¿Per què diem 'cura sana, culito de rana'?

Les cançons de bressol acostumen a contenir pautes mètriques tan semblants entre si com semblant és la cadència dels lemes que coregen uns manifestants. De manera similar, hi ha un codi lingüístic que connecta les rimes que declamen els nens en els seus jocs amb els eslògans publicitaris, els refranys més antics i les tornades més populars. Un codi que no té a veure amb el missatge, sinó amb la musicalitat, els accents i la longitud de les frases. El ritme és una qualitat de la llengua que aprofitem sense adonar-nos-en. Cada vegada que en castellà diem«cero patatero» o «cura sana, culito de rana», apel·lem a una cadència sonora que té subtils efectes en la comunicació. El lingüista José Antonio Millán ha investigat el perquè d'aquestes pautes i la seva conclusió té a veure amb la condició humana. «El ritme és intrínsec a la nostra naturalesa. No en va, naixem sentint el cor de la nostra mare. Això explica que ens satisfaci donar joc al potencial rítmic que té el llenguatge i que ens agradin tant els rodolins, les cançonetes i les frases fetes».

'A otra cosa, mariposa'

«El ritme afegeix a la llengua un element lúdic. Per això als nens els encanten les rimes i tan aviat com aprenen a parlar disfruten pronunciant endevinalles amb musicalitat», raona Millán. En el seu llibre Tengo, tengo, tengo (Ariel) -el títol del qual juga amb els versos de la popular cançoneta infantil de les ovelles que donen llana «per a tota la setmana»-, ha recopilat una llarga llista de dites i girs de la parla popular que tenen en comú respectar una particular cadència sonora, com «A otra cosa, mariposa». Aquesta pauta, segons ell, porta el llenguatge a generar empatia. «Quan diem 'hola, caracola', 'hasta luego cara huevo' o 'la cagaste Burt Lancaster', creem un clima que promou la confiança. I això és universal, com a prova el 'see you later, alligator' de l'anglès i altres casos similars en altres idiomes», adverteix. En la seva opinió, el ritme fa que el llenguatge serveixi per a alguna cosa més que per comunicar. I que tornades com el de l'Aserejé, pur ritme sense sentit, es facin tan populars demostra l'èxit que té la cara juganera de la llengua.

'Cura sana, culito de rana'

¿Què té a veure el cul d'una granota amb la millora d'un nen accidentat? ¿Què significa mondo y lirondo, pera limonera o chisgarabís? ¿Per què valorem amb un cero patatero el que no apreciem? Millán sosté que hem de renunciar a buscar sentits literals a les frases fetes. «La seva raó de ser no té a veure amb el que diuen, sinó amb com ho diuen i amb l'estat d'ànim que generen gràcies a la seva musicalitat», explica. Aquesta qualitat s'expressa de manera eloqüent en els embarbussament i jocs de paraules. Tots els idiomes tenen el seu propi «cielo enladrillado» pendent que algú el «desenladrille» i la seva utilitat, segons ell, és més gimnàstica que comunicativa. «Un embarbussament és una trampa lingüística que només persegueix entrenar en l'ús de la llengua. Si t'equivoques al dir ‘Los cajones del obispo, / los cojines del abad, / qué cojines, qué cajones, / qué cajonazos tendrán’ pots deixar anar una burrada, però si ho dius bé, millores el teu domini de l'idioma».

'OJOS QUE NO VEN, CORAZÓN QUE NO SIENTE'

Els refranys són composicions lingüístiques l'eficàcia comunicativa de les quals va més enllà de la literalitat del missatge que transmeten i està emparentada amb el ritme que contenen i l'evocació a la tradició oral que suggereixen. «Si a un amic li dic: 'has de deixar-te acompanyar per bona gent', no causaré el mateix efecte en ell que si li deixo anar: 'El que a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija'. El refrany té el prestigi que li dona provenir de l'antiguitat. La seva credibilitat és més gran perquè altres van dir el mateix en el passat en situacions semblants», apunta Millán.

