UN ESTIL DE VIDA A L'ALÇA

Nació vegana

Els vegetarians ja no s'han de disculpar per portar al pap el que els plagui. Els últims tres anys han ingressat al club una legió d'adeptes d'entre 15 i 35 anys. Segons els analistes de la tendència, s'hi apunten més per compromís amb els animals i el medi ambient que per salut.

Veganismes - Més Periódico / MONTSERRAT COMESAÑA

11
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Fa tres anys el més normal en aquest costat dels Pirineus era sentir un paisà com es preguntava: «Sense xoriço, ¿què hi fico a l'entrepà?». Si algú li hagués recomanat «ficar-hi» tofu, xampinyons, tomàquet i ceba vermella ben cuita, encara estaria rient. Avui, el 2016, el «raret», el «capità api», l'«avorrit» que fugia de les barbacoes comença a ser vist com un ciutadà lliure de crueltat (vegeu el diccionari de la pàgina 6).

Aquí teniu quatre indicadors del creixement de la tendència. Indicador 1: Barcelona, que al mes de març es va declarar la primera ciutat veg-friendly del món i recolza els Dilluns sense carn -campanyallançada per Paul McCartney-, compta amb 68 restaurants vegetarians i 200 més tenen opcions a la carta per als que no mengen carn, ous ni llet. Indicador 2: 7.000 persones van passar pel tercer Vegan Fest d'Alacant l'octubre passat (el 2014 va tancar amb 3.000). Indicador 3: Google registra 0,34 recerques per segon en castellà sobre veganisme i 0,52 sobre vegetarianisme. Indicador 4 (i molt significatiu): la indústria agroalimentària s'ha posat nerviosa. Uns ho expressen amb una ofensiva en nom de la salut. Altres, elevant pulcres queixes -«el que ens indigna és que es destinin recursos públics a defensar una opció», assenyala Pròsper Puig, vicepresident del Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Barcelona, que ha demanat explicacions al govern d'Ada Colau-, i alguns, com el gegant Nestlé, s'han unit a l'enemic i han incorporant productes al seu gust. 

Cap qüestiona una evidència: el 42% dels nous vegans tenen entre 15 i 35 anys, una franja cobejada per qualsevol departament de màrqueting amb cara i ulls.

Berlín, Londres i Nova York porten anys d'apostolat, però ¿què passa aquí? Juanjo Cáceres, sociòleg de l'alimentació i coautor del  

com 

llibre Más vegetales. Menos animales (DeBolsillo), explica que en societats com la nostra, on el 40% de la població té sobrepès i el 21,6% és obesa, «resulta atractiva una proposta més saludable que, a més, possibiliti un respecte més gran als animals i al medi ambient».

Una causa més política l'anota Leonardo Anselmi, portaveu de la campanya BCNVegFriendly i director per al sud d'Europa i Llatinoamèrica de la Fundació Franz Weber. Segons ell, el minut zero del boom s'ha de buscar en el fenomen polític anomenat «confluència d'interessos» (les demandes de diverses minories nodreixen una majoria en potència). En aquesta nació espontània, als que aspiren a millorar la seva salut,Anselmi hi afegeix «els que busquen combatre la bombolla financera a base d'intervenció pública, els preocupats per la justícia alimentària i els que creuen que els animals de granja han de ser subjectes de consideració moral».

I Ángeles Parra, directora de la fira Biocultura, que avui tanca les portes de la 32a edició a Madrid, hi suma tres mòbils més. Primer, «la multiplicació de botigues especialitzades i de xefs que converteixen el que era avorrit en un festí». Segon, el gir que estan fent les associacions animalistes, que «ja no només denuncien les corrides, sinó que comencen a alçar la veu contra les granges de pollastres, vaques lleteres i porcs». I tercer, les magnètiques campanyes de les celebrities a les xarxes socials -Miley Cyrus tempta des d'Instagram amb la seva «luxosa vida vegana a L.A.», i Woody Harrelson, el mentor de la camada d'Els jocs de la fam, aprofita qualsevol focus per difondre els beneficis del veganismeSEnD«Són la font de contagi més eficaç per enganxar els adolescents», assenyala Parra.

15.000 LITRES D'AGUA

«A la humanitat no li queda més remei que canviar de model alimentari», apunta l'animalista Anselmi. Ho sap fins el mandarinat de la Xina, que té al cap reduir fins al 50% el consum de carn (el 2011 van fer servir els bastonets en 72 milions de tones de carn, gairebé el doble dels 27 països de la UE junts). Segons dades de la Water Food Print, per produir un sol quilo de carn de vedella es necessiten més de 15.000 litres d'aigua (6.000 litres per a un quilo de porc, i 4.000, per a un de pollastre). I una vaca i el seu vedell emeten més gasos contaminants que un cotxe amb 13.000 quilòmetres. I la producció mundial de peix, tan ric en àcid Omega 3 i vitamina B, va arribar el 2013 als 160 milions de tones, entre captura i piscifactoria. El planeta dóna senyals de fatiga, digui el que digui Trump.

