El Tívoli, un teatre "màgic"

Quan va entrar per primera vegada al Teatre Tívoli (Casp, 8), Juan Tamariz es va quedar tan impactat com si li haguessin fet un número de màgia al qual no endevina el truc. Va quedar tan sorprès que va pujar a l’escenari amb la seva dona i es van fer una foto amb la platea al darrere.

«Qui veiés aquest fons de butaques es pensaria que estava pintat», diu fent broma el madrileny. Té mèrit que esculli el Tívoli per al nostre museu imaginari perquè l’il·lusionista ha visitat desenes, centenars d’escenaris. Per a més inri, el va descobrir fa «quatre o cinc anys». Ell en té 75.

Més vell és el Tívoli, que es va inaugurar el 1919. «¡Quants espectacles que deuen haver passat per aquí!», esbufega. Doncs sí. Va començar acollint teatre, circ, sarsuela, òpera i revista. El 1927 es va convertir en cine i des del 1992 alberga musicals i xous de gran format. El que hi ha ara en cartell és seu: 'Magia Potagia y aún más' (fins al dia 25).

"ÉS BELLÍSSIM, ÉS VERDADER"

«Hi ha teatres massa freds o ostentosos, i tu has de crear l’atmosfera. Però en aquest no. Té màgia. ¡Que ningú el toqui! A més, se’l veu autèntic, té elements originals, és bellíssim. És emblemàtic, i no solament per a mi». 

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

El seu primer record en una sala de Barcelona és al Cafè Teatre Llantiol (Riereta, 7), «una meravella amb un encant especial que també conservaria i que era l’epicentre de la moguda barcelonina». «Allà vaig debutar i hi vaig actuar 8 o 10 anys», rememora.

Va ser a principis dels 80. Des d’aleshores, ha tornat a la capital catalana cada any amb els seus xous, passant pels «preciosos» Capitol i Poliorama, La Villarroel... I visitant Mágicus (Diputació, 274), botiga que també guardaria al nostre museu perquè «tenen un amor i una passió increïbles per la màgia». Igual que ell.