PERFIL
Thomasin McKenzie: l’estrella hipnòtica condemnada a ser actriu
La jove neozelandesa, de 21 anys i protagonista d’’Última noche en el Soho’, ha pujat esglaons en la indústria sense necessitat de sobreactuar
Thomasin McKenzie no havia de ser actriu. És més que això: hi estava condemnada. La seva mare i la seva àvia, Miranda Harcourt i Dame Kate Harcourt, també ho són. El seu pare escriu guions i dirigeix. El 2017, Thomasin va formar part d’una pel·lícula codirigida pels seus pares, ‘The changeover’, amb un bon grapat de bones crítiques. Tot quedava a casa. I a més podia quedar bé.
Però va ser un any després quan McKenzie va cridar l’atenció del món realment. Va ser gràcies a ‘No dejes rastro’, de Debra Granik, la mateixa directora que vuit anys enrere havia revelat Jennifer Lawrence amb ‘Winter’s bone’. Thomasin estava extraordinària com la Tom, la jove arrossegada a viure als boscos, sense electricitat ni nexes socials, per un pare veterà de l’Iraq (Ben Foster) amb trastorn d’estrès posttraumàtic.
A joc amb la mateixa pel·lícula, McKenzie feia un treball subtilment dolorós. És la manera d’actuar amb què ha guanyat fama: abans la introversió que l’explosió. «Em suposa molt d’esforç fer coses ‘grans’», explicava a principis d’octubre en una entrevista amb l’edició britànica d’‘Esquire’. «Fins i tot quan crec que estic fent una interpretació gegant, veig la pel·lícula i és molt més petita de com jo la veia al meu cap».
Van seguir papers més o menys secundaris a ‘The King’, com a Philippa d’Anglaterra; a ‘Jojo Rabbit’, com a la jove jueva amagada a l’entresolat de casa del personatge titular, o a ‘La verdadera historia de la banda de Kelly’, com a la prostituta que ajuda el bandoler Ned Kelly en el seu despertar sexual. Se suposava que havia d’aparèixer a ‘Top Gun: Maverick’, però al final es va deixar caure per projectes una mica més petits, com el reivindicable drama ‘true-crime’ ‘Chicas perdidas’, de Liz Garbus, en el qual feia de germana petita de l’‘escort’ desapareguda a Oak Beach.
Amb Shyamalan, Wright i Campion
Notícies relacionadesPerò el seu moment és ara clarament. El 2021 ha sigut i serà el seu any. Fa uns mesos la vam veure deixar constància de la seva capacitat per fer creïble l’increïble a ‘Tiempo’, el ‘thriller’ filosòfic de Shyamalan. I ben aviat (el 19 de novembre, per ser precisos) la veurem com a l’estudiant de disseny de moda transportada màgicament al Swinging London dels 60 en la suggestiva ‘Última noche en el Soho’, d’Edgar Wright. Però no només això: l’1 de desembre arribarà a Netflix amb ‘El poder del perro’, de la seva compatriota neozelandesa Jane Campion, com a serventa del ranxo on viuen els germans rivals protagonistes (Benedict Cumberbatch i Jesse Plemons).
Més endavant la veurem protagonitzar la minisèrie basada en ‘Una y otra vez’, la novel·la de Kate Atkinson amb una heroïna que neix i reneix diverses vegades durant sis dècades, o ‘Perfect’, d’Olivia Wilde, en la qual serà la inspiradora gimnasta nord-americana Kerri Strug, aquella que a Atlanta 1996 es va sobreposar a una dolorosa lesió per ajudar el seu equip a aconseguir l’or. En conjunt, no és mal currículum, no, per a una actriu tan jove. ¿Què havíem aconseguit nosaltres amb 21 anys?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cine ‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’, favorites dels premis Gaudí
- Així afectarà la pujada de cotitzacions el 2026 al teu salari i a la quota d’autònoms
- Salut Caminar no és suficient després dels 65: Harvard assenyala l’exercici clau per frenar l’envelliment
- En confiança (II) Olga Tubau, advocada: "Li vaig dir a Rubiales 'fue impresentable, Luis, ¿no te das cuenta de que esto no se puede hacer?” ,“Lo he hecho toda la vida”, va contestar
- I van arribar els nois
