Menjar i escriure al Pepa Tomate de Mandri

«No soc escriptora. Escriptor és qui ha publicat cinc llibres. Jo a penes acabo de començar», diu. Impossible determinar quants llibres són necessaris per poder-se denominar així, però Angie Bach (Tenerife, 1972) es va llevar durant anys a les sis del matí per escriure el seu primer llibre, 'El misterio de la cruz de Vilabertran' (a quatre mans amb Francisco Roselló), i això deu donar algun punt. «S'ha de ser humil: només demostra que amb esforç tot s'aconsegueix», somriu ella.

Notícies relacionades

La Taquería, un pont entre dos mons

Berga ret homenatge a Josep Maria Isanta

Ara, després de donar a conèixer aquesta joia medieval de l'Empordà, està immersa en un segon llibre: una novel·la sobre la vida de l'exjugador de bàsquet Roger Esteller. Com l'ante­rior, barreja ficció i realitat. «En la primera obra m'interessava descobrir a la gent la rellevància d'aquesta creu, i la trama de misteri em va semblar la millor forma de fer-ho. Aquesta vegada vull divulgar el mètode de creixement personal i empresa­rial que ha desenvolupat el Roger. I la seva vida és una prova del que s'aconsegueix amb aquest mètode», explica l'autora principiant, que assegura que és ara quan està descobrint «el que és disfrutar de veritat escrivint».

Per això ha triat per al nostre museu el lloc on es reuneix amb Esteller cada setmana per posar negre sobre blanc les seves vivències: el restaurant Pepa Tomate de la calle de Mandri, germà mitjà del de la plaça de la Revolució (el petit és l'inaugurat recentment a Parlament). «S'hi menja bé, i és un lloc molt agradable per treballar. A més, he presentat diversos llibres d'altres autors aquí», explica. Encara que reconeix que va dubtar si portar-nos a un dels clubs on es practica la seva altra gran passió: el bridge. «És genial per mantenir la ment activa -diu-. A molts països d'Europa és fins i tot matèria escolar. Ho recomano a tothom. ¿De què serveix un cos en forma amb una ment adormida?».