Vermell sobre blanc: pel·lícules de sang i neu

El cine criminal clàssic acostumava a transcórrer en escenaris de color principalment negre, que funcionaven com a reflexos directes de la terbolesa temàtica alhora que, com les pel·lícules de terror, treien partit de la nostra por natural als perills potencials que amaga la foscor. Però, a vegades, un escenari nevat pot ser encara més apropiat per al mal que el racó urbà més lúgubre. Perquè el color blanc ens ofereix una falsa sensació de seguretat; perquè, si bé la foscor ens proporciona un amagatall, la neu ens exposa completament i destaca la nostra insignificança; i, per descomptat, perquè la sang vessada sobre la neu és tan vistosa com un llenç de Jackson Pollock.

El 13 d'octubre arriba als cines 'El muñeco de nieve', adaptació de la setena i més famosa de les novel·les de l’escriptor noruec Jo Nesbø sobre el comissari Harry Hole. Aquí, l’heroi s’enfronta a un assassí en sèrie que acostuma a operar després de la primera nevada de cada hivern. És una bona ocasió per recordar algunes de les pel·lícules que han entès millor que el crim resulta molt fotogènic quan té lloc en escenaris gelats.

---

FARGO (1996)

Mentre relata un exemple paradigmàtic de crim desorganitzat (un ximplet contracta dos talossos perquè segrestin la seva dona), l’esplèndid thriller dels Coen s’erigeix en obra essen­cial d’aquest subgènere: l’acció és devorada pel blanc, i els personatges semblen moure’s en els confins d’un somni.

---

INFIERN BLANC (2011)

Els llops ja fa mols segles que sobreviuen, nus i sense armes –tenen urpes i ullals, és clar–, en llocs tan temibles com el Cercle Polar Àrtic. ¿Quines pos­sibilitats té l’ésser humà de vèncer-los, per més rifles de què disposi? En aquesta pel·lícula Liam Neeson respon a aquesta pregunta.

---

ZOMBIS NAZIS (2009)

Les vacances d’uns estu­diants es converteixen en una carnisseria quan es troben amb un escamot de les SS que segons sembla va morir congelat a la muntanya durant la guerra. Posar-se del costat dels nazis fa angúnia, però és que aquests humans són tan idiotes que es mereixen ser esquarterats com més aviat millor.

---

UN PLAN SENCILLO (1998)

En aquest relat de dos germans que es taquen les mans de sang per un grapat de dòlars, l’hivern és més que un imponent teló de fons: d’una banda, és un còmplice que amaga les empremtes dels conspiradors; de l’altra, és un detonant que imposa una tensa espera i fa esclatar les dissensions fraternes.

---

NIEVE NEGRA (2017)

Per un costat, retrata una disputa entre germans dissenyada com una tragèdia grega; per l’altre, la seva càrrega narrativa és la pròpia del cine criminal més clàssic. El resultat és un còctel de tensions, secrets inconfessables i gotes vermelles que esquitxen la blancor d’un entorn muntanyós tan bonic com hostil.

---

30 DIES DE FOSCOR (2007)

«Aquest fred no és cosa del clima: és la mort que s’acosta», adverteix un estrany al principi de la pel·lícula, i té raó. Al capdavall transcorre a Barlow (Alaska), on les nits poden arribar a durar tot un mes. És normal, doncs, que el lloc atregui els vampirs com Benidorm atrau els jubilats.

---

DEIXA'M ENTRAR (2008)

El nevat parc infantil d’un ombrívol bloc de pisos es converteix en vedat de caça per a una assassina en miniatura. Poètica història d’amor en la qual la noia és un vampir i al noi això no li importa. És una pel·lícula feta de secrets xiuxiuejats a la qual, de tota manera, és perillós acostar-s’hi massa.

---

EL CAÇADOR DE SOMNIS (2003)

Quatre amics de la infància maltractats per la vida es veuen obligats a enfrontar-se a virus capaços de llegir la ment, a invasions alienígenes, a militars dements proclius a la retòrica feixista i, és clar, a un brutal paisatge gairebé sobrenatural que apaga tots els sons i desdibuixa totes les visions.

---

MÀXIM RISC (1993)

En la pell d’un alpinista ­professional i expert en rescats, Sylvester Stallone s’enfronta a una banda de criminals al caire de precipicis inevitablement vertiginosos i relliscosos. Ni una sola de les seves escenes resulta creïble, però considerant que el resultat és molt entretingut, ¿què ­importa?

---

LA HUIDA (DEADFALL) (2012)

Genuí cine negre conve­nientment blanquejat, ofereix una sèrie d’eficaces seqüències d’acció (accidents de cotxe, duels amb ganivets, persecucions amb motos de neu) en què la gran aposta és la bellesa del paisatge gelat, que irradia un enigmàtic fulgor a estones tan encegador com una apagada.

---

LA COSA (1982)

Notícies relacionades

El monestir de Poblet, convertit en un gran plató

Cardona celebra la seva relació amb la sal

Des del seu cèlebre pròleg, en què un helicòpter ­persegueix un gos a través del blanc desert antàrtic, l’obra mestra de John Carpenter es revela com la més freda i desolada de les pel·lícules de monstres. Si féssim un ninot de neu amb les seves escenes, canviaria de forma i se’ns menjaria vius.

---

TRANSSIBERIAN (2008)

Dos ingenus turistes americans s’enfronten a una intriga de corrupció i assassinat mentre viatgen a bord del trajecte ferroviari més llarg del món. El seu destí, Sibèria a 23 graus sota zero, és el típic lloc d’on, com asegura un personatge, «se surt en jet privat o bé dins d’un taüt».