Vivian Geeyang Kim: corbes dissidents

La bellesa d'una persona no depèn de si està grassa o prima»a. «Necessites confiança per saber que ets guapa de la forma que ets». No semblen grans revelacions, tot just llocs rutinaris de manuals d'autoajuda, però a Corea del Sud sonen a atemptats a l'ordre públic. Ho ha dit Vivian Geeyang Kim, la primera i única model nacional de corbes contraculturals.

Els seus 165 centímetres i 70 quilos a Occident la farien pleneta o rodanxona, però al seu país és una grassa sense pal·liatius. La seva rebel·lió contra la ignomínia i l'ostracisme va ser efímera. No va trobar passarel·les perquè el cíclic debat a Occident sobre les models d'aspecte infraalimentat no ha arribat a Corea del Sud ni s'espera que ho faci. Kim va emigrar als Estats Units, va ser la primera coreana a desfilar a la Full Figured Fashion Week de Los Angeles de 2010, va continuar a Miami i el Carib i va apuntalar un nom amb el qual tornar al seu país. Als Estats Units estava massa prima per a les talles grans mentre que al seu país és, una altra vegada, només una grassa. El rol de les models sud-coreanes gruixudes es limita a suades dones en un gimnàs, una mena de purgatori previ al cos reglamentari.

L'únic camí de Kim per sortir a les portades era obrir la seva pròpia revista. Va fer servir els seus estalvis per imprimir els 1.000 exemplars del seu primer número. En una recordada portada subjectava amb una immaculada manicura un plat de greixosos peus de porc mentre l'article interior, Plaer innocent, parlava sobre l'estúpid sentit de culpabilitat per menjar el que t'agrada.

ALTRES FORMES DE BELLESA

La revista pretén dinamitar els sòlids prejudicis socials i treure de la clandestinitat altres formes de bellesa. No tots aplaudeixen la seva missió. «La gent odia que una noia grassa mostri el seu cos sense sentir-se avergonyida, diuen que no hauria de deixar-me veure en públic o als mitjans», ha denunciat. Kim ha perdut el compte dels insults, contra els quals a vegades s'ha defensat legalment i en altres publicant-los en xarxes socials. També ha rebut amenaces de mort. Els cànons físics a Corea del Sud són un assumpte seriós i la dissidència és heroica. La dictadura imposa les diminutes, infantils i ossudes fisonomies d'actrius i cantants del K-pop, ubiqües en la publicitat, les dietes de les quals són supervisades per les seves companyies.

«La gent odia que una noia grassa mostri el seu cos sense sentir-se avergonyida, diuen que no hauria de deixar-me veure en públic o als mitjans»La cultura del cos perfecte, una plaga contemporània, se sublima a Corea del Sud. No hi ha dones al món amb més inclinació al bisturí, i no és estrany que els pares regalin a les seves filles operacions després de la seva graduació. La indústria de la cirurgia mou gairebé 4.500 milions d'euros anuals i atrau dones de tot el continent pels seus preus competitius i per la seva reconeguda excel·lència.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El 95% de les estudiants enquestades a la Universitat de Samyook l'any 2013 deien que se sentien infelices amb el seu cos… quan el seu pes estava dins dels paràmetres normals. I el 61% assegurava que s'havien d'aprimar per sentir-se més atractives.

Kim és una saludable revolució en aquest quadro de pressió publicitària aclaparadora i una discriminació quotidiana sense les brides de la correcció política. Canviar les sòlides estructures estètiques sembla una missió complicada, però algunes de les dones ignorades per la indústria ja li atribueixen un èxit. Ara poden comprar roba elegant i cool a la seva botiga on line i oblidar-se dels sacs habituals.