«Si ella t'és infidel, pega-li»

el masclisme es reinventa a través d'internet. No s'ha de demonitzar, diu Dolors Reig, psicòloga social i referència en tendències del món virtual. Segons l'experta, que divendres va obrir la Jornada del Dia Internacional de l'Educació no Sexista organitzada per l'Institut Català de la Dona, el món on line està contribuint a la igualtat. «Les xarxes socials han fet més expressius emocionalment els nois. Resulta útil recordar com en el món prexarxes se'ls penalitzava socialment quan revelaven debilitats i inseguretats», assenyala. El camí, no obstant, és de doble sentit. Les xarxes donen via a l'«home nou», però també són un altaveu de gran abast i sense límits per a l'«home vell», el que defensa un retorn al patriarcat i el càstig correctiu a les dones, éssers emocionals i desvirtuats pel feminisme dels nostres dies. Els ultramasclistes són menys, però es fan sentir més i la seva veu arriba més lluny.

El novembre de l'any passat, el Govern de Rajoy va aprovar la reforma de l'article 510 del Codi Penal, que fins ara castigava la violència per raons de raça, nacionalitat o discapacitat, i el va ampliar amb penes d'un a quatre anys de presó per delictes d'apologia de la violència masclista. Si aquesta es fa a través de

mitjans de comunicació o d'internet, aquestes penes s'han d'aplicar «en la seva meitat superior».

Els jutjats tenen material de sobres per treballar. El Departament de Presidència de la Generalitat i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), com a organisme regulador, acaben de presentar una denúncia conjunta a la Fiscalia Provincial de Barcelona contra 10 blogs i cinc vídeos de Youtube «que inciten a la violència de gènere o la justifiquen, la banalitzen, desautoritzen les dones i vehiculen missatges misògins o que tracten vexatòriament o com a objectes les dones».

Són blogs amb noms tan explícits com Dominación machista o La cueva del misógino, que alberguen continguts irreproduïbles. «T_D_S P_T_S» (totes putes) es pot llegir sota la capçalera de Falocracia, amb un fòrum que qüestiona les polítiques d'igualtat a Espanya i si les xifres de víctimes no s'inflen interessadament. Més loquaç, El rincón del macho, un top ten amb més de 551.000 visites i àlter ego a Facebook i Twitter, es presenta així: «¡Mascles del món uniu-vos! En una civilització en franca decadència tots perden els papers i no respecten el seu rol. Les femelles volen tenir tota classe de drets i els mascles verdaders cada vegada són més escassos. Aquest blog és una trinxera per defensar i promulgar els drets i els deures de cada un dels sexes».

'Escrache' feminista

Encara que internet també ha propiciat noves formes de combatre el masclisme. Ester Vilar -sense h, no fos cas que se la confongui amb l'Esther Vilar, amb h, que va publicar el 1973 El varón domado, un llibre que viu un ressorgiment gràcies a la recomanació de fòrums virtuals com Falocracia- és llicenciada en Publicitat, té 30 anys i va recollir més de 60.000 firmes a Change.org per demanar la cancel·lació d'una convocatòria ultramasclista a Barcelona i Granada. Ho va aconseguir. «És un exemple que a través d'internet es poden aconseguir coses», explica Javier Sánchez, de Change.org.

La cita, convocada simultàniament en 165 ciutats de tot el món el 6 de febrer, va ser promoguda pel nord-americà Daryush Valizadeh, àlies Roosh V. Des del seu blog, Return of kings, reivindica la supremacia de l'home.

«Fòrums virtuals com aquests difonen un missatge molt poderós», assenyala Vilar. «És el missatge de la por, molt fàcil d'utilitzar tant per parlar de dones com d'immigrants. Connecta amb una classe de gent que considera que ha de recuperar alguna cosa que li pertany i que sent que està amenaçada», afegeix.

La noia recorda que en el punt més àlgid de la polèmica, Valizadeh va denunciar a la policia que havia rebut amenaces de mort. «Els agents van anar a casa seva i la premsa va acabar descobrint que aquest noi vivia sota l'ala de la seva mare», explica. «Em va semblar molt trist, patètic, que algú que parlava tant de la superioritat masculina estigués vivint a l'empara d'una dona. Va quedar en evidència que és molt fàcil seure a escriure darrere d'una pantalla i aparentar ser qui no ets», afirma. Per cert, Valizadeh segueix donant-ho tot avui dia, al ritme de tres o quatre posts diaris sobre temes diversos. Entre ells, «Per què no hauries de tenir sexe amb noies que odien Donald Trump».

