Yago Hortal, injecció d'optimisme

Contemplar l’obra de Yago Hortal (Barcelona, 1983)és una injecció d’optimisme. El seu fort és el color i el gest. Tot elevat a l’enèsima potència. Traços enèrgics i tons vius, brillants, fluorescents... Fins i tot en els fons. Una superfície, la del fons, que fins ara l’artista mantenia immaculada: de blanc. I que en les seves últimes obres, una desena de peces que la galeria Senda (Trafalgar, 32) desplega a les seves parets, s’han convertit en un altre exercici de color: roses, negres, blaus, verds... Res de blancs.

“Sentia que mai havia donat als fons el valor que tenen, i aquí intento donar-los la importància que es mereixen”, afirma l’artista. Ho fa. Tant que ha reduït els traços que abans tapaven els blancs. “És un exercici de síntesi, busco el gest, la pinzellada perfecta”. Així que, desaparegut el blanc i reduïts els traços a la recerca del sublim, no en queda cap altra que titular l’exposició amb un 'Rigor i rosa'.

QUADROS PLAGIATS

La resta de títols, el de les peces, són alfanumèrics, com sempre ha fet Hortal: les inicials de l’estudi on ha sigut pintada l’obra i un número. En aquest cas les lletres són SP, de Sant Pere més Alt, el carrer on el pintor treballa. Tot i que amenaça de canviar, ja que les seves teles cada vegada mesuren més i necessita espai: “Costa el mateix pintar un bon quadro petit que un d’immens, però a mi m’agrada pintar en grans dimensions”, justifica. També amenaça d’anar-se’n a l’estranger. Va estar tres anys instal·lat a Berlín i ara li agradaria provar als Estats Units o l’Amèrica del Sud, però no el deixen. “Massa feina i massa logística”.

I és que Hortal agrada. Aquí i fora. Vegin si no: el 2013, la marca de moda anglesa Preen, una de les favorites de Michelle Obama i altres famoses, va plagiar quatre dels seus quadros per fer 33 dissenys. Hortal va demandar la firma per apropiació indeguda de la seva obra. I després de dos anys d’intensos estira-i-arronsa entre advocats, l’artista va aconseguir que la seva autoria fos reconeguda. 

MIRANT AL FUTUR

Notícies relacionades

Competició de ‘skate’ en una pista de disseny

Vestigis de la guerra a Celrà

De tot això i més parlava Hortal la setmana passada, durant la presentació de 'Rigor i rosa'. Va haver-hi un recorregut per la galeria. Sopar a casa del pintor (és tan bon artista com amfitrió). I temps per a les revelacions. El futur tindrà tres dimensions: “Les peces més petites tenen molta matèria i m’estan portant cap a l’escultura. És qüestió de temps". De moment, fa escultures de paret, que és com anomena els quadros de mida reduïda que sumen capes i capes de pintura acrílica que sobrepassen tots els límits del marc. 

Tot i que potser això també s’acaba. La pintura acrílica tractada com a material escultòric li agrada, ho fa des que va estar a Berlín (2010-2013) però està experimentant amb nous materials. ¿Quins? "Ja es veurà". ¿Quan? No hi ha data definida. Ara es tracta de disfrutar de l’exposició actual, la que l’ha deixat sense vacances i la primera a Barcelona des que va treballar a quatre mans amb Peter Halley, el 2016. Va ser el novaiorquès, un dels pintors americans vius més influents, que va proposar la col·laboració. ‘Pas mal’. Però el que s’ha dit: el seu art agrada a tot arreu.