Però apliquem la lupa. Els cultius massius de blat, blat de moro i arròs –habituals a la taula vegetariana– també condueixen a la desforestació i es carreguen la biodiversitat. S’han de defensar els camps de sembra de les aus que vénen a picotejar el gra, instal·lar-hi tanques elèctriques que enrampin els herbívors silvestres àvids de brots tendres, i fumigar per acabar amb les plagues d’animals diversos. ¿Es mima les vaques, els porcs i els pollastres, i es dóna mala vida a les garses, cigonyes, senglars, conills i pugons?

«En lloc de decidir arbitràriament que les morts causades pel veganisme estan bé, mentre que les morts causades pels omnívors són imperdonables, ara crec que hem de suprimir tota la jerarquia inventada que hem construït i arribar a un acord amb el cicle de la vida i la mort», confessa Natasha, una exvegana nord-americana. 

Entre els fiscals, hi ha qui fins i tot veu l’opció compassiva dels vegans com un nou estratagema neoliberal. «El capitalisme té molta necessitat de mostrar-se verd. No només per guanyar diners, sinó per controlar una crisi ecològica que ja ha causat més mal econòmic i inestabilitat que les mateixes lluites antisistema», escriu l’activista nord-americà Peter Gelderloos a l’article titulat 'Veganism: Why Not.'

Gelderloos no veu cap pas a l’emancipació en el consum d’aliments produïts a través de l’explotació del treball migratori, l’ús d’adobs, pesticides i herbicides, l’ús de maquinària pesant que aixafa la terra, la manipulació genètica de llavors, el processament en fàbriques que contaminen i la distribució en grans superfícies que augmenten la precarietat laboral.

EL POLS DE LA PROTEINA

L’altra gran disputa es juga en el terreny de la salut. L’OMS, l’American Institute for Cancer Reserche, l’Institut Català d’Oncologia i l’Associació Espanyola contra el Càncer no tenen dubtes sobre els perjudicis que causen l’abús de carns vermelles i de derivats carnis. 

Però els nutricionistes ortodoxos repeteixen que una proteïna vegetal no és equivalent a una animal. I que els estralls per falta de ferro, vitamina B-12 –no es troba a cap vegetal excepte en alguns tipus d’algues com les chlorella– i àcids Omega poden trigar entre 6 i 10 anys a manifestar-se («el temps que la majoria de vegetarians triguen a tornar a ser omnívors», aventuren).  

Un estudi realitzat l’any 2014 de la universitat de Graz (Àustria) fins i tot assenyala que els vegetarians presenten gairebé el doble de patologies al·lèrgiques que els consumidors de carn (30,6% a 16,7%) i mostren un 166% més de patologies canceroses (4,8% a 1,8%). A més a més, els investigadors austríacs constaten un 150% més de patologies cardiovasculars entre els vegetarians que entre els carnívors (1,5% a 0,6%). En resum, en comparació amb els carnívors, els vegetarians emmalalteixen amb més freqüència (78%) en 14 de les 18 malalties cròniques estudiades.

Els apòstates de la fe vegetariana també fan les seves campanyes. «¿Has vist un vegà amb banyador? ¿No? La meva mare brilla dues vegades més que alguns d’ells», fa broma a la xarxa Raw Model, un bloguer exvegà convertit en fan de la permacultura (sistema de principis de disseny agrícola, social i polític basat en les característiques de l’ecosistema natural). «Tres anys i mig de veganisme no només em van deixar esgotada, deprimida i molt malalta, sinó que també em van omplir el cap de dubtes sobre la seva ètica», confessa Natasha que, anèmica, i abans de llançar-se en planxa sobre un bistec, va consultar altres bloguers vegans i es va quedar glaçada quan li van confessar que menjaven ous i peix d’amagatotis.

En l’altra línia de trinxeres, l’animalista Leonardo Anselmi està convençut que el debat en matèria de salut està tancat i que la pregunta «¿i les proteïnes?» és tan ridícula com «¿i l’europea?» de Rajoy, en referència que el mercat ofereix un torrent de complements per compensar dèficits i que els nutricionistes experts en veganisme dissenyen dietes sanes i equilibrades.

