El Govern inicia el procés perquè l’ICF es converteixi en un banc públic

La conversió de l’ICF en un banc públic és una demanda recurrent de la Generalitat de les dues últimes dècades independentment del seu color polític. Va començar a prendre forma amb la presidència d’Artur Mas (CiU) i després es va mantenir com una reivindicació constant dels seus predecessors, ja fossin de Junts o d’ERC. L’últim intent el va protagonitzar el 2021 el Govern de Pere Aragonès, però va topar amb el mateix obstacle de sempre: l’oposició frontal del Banc d’Espanya. Sense el vistiplau del regulador estatal és impossible començar els tràmits al Banc Central Europeu, que és qui decideix si expedeix o no la fitxa bancària corresponent.

Una "aspiració estratègica"

Ara el Govern d’Illa torna a la càrrega per petició expressa d’ERC, que situa aquesta demanda com un requisit fonamental si el president de la Generalitat vol continuar comptant amb els seus vots al Parlament. ¿Per què aquesta vegada la conversió en un banc públic sí que hauria de ser possible? Tot i que ningú ho ha verbalitzat així, ara hi ha més sintonia entre la Generalitat i el Banc d’Espanya, el governador del qual és l’exministre socialista José Luis Escrivá. De fet, fa algunes setmanes, la consellera d’Economia, Alícia Romero, es va reunir amb els responsables del banc amb aquest tema a sobre de la taula. "El Banc d’Espanya té un paper clau en la concessió de la llicència", explica una font coneixedora dels moviments. La porta és oberta, però no hi ha constància d’un aval exprés.

Salt qualitatiu

Notícies relacionades

El Govern central i la Generalitat avalen la constitució de l’empresa Rodalies de Catalunya

Enquesta CIS: El 79% dels espanyols creuen que les rendes més altes no paguen més impostos

L’acord que aprovarà el Govern argumenta que una de les "aspiracions estratègiques" de l’ICF en els últims anys ha sigut "assimilar la seva activitat a la d’una entitat de crèdit". L’objectiu és fer un salt qualitatiu en el seu funcionament: convertir-se en banc li permetria accedir a més fonts de finançament –per exemple als recursos del Banc Central Europeu– i canalitzar determinades ajudes que ara té restringides per no tenir una fitxa bancària. Això li donaria la possibilitat, després, de donar millors condicions de finançament als clients actuals de l’ICF, fonamentalment petites i mitjanes empreses de Catalunya, i "esmenar les deficiències d’accés al finançament privat", és a dir, la que ofereixen els bancs comercials convencionals.

Una altra de les possibilitats que la fitxa bancària donaria a l’ICF és la captació de fons reemborsables d’entitats privades i públiques, una cosa que ara té vetada.