La ruta invisible d'Atenes

Un home dormita a terra als voltants de l'atenesa plaça Exarchia. Té el gest ferreny, com intentant dormir sense aconseguir-ho, i porta una vella camisa blava amb pantalons grisos. Davant de les seves rosegades sabates, un cartell: «Dedicat als pobres i sense sostre d'aquí i del món». A una illa de cases d'allà, una persona asseguda a terra, coberta amb un mantell i aferrada a un bastó, proclama: «No necessito discursos. Necessito una feina». Són dos dels nombrosos grafits que decoren el barri d'Exarchia, un districte conegut per les activitats anarquistes d'alguns dels seus habitants. També un barri de moda, en què el mateix Iannis Varufakis -aquella estrella del rock embotida en el cos d'un professor universitari que va ser ministre grec de Finances durant la primera meitat del 2015- va ser atacat amb la seva dona per alguns d'aquests joves anarquistes. A pocs dies de les eleccions del 20 de setembre, el moviment al barri era visible, amb enfrontaments entre joves encaputxats amb còctels molotov i la policia, que va dispersar el rebombori a base de gas lacrimogen i es va emportar uns quants detinguts.

Des de la plaça Exarchia, un passeig de cinc minuts cap al sud-oest farà que desemboquem a la plaça Omonia, centre d'un dels barris més deprimits de la ciutat. A la boca de metro, un home ven Shedia (Rai, en grec), l'equivalent hel·lè a la revista La Farola o La Calle. Tres venedors d'encenedors i mocadors de paper s'asseuen a les escales d'un edifici: el Banc Nacional de Grècia. Poc a esperar d'unes arques en bancarrota.

A l'altre costat de la plaça es troba el Bageion, un imponent edifici ara abandonat i que, fins al 2017 i en un intent per dotar-lo de nou de vida, alberga un parell d'obres de la biennal atenesa. Un rinoceront de cartró espera en una de les sales. Un animal en perill d'extinció en un edifici oblidat. La descurança general i les parets escrostonades el doten d'un encant que, no obstant, superaria amb escreix amb una bona reforma.

Hotel Ionis

També la necessitaria l'antic Hotel Ionis, ara Refugi Municipal d'Acollida, a la cruïlla pròxima dels carrers Favierou i Marni. Maria, una atenesa en la cinquantena fins ara resident allà, explica que té capacitat per a 140 persones, de les quals la immensa majoria són homes. «Està proveït de serveis mèdics, aigua calenta, dos àpats al dia i un llit per dormir», explica, en anglès. Des que va tancar l'empresa familiar d'exportació en la qual treballava, en el canvi de segle, Maria ha estat sobrevivint amb feines ocasionals, fins que va entrar en contacte amb Shedia, l'associació editora de la revista homònima i que intenta proveir els sense sostre d'oportunitats per guanyar-se la vida dignament. «Últimament, a l'alberg són més flexibles. Abans només t'hi podies quedar un any, però ara no els fan fora. I des de l'any passat, també hi deixen entrar refugiats», detalla. Ella està a punt de mudar-se al seu propi pis a l'haver aconseguit estabilitzar la seva situació econòmica. Entre les vendes de la revista Shedia i els honoraris que aconsegueix com a guia d'aquestes Rutes Invisibles (Invisible Tours: http://www.shedia.gr/diadromes/) per l'Atenes dels indigents, ara pot mantenir la seva independència. «Però els mobles de la casa me'ls donen els de l'alberg», apunta.

Refugiats, a la intempèrie

Mentrestant, no gaire lluny d'allà, a la plaça Victòria, centenars de refugiats acampen a la intempèrie mentre esperen una manera de desencallar la seva situació. Fa uns dies, dos migrants desesperats van intentar penjar-se allà mateix, on diverses oenagés distribueixen aliments entre les mares i entretenen els nens amb globus. Però la Ruta Invisible que lidera Maria no arribarà fins allà. En el seu lloc, la grega dirigeix ara el grup fins a la pròxima plaça Vathis, on diversos vagabunds dormen sobre cartrons.

Més que una plaça, és una cruïlla de carrers amb trànsit bastant intens. «Aquí hi ha molts problemes amb la droga. Per això han creat un centre de rehabilitació a prop», assenyala. Maria no està ficada en la droga, però ha necessitat també algun tipus de teràpia per suportar la seva situació. «Tenim un grup de teatre de sense sostre», explica davant del Teatre Nacional, a l'avinguda Konstaninou, alhora que un drapaire passa per darrere dels turistes amb un carret d'anar a comprar ple d'embalums. «¿Vols ser actriu?», li pregunta a la guia una de les integrants del grup. «Naaah, jo ja sóc massa vella per a això», riu Maria.

Uns pocs passos més enllà s'ubica la seu de Praksis, una oenagé que permet als sense sostre rentar la seva roba i banyar-se. «Ajuden amb el pagament dels lloguers i les factures, i s'asseguren que almenys un dels membres de la família tingui feina», indica. Praksis també distribueix ajuda entre els refugiats al país hel·lè.

1.500 racions al dia

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Més endavant, al carrer de Sòfocles, al costat de la plaça Odiou, es troba el menjador de l'església ortodoxa que, en dos torns d'àpat, serveix 1.500 racions al dia. Una vintena de beneficiaris, tots homes, estan a la vorera davant del menjador, mentre una dona encorbada, gairebé una ombra, els ven droga. Segons Maria, abans el 80% dels receptors d'aquests serveis eren immigrants, mentre que ara la proporció s'ha invertit: només el 20% són forans.

Continuant pel carrer de Sòfocles i girant a la dreta pel de Sòcrates, es desemboca en una pesta que segurament és resultat d'anys d'escombraries filosofant al sol. És just abans d'una plaça a tocar del Mercat Central d'Atenes, ubicat al carrer d'Athinas, el qual connecta la deprimida Omonia amb el turístic barri de Monastiraki. Davant del mercat, passen dos autobusos turístics plens de visitants. Però des dels seus seients no s'arriba a veure l'home que, a plena llum del dia, dorm estirat a terra a la plaça.