La immensa majoria dels refranys, si no tots, són rodolins o segueixen formes sonores pautades. «El ritme reforça la solemnitat del refrany», opina. Alguns refranys sense rima deriven de fórmules que originàriament sí que en tenien. «L'actual 'a falta de pan, buenas son tortas' prové de l'antic 'a falta de pan, buenas son tortas de Zaratán', que és un poblet de Valladolid». 

'Abracadabra, pata de cabra'

El llenguatge té una demostrada capacitat per evocar dimensions màgiques de la realitat, facultat que es veu reforçada per la musicalitat que contenen algunes paraules i expressions d'ús reverencial. No és casual que bruixots, mags i sacerdots declamin més que parlen quan pronuncien els seus conjurs, ni que certes paraules i sentències a les quals s'atribueixen poders sagrats sonin amb la solemnitat d'un orgue catedralici. Una observació semblant es pot fer dels cantants de hip-hop, que també treuen profit de la musicalitat del llenguatge. L'exemple de llibre de l'ús màgic del vocabulari a través del ritme és abracadabra, paraula dotada d'una marcada rima interna -la a, repetida cinc vegades, és la seva única vocal-, i a la qual s'atribueixen poders fabulosos. El seu origen es remunta al llatí i ofereix versions en altres idiomes, com l'anglès hocus-pocus, que també conté una cadència fònica. El mateix cura sana, culito de rana o la cantarella santa Rita, Rita, Rita, / lo que se da no se quita invoquen els poders màgics, mítics o religiosos, per aconseguir favors. «Aquestes mateixes expressions no causarien el mateix encantament en l'oient si no seguissin pautes lingüístiques dotades de ritme», compara Millán.

'Luego diréis que somos cinco o seis'

La facultat empàtica que el ritme aporta al llenguatge s'observa clarament en les frases destinades a mobilitzar individus o masses. Només cal anar a una manifestació i escoltar els càntics que profereix la multitud per comprovar-ho. «Els lemes no només aconsegueixen unir els manifestants en un únic crit. A més, solen seguir pautes fonètiques que conviden al moviment i que acaben marcant el ritme de les marxes», explica el lingüista.

Aquesta fórmula no sembla canviar amb el pas de les dècades ni amb l'evolució en els models d'agitació social. Al llegendari el pueblo unido / jamás será vencido l'han succeït en els últims temps altres proclames de nou encuny, però tan rítmiques com les antigues. «El 15-M va suposar una eclosió de lemes, alguns molt enginyosos, com l'irònic 'luego diréis / que somos cinco o seis' o el descriptiu 'no hay quien resista / siendo mileurista', però tots segueixen cadències molt marcades», destaca Millán.

De forma semblant actuen les divises que s'escolten en els estadis de futbol. «Poques coses uneixen més que un 'Alirón, alirón, el Athletic campeón', que és pur ritme», subratlla l'expert.

'Póntelo, pónselo'

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La publicitat s'acostuma a relacionar amb els ritmes de la llengua com un addicte amb la seva droga favorita. Poques coses entusiasmen més a un redactor publicitari que trobar un eslògan rodó que defineixi amb compàs i mètrica ajustada les bondats d'una marca. Els anuncis són una font inesgotable de rodolins, rimes i sentències cadencioses i encomanadisses, moltes de les quals acaben formant part del llenguatge del carrer. El ritme, i no una altra gràcia, és el que està darrere de l'èxit aconseguit per lemes comercials com 'El frotar se va a acabar', 'Cuate, aquí hay tomate', 'Qué bien, qué bien, hoy comemos con Isabel', 'Para todo lo demás, Mastercard', 'Póntelo, pónselo' o 'A mí plin, yo duermo en Pikolín'.

La predilecció dels creatius publicitaris per les frases rimades no és gratuïta, sinó que respon a un dels avantatges que el ritme afegeix al llenguatge. «La musicalitat potencia el caràcter mnemotècnic del llenguatge. De fet, està comprovat que els eslògans que tenen forma compassada es recorden millor que els que no rimen», observa José Antonio Millán. Fins i tot quan se sotmet a finalitats comercials, el ritme es comporta amb la llengua com una verdadera mina d'or.