«Hi vaig prendre un gaspatxo fa dos anys que encara m'està repetint»

La platja 

«Hi ha pits»

★★★★

Vaig anar a la platja per primera vegada en la meva vida perquè no havia estat mai a prop del mar. ¿Què puc dir? Vaig presenciar un espectacle que ha atrapat poetes, artistes i homes corrents des del principi dels temps. Els meus ulls es van omplir de llàgrimes a l’estar davant la immensitat mateixa de la naturalesa en tota la seva esplendor. ¡Costava apartar-ne la mirada! Em sentia malament i em deia: «Això és normal, no miris, no passa res, és la naturalesa en llibertat», però els meus ulls estaven famolencs de bellesa. També hi ha molta aigua. Em feia por però vaig haver de ficar-m’hi per intentar aclarir la meva ment.

PEDRO MARÍN

---

Taberna Los Monos Marismeños 

«Hi vaig prendre un gaspatxo fa dos anys que encara m’està repetint»

★

Vaig anar en aquest bar de la Barceloneta fa uns anys. No em va agradar gens i em vaig dir «no penso repetir». ¡Que equivocat que estava! El cert és que el bar t’atrapa d’una manera que no pots sospitar. L’all del gas-patxo que vaig prendre segueix amb mi més de 30 mesos després. Puja per la gola com una brisa marina producte de la digestió. En fi, experiència repetible però no aconsellable.

MATILDE LÓPEZ

---

El meu subconscient 

«És poderós i ple d’amagatalls»

★★★★

El meu subconscient és un lloc en què val més no endinsar-se. Desgraciadament, és molt més poderós que el meu conscient, i per això és inevitable anar-hi a parar de tant en tant. Està abarrotat de records tristos, moments delicats i familiars assassinats. No és un passeig agradable, però la seva vasta extensió sens dubte pot impressionar. No es pot veure en un dia. 

VANESA LÓPEZ

---

Campament d’estiu Comptabilitat Trimestral 

«És una estafa»

★★★

El meu subconscient és un lloc en què val més no endinsar-se. Desgraciadament, és molt més poderós que el meu conscient, i per això és inevitable anar-hi a parar de tant en tant. Està abarrotat de records tristos, moments delicats i familiars assassinats. No és un passeig agradable, però la seva vasta extensió sens dubte pot impressionar. No es pot veure en un dia. 

MARTA HARAMI

---

Casa okupa ‘En Lluita’  

«Cuiner demana menjar ara en sistema intercanvi econòmic comunista»

★★

Notícies relacionades

Competició de ‘skate’ en una pista de disseny

Vestigis de la guerra a Celrà

(Traducció automàtica) El lloc està bé, però el menjar no és tan magnífic. Patates fregides, nachos tenen les mateixes salses i mateixa forma. Les croquetes són diminutives. Les quesadillas i l’hummus són bones, això sí. Molta gall cua de coca cola amb vi. ¡Molt bo i amb rialles! El problema arriba al final. Cambrer es queda de braços plegats i diu que demà el meu torn és de cuinar. Jo no sé què fer però tinc por que el cambrer era una mica groller que s’esforcen per tots costats a comanda amb un ganivet i cadenes. No ho recomanaria.

BRENDA WALSH