Turisme pesquer: rutes per aprendre a comprar peix a Barcelona

Avui es distingeixen al Moll de Pescadors un grapat de turistes bocabadats. «La primera vegada que passo per aquí», promet una d’elles. Estan a tot just dos minuts del passeig de la Barceloneta del «mojito, cervesa, ‘beer’». Acorralats per iots immensos, els barcos pesquers es mantenen irreductibles a l’aldea gala de l’Astèrix. No, no es veu ni un impermeable groc llampant. Entre barcos escamnats i caixes de peixos, aquí van i venen debats sostenibles que ni a Glasgow. Turisme pesquer amb mirada de biòlogues marines.

Els queda ja poc accent italià. Anna Bozzano, 55 anys. Arianna Bucci, 42. Han vist peixos que posarien les escames de punta al tauró de Spielberg. De fet, l’Anna va fer la seva tesi sobre les espècies de profunditat. Com aquest peix lluminós de dents interminables que surt a ‘Buscant en Nemo’. «Sí, sí –riu–. Els que la gent defineix com a monstres, per a mi són obres d’art». Alguns viuen en la completa foscor, que es dona a partir dels 1.000 metres, detalla. El Mediterrani arriba als 5.000. Fes comptes: «Hi ha 4.000 metres de bitxos que la gent desconeix completament». L’Arianna esbufega al costat. «Ha passejat més gent per l’espai que pel punt més profund de l’oceà», apunta ella. «Encara queden misteris», assenten totes dues. «Diuen que s’ha investigat entre l’1% i el 3% del mar profund». 

Venda de peix a domicili

«Benvinguts a la Confraria de Pescadors». L’Anna comença el ‘tour’ entre les interminables xarxes d’arrossegament. Encara no t’imagines que en uns minuts acabaràs mirant cara a cara a un peix rata. És una de la visites guiades d’El Peix al Plat. A més de ‘tours’ per la llotja de pescadors, organitzen xerrades, tallers, fins i tot cursos de cuina, degustacions i venda a domicili de peixos que no se solen veure a les peixateries. ¿L’objectiu? «Que hi hagi més responsabilitat a l’hora de comprar i consumir peix», responen d’una tirada. L’últim any prepandèmia van rebre un miler de visites.

«¿Recordeu els últims peixos que heu menjat?». Les nou turistes –totes són dones– esmenten set espècies locals. L’Anna desplega un cartell amb 50. Només són les més comunes del Mediterrani català. «En tenim 150». I comença a enumerar les que venen a domicili: «Pop blanc, la canana, que és una espècie de calamar, la melva, que és una tonyina petita...». ¿Per què no es coneixen? «Perquè tenen espines –diu l’Anna arronsant les espatlles–. Aquest és el fre número 1 de consum de moltes espècies».

Ara la biòloga s’ajup sobre una de les xarxes. ¿Però què...? Estan plenes de tovalloletes enredades, d’aquestes suposadament biodegradables. «Però no ho són», renega l’Anna. «Ni ens imaginem el que hi ha al fons del mar», diu esbufegant. «Bicis, matalassos, rodes de camions... Botes. El que s’està trobant últimament són soles de sabates». Et fa un salt el cor al pensar en les pasteres de les notícies.

Fa tres anys que l’Anna és la responsable del turisme pesquer de Barcelona. Abans treballava a l’Institut de Ciències del Mar. Va venir per un any. Se’n va quedar 20. Fins que va canviar la investigació per la divulgació. «Tenia ganes de transmetre el que havia après en el departament de recursos marins renovables». Així va néixer El Peix al Plat.

El projecte va començar el 2013 en format conferències. «Per donar a conèixer la manera de ser consumidor responsable de peix», recorda l’Anna. «Ja –li deien–, tenim espècies diferents, però no sabem on comprar-les ni com cuinar-les». I el projecte es va diversificar: venda de peix a domicili via WhatsApp, cursos de cuina, visites guiades pel Moll de Pescadors...

Diversitat d’espècies

«És una visió molt holística de la pesca –apunta l’Arianna–: cultura gastronòmica, tradició marinera i sostenibilitat». Ella s’hi va unir fa tres anys. ¿El que més sorprèn els visitants? «Veure la diversitat d’espècies que tenim –respon l’Anna–. ‘Ah, ¿però aquí hi ha gambes?’, em pregunten. Sí, és la mateixa de Palamós –diu rient ella–, només que allà la cuiden millor».

Rafa, ¿descarregues ara?». L’Anna vocifera a un petit barco acabat d’amarrar. És un dels dos únics que queden de pesca artesanal. El Rafa assenteix. «Avui he sortit tard –diu arronsant les espatlles–, a les 6.30». I va traient caixes plenes de rap, peixos rata... Les turistes comencen de cop a fer fotos compulsivament, com si acabés de sortir del barco George Clooney. No, és un llamàntol d’almenys un quilo i mig.

¿Quina és la manera més sostenible de menjar peix? «Primer cal diversificar-ne el consum», respon l’Anna. Canviar el xip. Començar a preguntar a la peixateria «¿què teniu avui de fresc?, i no «vull fer un lluç al forn». Menjar espècies diferents. «Perquè permet als pescadors anar a diferents llocs, no incidir sempre en la mateixa espècie». Un amic seu de Blanes, pescador artesanal, explica, va haver de marxar l’altre dia a Galícia. «Pesca lluç i moll i fa dues setmanes que no pesca res». El lluç, assenyala, és l’espècie més sobreexplotada del Mediterrani.

Plans de cogestió

«El que és important –apunta Anna– és que el departament de pesca de la Generalitat està implementant molts sistemes per obtenir espècies de manera sostenible amb una participació activa per part dels pescadors i dels científics». Ara, detalla, hi ha set plans de cogestió a tota la costa catalana.

Notícies relacionades

La finestra felina del Masnou

Els nous museus del postureig de Barcelona

De camí als barcos, topes amb el Tolivio. És un dels pocs artesans que encara cusen xarxes de pesca. «85 anys», diu amb la boca gran, i continua sense pensar a jubilar-se. Les turistes acaben aplaudint-lo amb més entusiasme que el públic d’Ayuso a ‘El hormiguero’.

«És un món a part i queda tan amagat...», assegura una turista al sortir de la subhasta després de dues hores de ruta. ¿Moral amb escames? «Si cuidem el mar –resumeixen les biòlogues–, ens cuidem nosaltres. Poc menys del 50% de l’oxigen que respirem el produeixen algues i posidònies».