Les plantes també senten

cleve Backster era un home que ensenyava als policies de Nova York el funcionament del detector de mentides (el 1966, una utilíssima tecnologia). Com que l'oficina era tristoia, la seva secretària hi va posar una policromada dracena (Dracaena massangeana) per donar-hi un toc de color. Un dia a Backster se li va acudir aplicar el galvanòmetre a la dracena per veure com reaccionava quan li tirava aigua. I l'agulla va traçar una línia similar a la pròpia d'un ésser humà quan rep un estímul emocional de curta durada. Una casualitat, es va dir Backster.

Però, com que era curiós de mena, es va disposar a cremar la fulla on havia aplicat els elèctrodes. Tot just havia agafat el misto quan la gràfica va mostrar una prolongada línia ascendent. ¿La dracena havia anticipat el socarrim? Des que Darwin va baixar del Beagle, era una incontestable evidència científica que les plantes no tenien sistema nerviós -argument que treuen els vegetarians per alimentar-se sense remordiments-; així que Backster, que va marejar 25 espècies de plantes més, va deduir que el seu sentit perceptor havia de ser molt més bàsic.

EL 'DESMAI'

Excitat, va muntar un laboratori específic i va comprovar que quan una planta estava amenaçada per un perill, reaccionava en defensa pròpia amb «un desmai», «perdent el sentit» com ho fan els pops. Més encara: va demostrar que les plantes podien reaccionar quan algun altre ésser viu patia. Així, quan va tirar un cranc viu a una olla d'aigua bullent a la cuina, tres filodendres en tres habitacions diferents connectats a tres galvanòmetres van reaccionar intensament i simultàniament.

«Fonts filosòfiques orientals asseguren que [la naturalesa] està en equilibri. Si es desequilibra en algun punt, s'ha d'esperar cent anys llum perquè es corregeixi l'anomalia -va dir Backster a qui el volgués escoltar-. Aquesta comunicació que no necessita temps, aquesta unitat de tots els éssers vius, podria ser la clau», va raonar.

En vista dels resultats, 7.000 científics de diferents departaments universitaris es van interessar per l'efecte Backster i, de passada, van recuperar els desdenyats experiments sobre els camps d'energia en plantes, arbres i éssers humans de Harold Saxton Burr entre els anys 20 i 40. Centenars de lectors del National Wildlife es van encongir només d'imaginar el tremolor d'una pastanaga al veure rondar un conill. I el citòleg Howard Miller es va aventurar a dir que els éssers vius podrien tenir una espècie de «consciència cel·lular».

S'havia obert un esvoranc en la investigació botànica que va continuar, entre altres, amb Pierre Paul Sauvin, un crac de l'electrònica de Nova Jersey. Sauvin va connectar un filodendre a un galvanòmetre i al seu propi cos i, quan la planta captava el seu senyal emocional, activava un commutador que posava en marxa un tren elèctric. A través dels seus experiments hi va haver qui, com l'enginyer L. George Lawrence, vicepresident de l'Anchor College de San Bernardino, va aventurar que potser les plantes eren «els verdaders extraterrestres, perquè van convertir un món mineral en un hàbitat acomodat a les necessitats humanes».

A l'altre costat del teló d'acer, el 1970, a milions de russos se'ls va congelar el bigoti al llegir al Pravda l'article titulat El que ens diuen les fulles. El reporter V. Txertkov explicava que, durant una visita al Laboratori de Clima Artificial de Moscou, va sentir «com una tija d'ordi va cridar literalment quan van posar les seves arrels en aigua calenta». L'agulla va descriure «en les contorsions dels seus traços sobre el paper blanc l'agonia mortal de la tija». Aquell patiment, subratllava, no era perceptible a simple vista. La planta tenia un aspecte ufanós.

Notícies relacionades

Nació vegana

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

El bengalí Jagadish Chandra Bose va demostrar que la pell dels llangardaixos, les tortugues i les granotes es comportava de manera semblant a la del raïm, els tomàquets i les cols. I que la reacció a la llum de les fulles era molt semblant a la de la retina dels animals.

Si les plantes tenen teixits conductors anàlegs als nervis animals, o com van defensar Goethe i el físic Gustav Theodor Fechner la mateixa ànima, el vegetarià té motius per pensar. Sort que Backster va assegurar que elles saben que ens les mengem per necessitat i es presten gustosament a ser sacrificades.