Les dones masclistes que es diuen feministes

Utilitzaré els termes de dos psicòlegs socials de referència, Susan Fiske­ i Peter Glick, per il·lustrar aquesta bonica qüestió.

Fiske i Glick defineixen tres tipus de prejudici masclista: l’hostil, el benevolent i l’ambivalent. 

En el sexisme hostil, les actituds discriminatòries estan basades en la suposada inferioritat de les dones. Un exemple: l’eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke: «Les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més febles, més petites, menys intel·ligents». Ho va deixar anar tal qual, i al Parlament Europeu.

En el benevolent, l’actitud està basada en la idea que la dona és el complement de l’home. Un altre exemple: el president francès Emmanuel Macron, queixant-se que la seva dona no pot tenir estatut oficial com a primera dama, amb els seus deures i les seves obligacions. Macron dona per fet que si el president s’hagués casat, per exemple, amb, una dona (o amb un home, ¿per què no?) que fos un/a rellevant periodista, cirurgià, arquitecte, advocat de prestigi, la seva parella hauria de deixar la seva carrera per complementar-lo a ell. Brigitte va deixar la seva feina quan el seu marit va iniciar la carrera a la presidència, per donar-li suport a ell. És a dir, per estar en un nivell subaltern, depenent econòmicament d’ell. Perquè, si tan important era l’assessoria de Brigitte, ¿per què no la va contractar Macron? I, per descomptat, Macron ni es planteja que el pròxim president pogués ser viudo, divorciat, separat. O poliamorós (que tingués més d’una relació amorosa estable). Els poliamorosos constitueixen el 5% de la població i tot i que la majoria encara visquin a l’armari, existeixen. 

Imagineu-vos la història al revés. Que el president tingui 64 anys i que se sàpiga que va iniciar una història amb una dona quan ella en tenia 15 i ell 39, i ell era el seu professor. Si els rols estiguessin canviats aquest  home no hauria tingut la més mínima possibilitat d’arribar a president... Però aquí actua de nou el sexisme benevolent. I el que en un rol seria abús o corrupció de menors, si el més jove és ell, l’home, no ho és. Perquè se suposa que l’home és més assertiu, més intel·ligent, i més madur, i per tant ningú pot abusar d’ell, sinó que al ser tan madur se’n va amb una dona gran ( això és el que ens han venut de Macron).

¿Què passa quan un home és molt masclista però a la vegada estima la seva dona de veritat? Doncs pateix de sexisme ambivalent. Divideix les dones en dues. Les bones, les que s’han de cuidar i protegir, i les dolentes, que són totes unes males pècores.

Un exemple el tenim en l’última manifestació de Podem. Un grup de dones de l’associació VeLaLuz estan acampades a la plaça del Sol, amb el permís de l’autoritat competent, des del 9 de febrer. Reclamant que el pacte d’Estat contra la violència de gènere inclogui 25 punts indispensables i que la violència masclista sigui considerada una «qüestió d’Estat».

La plaça es va omplint, i l’espai de les activistes deixa de ser tal, per convertir-se en una ocupació sense cap respecte per part dels manifestants pro Podem, que acusen les noies de «rebentar l’esdeveniment» o de (flipant) «ser del PP» (a crits, no m’ho hauria cregut si no ho arribo a veure gravat). Elles els recorden que elles ja estaven a Sol molt abans que Podem planegés ni tan sols la seva concentració.

Alguns dels manifestants agredeixen físicament les noies. Després neguen que l’agressió existís. Llavors apareix un vídeo en què es veu com un home dona una bufetada a una noia que ni tan sols l’estava mirant. 

I llavors ¿què fan algunes dones de Podem?  Justifiquen la violència. ¿Com ho fan? Recorren el sexisme ambivalent. Diuen que hi ha un feminisme bo i constructiu (el seu) i que les altres no representen el «bon» feminisme. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Diumenge passat parlava d’una joveneta que es deia feminista, perquè ara de cop i volta el terme està de moda i ven, i no obstant en posava verda una altra pel seu físic, per defensar l’home que li havia posat les banyes. Masclisme disfressat de feminisme. Ara, cap dona d’entre les feministes de Podem ha condemnat aquesta agressió, i encara menys ha mostrat solidaritat amb les dones acampades que exigeixen una cosa justa. I parlo de feministes històriques, madures, amb trajectòria, activistes de tota la vida que fa anys que estan en això. 

¿Feministes? Sí, quan convé.