selva digital, és probable que un cocodril se l’acabi menjant.

No és l’única experiència immersiva de Barcelona, ni de bon tros. De fet, els últims anys hi ha hagut un boom de plans que utilitzen aquesta tecnologia perquè l’experiència artística de l’espectador sigui molt més agradable. Per exemple, també al CaixaForum, hi ha la instal·lació permanent de ‘Symphony’, que, a través de realitat virtual, us submergeix en un concert de música clàssica com si fóssiu un intèrpret més de l’orquestra. Equipats amb les ulleres, us creureu un prodigi més gran que Vivaldi, tot i que les vostres dots musicals siguin més qüestionables que les de Flos Mariae. O la proposta dels jardins de Pedralbes (avinguda Diagonal, 686), ‘Naturaleza Encendida’, que, a partir del 7 de desembre, a través de llums i projeccions també ha orquestrat un nou ecosistema salvatge i immersiu.

L’auge d’aquestes experiències és simplement comparable al de l’alvocat el 2010. Des que un parell de sales expositives van apostar pel format, ara ja mai falten a la graella cultural. Una de les últimes inauguracions és el ‘Diamond Matrix’ del Moco Museum (Montcada, 25), el nou ‘hot spot’ ‘tiktoker’ barceloní, una sala envaïda de diamants il·luminats per 12.000 bombetes i acompanyats de música envoltant, on centenars d’aspirants a ‘influencer’ ja han anat a veure si aconseguien fer brillar el seu perfil gravant-se entre esclats de llum.

Notícies relacionades

Per descomptat, en aquesta llista no pot faltar l’epicentre de la immersió, el centre d’arts digitals IDEAL (Dr. Trueta, 196). Segur que si heu tingut una cita de Tinder l’últim any us sona: és on es va fer l’exposició immersiva de Klimt, un lloc on, envoltats del quadro ‘El petó’, desenes de potencials parelles es miraven als ulls, mirant de decidir si l’emulaven. Ara, Frida Kahlo agafa el relleu de Klimt i els seus quadros prendran vida a les parets a partir de l’1 de desembre. S’afegeixen a aquesta exposició els festivals de documentals envoltants que, durant el que queda del 2021, Ideal té programats a les seves altres sales.

Però Frida no serà l’única a veure com les seves obres passen de la tela a una experiència digital interactiva. A la Cúpula del Centre Comercial Las Arenas (Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385) el convidat d’honor és Van Gogh. Durant les projeccions, ni un centímetre d’aquest escenari de 2.000 metres quadrats estarà sense una de les seves clàssiques pinzellades. Un minut aquí, i fins i tot us entrarà FOMO ‒por de perdre’s alguna cosa‒, per si se us escapa cap detall. Queda clar que si Miquel Àngel hagués pintat avui la Capella Sixtina, seria en format immersiu.