La plaça de Rovira, "territori de vida"

Oscar Abril Ascaso diu de si mateix que és "el cul d’en Jaumet". Que la seva filosofia de treball és el "desplaçament". Però tota norma té excepcions, i aquest activista cultural, que durant els últims tres anys ha sigut director de sectors culturals i innovació de l’Ajuntament de Barcelona, fa un alto quan es tracta de la plaça de Rovira i Trias. "Un territori de vida", resumeix amb l’orgull de qui ha crescut allà.

"La creuava camí del parvulari Regina o de La Salle Gràcia, a la plaça del Nord. El meu pare era taxista i tenia la parada aquí, i recordo que el tramvia 30 sortia també d’aquí. Al quiosc comprava còmics de Mortadel·lo i Filemó i 'El Noticiero Universal'..., explica aquest home inquiet, comissari d’exposicions, 'performer', artista, músic, realitzador cinematogràfic, escriptor... "De fet, quan em pregunten d’on soc, responc que de laplaça de Rovira, perquè els graciencs sempre esmentem la plaça més pròxima d’on vivim".

"Gairebé autosuficient"

Notícies relacionades

Amantis, una botiga eròtica "fina"

El temps s’atura a Beget

Hi ha més motius pels quals la reivindica: "Malgrat que la gentrificació i la pèrdua de comerç de proximitat és evident a Gràcia, aquí les botigues de barri encara aguanten. És un enclavament molt paradigmàtic, perquè manté les arrels i és gairebé autosuficient: tot el que necessites en la teva vida quotidiana ho pots trobar aquí i en els negocis adjacents".

Una plaça amb cultura

També li encanta aquest enclavament perquè protagonitza nombroses referències culturals. "¡I això que és una plaça de barri! Apareix a 'El embrujo de Shanghai', de Juan Marsé, que n’era veí, i la seva versió cinematogràfica la recrea amb un decorat; Enrique Vila-Matas va escriure 'Tentativa de agotar la plaza de Rovira', una llista de tots els seus comerços; Luis Eduardo Aute, que va créixer a Gràcia,li va dedicar una cançó: 'Somnis de la plaza Rovira'... I jo mateix hi vaig actuar el 2008 amb la meva banda, Oscar Abril Ascaso + Sedcontra avec Les Autres".