Taína Gravier Mazza , una 'top' de 7 anys

«No és que Taína s'hagi llançat al món de la moda, per a ella aquest és el seu àmbit natural. Suposo que el fill del verduler juga a la verduleria i Taína juga a ser model», ha dit Valeria ­Mazza per defensar la producció de fotos que va fer la seva filla de 7 anys per a l'edició argentina d'¡Hola!

A Taína Gravier Mazza, la filla petita de la parella que formen l'exmodel i Alejandro Gravier, li encanta jugar a princeses i potser considera que n'és una. «És la més mimada de tots», diu l'exmodel feta empresària. També és «molt femenina», sempre «demana que la maquillin i la pentinin» i, gràcies al seu «caràcter fort», sap el que li agrada «i com aconseguir-ho». No va ser per tant l'atzar el que hi va intervenir quan ¡Hola! va trucar a la porta dels Mazza. Encara que Valeria Mazza descarta de moment que la nena segueixi els seus passos estilitzats o que d'aquí pocs anys sigui una Lolita predestinada, la situació ha reactivat a l'Argentina i fora del país un debat mai resolt sobre la manera com s'exposa els menors a la lògica de la indústria de la moda.

La mare no sembla preocupada per una repetició de la seva pròpia història. El 1986, als 13 anys, Valeria va caminar molt desimbolta per primera vegada sobre una passarel·la. Dos anys més tard la van coronar reina de la seva província, Entre Ríos. El país se sumia en una espiral d'hiperinflació quan, el 1989, va ser model per a una modesta casa de llenceria provincial. Al veure-la, un important perruquer i promotor de moda va intuir que estava davant una reina de les passarel·les. Als 17 anys, Pancho ­Dotto la va incloure en la seva agència. La resta és conegut. La revista ­Gente va dir que era l'argentina més guapa del món. Avui, Valeria Mazza és directora del Programa Universitari de Models de la Universitat de Palermo, a Buenos Aires. Les regles d'aquesta casa d'estudis són estrictes: no hi pot entrar una menor de 16 anys. «Abans d'això un jove no està capacitat per tenir una feina, ni de model ni qualsevol altra».

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

REDUCCIÓ DE LA INFÀNCIA

El cas de Taína no ha passat inadvertit. Segons Ana María Allé, metge especialista en Psiquiatria infantil, els nens «no són adults en miniatura». Però la societat assisteix de manera gairebé passiva «al procés de reducció del temps d'infància, per viure una eterna joventut, en què la vellesa no està convidada». Quan es porta els nens a «posar en joc el cos directament, amb els seus atributs, en què la idea bàsica és mostrar-se i agradar, ser el centre d'atenció d'adults, que són a més els que triaran i compraran el que la model llueix», això planteja una diferència preocupant. Allé es pregunta si realment és un joc el que passa amb la filla de Mazza i també amb altres de la seva mateixa edat. «¿És una feina? ¿És un mitjà del qual es beneficien els adults responsables?». La psiquiatra creu també que els mitjans de comunicació hi tenen una responsabilitat i han de protegir els menors.