També a través de Change.org, Tsarina Kulaeva, una antropòloga russa de 22 anys establerta a Sabadell, ha recollit més de 97.000 firmes per demanar el tancament del canal de Youtube d'Álvaro Reyes, autodefinit com a expert en seducció i que firma videotutorials en què ensenya a altres homes com assetjar desconegudes pel carrer.

«No esperis el seu permís»

Reyes és un guru amb molta experiència. En una gravació, revela que va passar dos anys enamorat d'una noia, però el seu festeig no va donar fruit. En realitat, ella era lesbiana, però per alguna raó, el futur mestre va arribar a la conclusió que el problema estava en les tècniques de seducció que havia seguit. Així, va elaborar una filosofia que basa el flirteig a no acceptar els límits. «No esperis que et doni permís. T'has de sentir amb dret per fer el que vols. Demanar permís és símptoma d'inseguretat», explica.

Les dones, afirma, «són emocionals» i «no utilitzen la lògica». Els homes que dominen les tècniques de seducció les han de guiar. Com a exemple, Reyes exposa una experiència pròpia viscuda l'última nit de Cap d'Any: «La noia es va començar a comportar com dubtant. David i Alejandro la van agafar amb total autoritat i la van pujar al pis sense dir ni piu».

Kulaeva no ha obtingut cap resposta de Youtube. «Probablement perquè el canal de Reyes té 400.000 seguidors i jo no he arribat a les 97.000 firmes», resumeix. No obstant, la seva reivindicació va rebre un gran ressò mediàtic. El 28 de febrer, Reyes va visitar Barcelona per impartir un dels seus seminaris de seducció en un bar i es va trobar amb un grup de dones que li van fer un escrache i el guru va haver de marxar. En tot cas, la idea ha resultat prou bona per ser copiada, perquè un tal Takashi Mike va iniciar fa tres mesos una altra campanya a Change.org per recolzar Reyes amb la llibertat d'expressió com a argument. Aquesta setmana rondava les 50 firmes.

El youtuber, en acte de contrició, ha esborrat alguns dels seus productes inicials més polèmics, com el refinat «Lligant amb lletges i grasses: mà al cony». Dijous a la mitjanit escrivia al seu perfil de Facebook: «Si hi ha algú que t'agrada... ¡Intenta-ho! No hi perds res. (...) Però si l'altra persona no se sent còmoda o detectes que no vol parlar amb tu, simplement somriu, desitja-li un bon dia i segueix amb la teva vida». En canvi, el blog Dominación machista, que es difon des de la plataforma Tumblr, es manté fidel als seus principis originals i és un dels denunciats pel CAC. Els seus continguts menyspreen les dones i promouen el maltractament com a correctiu. «Vam néixer amb la missió d'adoctrinar la dona com a ésser inferior destinat per respectar, servir, obeir i seguir l'home», anuncia en la seva presentació, il·lustrada amb fotografies de dones rebent cops o amb la pell envermellida.

Tancar una pàgina de Facebook com Dominación machista és possible i, de fet, els seus detractors ho van aconseguir l'any passat. No obstant, la plataforma li va permetre recuperar el perfil al cap d'uns mesos per raons que no s'expliquen.

Si esborrar el rastre a Facebook és difícil, intentar tancar un blog o un canal de Youtube és esperar el miracle. Primer, perquè les plataformes solen patir sordesa davant les protestes. Segon, perquè els servidors sovint estan ubicats en països on donar continuïtat al procés judicial és molt complicat.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

En el cas de Dominación machista, que aquesta setmana comptava amb gairebé 219.000 visites, és clar. La Unitat d'Investigació Tecnològica (UIT) de la Policia Nacional espanyola va localitzar el distribuïdor a Llatinoamèrica, però a continuació va haver d'aparcar el cas.

L'escriptora i activista Carmen Domingo, autora de la recent novel·la Gala-Dalí (Espasa), afirma que el problema no està en les vicissituds de la xarxa sinó en la societat en si. «Aquesta classe de blogs tenen impunitat perquè la societat els dóna impunitat. Clara Campoamor deia que el segle XXI seria el segle de les dones, però temo que la nostra cultura i la nostra ètica segueixen sent les mateixes que al segle XVII. Internet és sinònim de novetat i immediatesa, però al darrere, en aquest cas, hi ha una cosa molt antiga», assegura.