La jutge i el torero

Va ser el seu últim amor, la que li havia tornat la il·lusió en el tram final de la seva vida i la que va estar al costat seu quan els seus problemes de salut li van anunciar que s’acostava al seu últim canvi de terç. Però Concha Azuara, la companya sentimental del torero i pintor Palomo Linares, mort dilluns passat en un hospital de Madrid tres dies abans de complir 70 anys, no es pot atribuir la condició de viuda. Almenys no de dret, aquell que tant l’ocupa i preocupa per la seva condició de magistrada. Sí que ho és, però, de fet, ja que ha sigut ella a qui s’ha vist plorar amb més desconsol a la vetlla.

La mort, que li va arribar al torero després d’una complicació en l’operació a cor obert, ha corregut més que els seus imminents plans de casament, sobre els quals la parella es permetia fer broma en les trobades amb la premsa, habituals des que van fer pública la seva relació la primavera del 2014. 

LA DONA DISCRETA 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Que el matador hagués tornat a enamorar-se tres anys després de divorciar-se de la model Marina Danko, amb qui havia estat casada 32 anys i tenia tres fills, era notícia, però encara ho era més que qui ocupava ara el seu cor fos una discreta jutge 29 anys més jove que ell, aficionada als toros, sí, però amb un perfil poc habitual en els ambients taurins i artístics, plens sempre de flaixos, en què el torero s’ha mogut tota la vida.

S’havien conegut mesos abans en una entrega de premis i l’enamorament, segons explicaven ells mateixos, va ser instantani. Des d’aleshores, Azuara va acompanyar en tot moment el matador, que amb prou feines ha rebut visites dels seus fills en tot aquest temps, i del seu braç va arribar a l’hospital d’on va sortir en un taüt. No obstant, com prou bé sap la magistrada, en els moments tràgics la llei mana sobre l’amor: van ser els fills de Linares, i no ella, els que van prendre les decisions importants en l’agonia del matador, com la de fer donació de tots els seus òrgans, i els que van exercir de familiars del difunt al tanatori. Concha hi va posar les llàgrimes.