Els sis discs que van erigir el mite

Big brother & The holding company

El seu primer àlbum, del 1967, una imperfecta producció de rhythm’n’blues greixós. Tot i que integrada en una banda, Janis es fa sentir en peces com l’aïrada Women is losers.

Cheap thrills

En el seu relleu (1968), ella és suficient per propagar incendis a Summertime (Gershwin) i Piece of my heart (prestada d’Aretha Franklin). Robert Crumb firma el còmic de la portada.

I got dem ol’ kozmic blues again mama!

El seu debut solista (1969) va portar el blues a la frontera del soul, amb vents bulliciosos i moments intensos (Try) amb estilistes com Mike Bloomfield, sense superar l’obra anterior.

Pearl

El gener de 1971, tres mesos després de morir, va sortir la seva principal obra, amb preses icòniques com Cry baby, Mercedes Benz i la versió de Me and Bobby McGee (Kris Kristofferson).

In concert

Doble àlbum llançat el 1972, recull gravacions en directe de dues èpoques diferents (1968 i 1970), incloent-hi les seves peces més reconegudes, amb inflamats assalts a Down on me, Summertime i Kozmic blues.

Janis

Notícies relacionades

El Club dels 27, llegendes mortes

Lliure passió per la vida

Un altre disc doble (1975), recull la banda sonora del documental Janis (amb dolorosos retocs: preses live suplertes per les gravacions d’estudi conegudes) i un volum de sessions folk i blues primerenques.