Casta humorística

He deixat passar uns dies des que vam conèixer la polèmica al voltant d'un gag de José Mota. No vaig voler escriure aquest article abans perquè temia ser groller. Volia comptar fins a 10.

Gairebé tots vostès ja coneixeran de sobres què va passar. José Mota interpreta un doctor. El pacient li exigeix cent per cent de franquesa en el diagnòstic. El metge li diu que es morirà. El malalt llavors rectifica i li demana sinceritat, però només al seixanta per cent. De mica en mica va rebaixant la xifra fins que el doctor li diu que està com una rosa.

Molta gent es va enfadar amb l'humorista al·legant que és de molt mal gust fer bromes amb un tema tan delicat. No comprenc en absolut les crítiques i intentaré explicar-me. Sol creure's que l'humor és un vidre pintat des del qual veiem el món amb un color especial, més festiu i lluminós, però els asseguro que no és així. L'humor, en realitat, és l'absència de tot vidre, un fet que també comparteix la poesia, la música i, en general, qualsevol manifestació que mereixi ser considerada artística.

Fer humor sobre un assumpte tràgic no implica burlar-se d'aquest assumpte; només és la manera de mirar-lo sense la incòmoda presència del vidre, aïllant-lo de tot condicionament. L'humor s'assembla tant a la burla com Beethoven a la bachata. La seva única similitud és que les dues seqüències sonores poden escoltar-se a través d'un bafle, però és obvi que pertanyen a esferes diferents i ningú amb seny afirmaria que formen una unitat.

Indignar-se pel gag del metge, donant per fet que José Mota es va burlar dels malalts terminals, és equivalent a creure que Bach es va mofar de Jesucrist per tenir la cara dura de compondre musiquetes sobre la seva crucifixió. El fet que aquesta última idea ens sembli un disbarat, es deu al fet que tots nosaltres sabem que Bach no treballava la bachata, però són molts encara els que creuen que l'humorista treballa la burla.

Treball de segona

Les crítiques al gag van ser fetes per persones que, sense saber-ho, tenen una opinió disminuïda de l'humor. Per elles, la feina de l'humorista és de segona divisió, un entreteniment menor que té com a tasca arrencar-nos de tant en tant riallades al sofà. Obliden que José Mota és humorista i no burlista. Això últim pot ser-ho qualsevol, sobretot els que el van insultar a les xarxes.

L'humor és, principalment, una manera d'abordar assumptes, el més intel·ligent que tenim. Ens assenyala amb nitidesa comportaments que d'una altra manera passarien desapercebuts. José Mota no parlava de la mort, sinó del desig de ser enga­nyat per patir menys.

Notícies relacionades

TVE demana disculpes per un 'gag' de Jose Mota sobre un malalt terminal

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Molts dels que el van criticar es posaven com a exemple. «La meva mare va morir fa poc», va escriure algú a les xarxes, «i la broma m'ha ofès». Bé, ¿i? Tots hem perdut familiars i per desgràcia en perdrem més. Persones a qui estimo seran diagnosticades, abans o després, amb una malaltia terminal. Ho sé i m'angoixa, però aquesta fatalitat de la vida no provocarà que em converteixi en un censor ni, sobretot, que confongui l'humor amb la burla o Beethoven amb la bachata.

Potser Mota no és un titellaire a qui hàgim de defensar fent-nos els enrotllats. Potser, com que gua­nya els seus merescuts diners, forma part de la casta humorística. Doncs què volen que els digui, a mi em sembla millor el gag de Mota que 'La Bruja y Don Cristóbal', i tot i així exigeixo el mateix respecte per a les dues obres.