On Catalunya
el museu imaginari
Manuel Veiga posa en dansa la memòria de Carmen Amaya
L'actor i dramaturg reivindica la icònica 'bailaora' i la consciència obrera i lluitadora de la Barceloneta
nmartorell40878125 barcelona 09 11 2017 on barcelona museo imaginario el actor171115161319 /
A prop de les barraques del Somorrostro en què Carmen Amaya va fer els seus primers passos (i 'zapateados' descalça), a la plaça de Brugada, hi ha una anodina font commemorativa i una rampa amb una placa de ferro amb el seu nom forjat.
Manuel Veiga té clar que tant la icònica 'bailaora' com el barri de la Barceloneta –«amb la seva incansable consciència obrera i lluitadora»– són dignes de museus.
Ell, que es defineix com «un actor i dramaturg rumber i flamenc», va fer un intens treball de camp sobre la vida de 'La Capitana' abans d’escriure i representar 'Jar (Carmen Amaya in memoriam)'.
La font Carmen Amaya.
Encara més, lamenta que la figura de Carmen «segueixi sense estar prou valorada i recordada a Catalunya».
"'Jar' és una paraula en caló que significa escafor a l’ànima», aclareix. Entre les moltes fonts a què va recórrer no hi podia faltar la seva amiga íntima, la gran Lola Flores –una altra artista digna d’encadenar oles–.
"SUAVA FOSC"
La va trobar al Bingo Billares de Barcelona [bona jugada]. I recorda que, sense deixar d’apostar, Lola li va deixar anar: «Quan l’Amaya ballava suava fosc, color sang. Com els Cristos antics». Evidentment, va incorporar la frase a la seva obra.
Manuel Veiga aplaudeix Carmen Amaya i Lola Flores.
A més, entre els seus pròxims projectes destaca el monòleg «'Siempre a la verita tuya (poema flamenco a Lola Flores y un cante a la libertad de género)'». L’estrenarà el març del 2018, a La Seca Espai Brossa. A mesura que Manuel Veiga aprofundia en l’atzarosa vida de Carmen Amaya, «la flamenca i la gitana més universal», se submergia en la seva pròpia història.
Notícies relacionadesI, amb gran sorpresa, va descobrir que el seu besavi era d’ètnia gitana. Que l’atracció li ve d’herència, vaja. «Li deien El Tío Pichín i era tractant de bestiar».
Això sí, a la seva família no hi va trobar antecedents artístics, però això no li va impedir entrar, amb una vocació que manté intacta, a l’Institut del Teatre amb 18 anys. —
- Les emocions i la parella La moda de ligar en el 'super' abre un debate sobre cómo iniciar una relación sentimental
- Vinícius fa enfadar Florentino
- Aina Tarabini: "Hi ha hipocresia amb l’FP: tothom diu que és molt bona però no per als seus fills"
- De la bona ‘vibra’ al català
- Localitzacions de cine ‘Estación Rocafort’, més enllà de BCN
- Infraestructura L’aeroport va batre a l’agost el rècord de passatgers
- Balanç de la temporada BCN tanca un estiu amb hotels menys plens després d’encarir preus
- José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"
- Desastre forestal Dos incendis al Priorat confinen Porrera i amenacen el Montsant
- Salut Els fàrmacs oncològics avançats triguen dos anys a arribar