Ryan Gosling
Hollywood el necessita
L'estrena de 'La ciudad de las estrellas' és l'excusa ideal per donar cinc raons per les quals el canadenc és el perfecte actor per a la indústria
Hi ha actors que tenen més talent que ell, altres són més atractius i molts el guanyen de lluny en olfacte comercial. Però, li agradi a ell o no, Ryan Gosling està cridat a ser el rei de Hollywood. Heus aquí cinc raons.
VERSATILITAT I IMPLICACIÓ
Nou de cada 10 actors diran que les dues coses que més costen davant d'una càmera són fer riure, per un costat, i cantar i ballar sense perdre la dignitat, per un altre. Gosling aquest any ha fet doblet: va triomfar fent el pallasso a 'Dos buenos tipos' i ara estrena a Espanya el musical 'La ciudad de las estrellas (La La Land)', que les quinieles col·loquen al capdavant de la pugna pels Oscars. Gosling es va passar mesos aprenent a tocar el piano per protagonitzar-la, però això no és res comparat amb com ha arribat de lluny en el passat al preparar-se per a un personatge. Es va engreixar 30 quilos per participar en 'Desde mi cielo' -al final el paper el van donar a un altre- i després es va sotmetre a un càstig físic demencial per lluir abdominals propis de 'photoshop' a 'Crazy Stupid Love' (2011).
VOCACIÓ DE GALANT
Des de fins i tot abans que el seu treball a 'El diario de Noa' (2004) el convertís en símbol sexual, l'actor s'ha passat la seva carrera mirant d'evitar aquest estatus. ¿Com? Interpretant, entre altres papers, un neonazi -a 'El creiente' (2001)-, un drogoaddicte -a 'Half Nelson' (2006)- un sanguinari justicier -a 'Drive' (2011)-, un atracador -a 'Cruïlla de camins' (2011)- i un tauró de les finances -a 'La gran apuesta' (2015)--. No hi ha hagut manera. Les revistes no es cansen de glorificar la seva cara i la seva caiguda d'ulls i com li queden de bé els vestits, i el mer 'googleig' del seu nom fa que els ordinadors se sobreescalfin.
BONA IMATGE
Demostrar que es pot aconseguir la fama mundial sense haver de fer cine de superherois no ha sigut l'única manera de Gosling de fer-li bona publicitat a Hollywood. Des de la seva posició de privilegi en la cultura popular, ha defensat els drets dels animals -en particular els porcs i vaques- i ha protestat contra la discriminació de la dona. I durant l'última campanya electoral nord-americana, malgrat no tenir dret a vot -és canadenc-, va animar la ciutadania a recolzar Hillary.
IDIL·LI AMB LA PREMSA
Pocs són els articles sobre ell que no inclouen l'expressió «millor actor de la seva generació» i, sigui l'elogi merescut o no, el cert és que la crítica el té mimat. El seu treball a 'La ciudad de las estrellas (La La Land)' ha sigut unànimement aclamat -i nominat al Globus d'Or- tot i deixar clar que el noi no és precisament Fred Astaire. I fins i tot al posar verdes pel·lícules com 'Gangster Squad' (2013) o 'Solo Dios perdona' (2013) la premsa va salvar la seva interpretació de la crema. Una excepció: amb la seva 'opera prima' com a director, 'Lost River' (2014), es van quedar descansats.
Notícies relacionadesGANES D'ELL
El 2013, a dalt de tot, Gosling va decidir que deixava d'actuar; havia perdut la il·lusió. Es va passar més de dos anys sense fer-ho. Lluny d'oblidar-se d'ell, Hollywood va esperar pacientment el seu retorn per donar-li els millors papers. S'acaba d'anunciar que portarà al cine la vida de l'astronauta Neil Armstrong; i el 2017 el veurem tant protagonitzant 'Weightless' per a Terrence Malick, per a molts considerat un semidéu, com al capdavantde la que passa per ser la pel·lícula més esperada de l'any i potser de la dècada: 'Blade Runner 2049'.
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Anàlisi El cas de la parella d’Ayuso
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un fenòmen invisibilitzat L'impacte emocional dels processos migratoriis: entre el dol i la resiliència
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"
- L’ÚLTIMA GRAN CARRERA DE LA TEMPORADA Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme
- Lliga F Regnar i renéixer: torna un derbi "descompensat"