David Román, president de la Unió Vegetariana Espanyola, està tan segur dels seus beneficis que fa 16 anys es va convertir en el pare del primer nadó vegà. «En aquella època hi havia molt rebuig, tant entre el personal sanitari com a nivell social –recorda–, i això va crear molts dubtes en una parella primerenca i sense referències pròximes com la meva». Va consultar experts en nutrició nord-americans –«recolzaven l’opció per a totes les etapes del cicle vital»– i va tirar endavant la seva aposta nutricional després del deslletament del nen, que avui és un adolescent sa i estalvi.

Entre un extrem i l’altre, Julio Basulto, coautor juntament amb el sociòleg Juanjo Cáceres de Más vegetales. Menos animales, agafa el camí del mig: «Ni els vegetarians tenen una salut de ferro, ni hi ha antioxidants protectors, ni la carn és verinosa i et porta a l’altre barri». Després de tallar en sec els arguments subjectius, Basulto assegura que «si treus una foto de mil vegetarians i els compares amb mil no vegetarians, els primers es moren menys». Punt per als vegetarians. «Però si descartes factors de confusió associats –tabaquisme, alcoholisme, sedentarisme, abús de medicaments o absència de lactància materna– no hi ha grans diferències». Empat tècnic. Segons el seu parer, el vegetarià acaba modificant el seu estil de vida completament, «almenys per no donar la raó als que li diuen que ‘moriràs per ser vegetarià’», diu fent broma. El que no s’hi val és menjar bròquil i prendre’t un cigaló de conyac.

De passada, tant Basulto com Cáceres denuncien el discurs hegemònic de la dieta mediterrània com l’opció saludable difosa pels mitjans de comunicació des dels anys 90. «El vi no és saludable, cosa que no diu la Fundació de la Dieta Mediterrània, finançada per la Fundació Espanyola del Vi», subratlla Basulto, i assenyala que a Espanya agafem més energia a partir de l’alcohol que dels llegums. «La publicitat de begudes alcohòliques entra en estadis de futbol i en festivals de música, i sabem que un de cada tres nens no tindria obesitat si s’hagués prohibit la publicitat d’aliments malsans en horari infantil», es queixa.

ECOLÒGIC, ¿Sí o NO?

La producció ecològica, sens dubte, redueix la càrrega d’agroquímics en els cultius. Però «des del punt de vista nutricional no són més saludables ni més segurs que els convencionals», opina el sociòleg Cáceres. I Basulto afegeix que algunes pràctiques de l’agricultura ecològica tampoc són bones des del punt de vista ambiental. «Per exemple, la utilització de metalls en substitució de pesticides, o la necessitat de més terreny cultivable per fer una mateixa producció», ja que això suposa més quantitat d’aigua i més mà d’obra, factors que encareixen el preu a l’hora de carregar el cistell.

«Critiquem l’aura de salubritat del que és ecològic. La gent que ho consumeix es pensa que està fent salut. I quan et menteixen en això, et poden mentir en més coses –sosté Basulto–. ¿Què passa quan proves ecològic? Que gairebé ningú està disposat a canviar el seu estil de vida, i pensa que menjant carxofes ecològiques compensa aquella orxata amb 20 grams de sucre».

En profund desacord està Ángeles Parra, ovolacteovegetariana des de petita i timonera de l’associació Vida Sana. «La procedència i el tracte que s’ ha donat a l’aliment és fonamental. En l’aliment ecològic no hi ha intervenció de productes que t’enverinen a tu, la terra i, a la llarga, el planeta. S’ha de ser conseqüent i no quedar-se a mitges. Els pesticides estan dissenyats per matar animals, més petits, però animals al capdavall», sosté. «Jo defenso una agricultura que no sigui violenta, que no sacrifiqui éssers vius de cap mena». Sota el seu punt de vista, un vegà per filosofia hauria d’endur-se’n al pap només productes ecològics.

Tampoc està d’acord que siguin uns productes per a consumidors amb un determinat codi postal. «Només s’ha de fer un cop d’ull als carros que fan cua a la línia de caixes del supermercat –observa Parra– per adonar-se  que es gasten 100 euros i porten molt pocs nutrients». Per tal que el preu del cistell de consum sigui igual o semblant en ecològic, el que recomana és eliminar els aliments processats, els refrescos i els dolços, que perjudiquen més que nodreixen.

Entre els uns i els altres, hi ha qui defensa la tercera via: la producció integrada, que estableix més restriccions en l’ús de determinats pesticides que la producció convencional.

Notícies relacionades

Així doncs,  ¿per on passa l’alimentació sana i respectuosa i poc depredadora i lliure de mà precaritzada i justa amb el repartiment global i...?

Decideixin-ho vostès. És la seva salut i la seva voluntat de compromís. Encara que segur que més vegetals i fruita, menys animals, pocs derivats carnis i molta aigua clara no els faran cap mal.