Immens petit

Prop de mil nens van voler ser Conor O'Mally. Només un ho va aconseguir: l'escocès Lewis MacDougall. ¿Què hi va veure J. A. Bayona? Una cosa especial, una mirada, un gest, una barreja de duresa i dolçor. «Uns quants centenars de xavals van passar pel càsting. Lewis era diferent de tots. Un nen que encara estava intentant descobrir qui era», afirma el cineasta. Aquest conflicte personal, lluitar amb un mateix per buscar un lloc en el món, és el que també té el protagonista d'Un monstre em ve a veure, un nen vulnerable amb una mare que té un càncer terminal. El seu pare no es vol fer càrrec d'ell, amb la seva àvia no té la millor de les relacions i, a més, pateix assetjament a l'escola.

Llançadora per a nens

MacDougall, que va rodar la pel·lícula amb 12 anys i avui en té 14, encaixava a la perfecció en el paper. Massa gran per ser un nen i massa nen per ser un home. El joveníssim actor, a més, sap què és perdre la persona que li va donar la vida. Orfe de mare, manté una estupenda relació amb el seu pare, que el recolza al cent per cent en la seva immersió en la interpretació.

Les pel·lícules de Bayona són una llançadora per als nens. Va passar amb L'orfenat i Roger Príncep, al qual després hem vist tant en cine (Los girasoles ciegos) com a la televisió (Ull per ull). El director barceloní -amb una part infantil molt latent al seu cor i al seu cap- també va posar al mapa cinematogràfic el britànic Tom Holland de la mà del tsunami d'El imposible. Va ser la seva primera pel·lícula i ara, amb 20 anys, se'l rifen en la indústria de Hollywood (Vengadores: la guerra del infinito, Spiderman: Homecoming). Lewis MacDougall està fent passos per convertir-se en un nom propi del cine.

A Sigourney Weave (la seva àvia en la pel·lícula de Bayona) li cau la bava amb ell: «Té moltíssim talent. L'adoro».

Enfadat expressament

«És un actor impressionant, enorme», afirma Sandra Hermida, directora de producció i coproductora d'Un monstre em ve a veure. «La pel·lícula és el nen», destaca. Durant el rodatge, l'equip -conscient que Lewis és un encant de persona- es va sorprendre al veure que el xaval tenia una relació molt aspra amb els seus acting

coaches (les persones que el preparen per actuar). «Semblava que tots els dies estava enfadat amb ells. I no sabíem per què», assegura Hermida.

Setmanes més tard, el xaval va revelar que tenia aquesta actitud, precisament, per ficar-se encara més en la pell del protagonista, un nen ple de ràbia i frustració.

Segon film

Un monstre em ve a veure és la segona pel·lícula de Lewis MacDougall, que té poca formació com a actor, més enllà d'unes classes rebudes a The Drama Studio d'Edimburg, ciutat on va néixer. Quan tenia 11 anys es va posar a les ordres de Joe Wright per rodar Pan: Viaje a Nunca Jamás. També allà va haver de passar per un càsting. Quan li van telefonar i li van dir que el paper era seu, li van venir ganes de plorar i de riure al mateix temps. Una vegada paït el xoc, va anar a sopar fish and chips. «S'havia de celebrar».

Empatia

Els seus companys d'escola mai el van prendre gaire seriosament quan va anunciar que rodaria Pan: Viaje a Nunca Jamás. Una vegada estrenada la pel·lícula, amb tot el país (països, més ben dit) inundat dels cartells del film, es van quedar impressionats. «Es van passar moltes setmanes enviant-me fotos amb els pòsters», recorda el jove intèrpret.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Lewis MacDougall ja és un actor. Així es defineix a Twitter, on té més de 460 seguidors i on es dedica a promocionar Un monstre em ve a veure. La cinta, segons ell, té moltes virtuts. Una de les principals és l'empatia dels espectadors. «Tothom es pot sentir sol en la vida i tenir molts problemes. Tant de bo aquesta pel·lícula pugui ajudar-los», diu.

Només s'ha de veure el film per adonar-se del futur que té al davant. Però, de moment, va a poc a poc. Segueix estudiant i traient bones notes. No va deixar de fer-ho ni un sol dia durant el rodatge de la pel·lícula.