Alejandro Sanz, el noi de Moratalaz

Va parar un concert a Rosarito (Mèxic), va baixar de l'escenari i va fer fora de mala manera un energumen que assetjava una espectadora

El gest li ha valgut una onada mundial d'elogis, tot i que algunes feministes desconfien de les seves intencions i l'acusen

3
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL

Inesperat i viralitzat contratemps. No, aquesta vegada Alejandro Sanz no ha ficat la pota a Twitter, sinó que ha despertat tota mena d’adhesions i elogis pel seu temperamental rampell antimaltractament. Youtube n’ha sigut testimoni: entre un eixam de mòbils a punt, l’hem vist baixar de l’escenari en ple concert per esbroncar un home que, pel que sembla, estava agredint una dona a les primeres files. Per a més inri, mentre cantava 'La musica no se toca'. Va passar a Rosarito (Mèxic), i en les apassionades maneres amb què va reaccionar vam poder veure més que mai el noi de Moratalaz que un dia va ser. Un rampell que, per cert, ha sigut contestat per grups feministes, que veuen en el gest més màrqueting que intencions sinceres i l’acusen de perpetuar  el sexisme a les seves cançons.

Entre el galanteig inherent a tot cantant romàntic i el tarannà igualitari, que en les últimes gires l’ha fet envoltar-se d’una banda formada per tantes dones com homes. Banda a la qual per cert, en qualitat de corista, s’hi va sumar pocs dies abans la seva filla Manuela en un concert a Guadalajara.

Mèxic sembla estar a tot arreu últimament en la seva carrera. 'A que no me dejas', el tema que més repercussió ha tingut del seu últim disc, 'Sirope', arriba al clímax rubricat per tot un mariachi. I en una altra peça mastega vocables tan d’allà com "pendejos". Abans de ser coach a Espanya al programa 'La Voz', ho va ser a la primera temporada de 'La Voz México'.

CONNEXIÓ ASTECA

En realitat, la connexió asteca ve de lluny. De la seva primera gira, amb el seu primer disc. Va visitar el país en clamoroses ocasions i va conquistar el seu mercat fins i tot abans que el de l’Argentina, Xile i la resta d’Amèrica. Moltíssim abans d’establir-se al Miami de les estrelles. Curiosament, el bateria que portava en aquella etapa inicial era mexicà (Fernando Toussant) i va ser a Mèxic on van començar a dir-li «desmaiador». Sobrenom guanyat a pols molt a desgrat seu. Perquè no hem d’oblidar que a Alejandro Sanz, abans d’ostentar el seu colossal estatus, se’l veia únicament com un fenomen adolescent. Per alguns cosa el seu descobridor va ser qui també va llançar Los Pecos, el popular Capi.

Pocs artistes han donat tanta feina a la Creu Roja com ell. El sobrenom de 'desmaiador' no podia ser més literal. En els seus concerts dels anys 90, contínuament havien de socórrer més i més fans que perdien el coneixement. Ell sempre es treia mèrit, assegurant que la culpa era de la calor, les aglomeracions i les hores que feia que no menjaven. Fos com fos, durant molt temps va ser ignorat per la premsa adulta o tractat d’ídol passatger. A diferència de Pablo Alborán, que ha sigut intergeneracional des del minut zero, va trigar bastant a tenir un gairebé unànime i respectable reconeixement. Com a cantant, lletrista i, sobretot, majúscul compositor.

Notícies relacionades

Aquesta primavera es compliran 25 anys de la publicació del primer senzill d’Alejandro Sanz: 'Los dos cogidos de la mano'. Diuen que el cognom artístic l’hi van posar per reforçar una certa semblança que tenia amb el llavors jove galant de moda, Jorge Sanz. En realitat es diu Alejandro Sánchez Pizarro. Madrileny de sang gaditana, nascut el 18 de desembre de 1968. El seu pare, també músic, freqüentava ambients artístics, i el seu padrí de baptisme va ser ni més ni menys que el gran Manuel Alejandro. Encara que de seguida van perdre el contacte i no va tenir res a veure amb el fulgurant èxit amb què va debutar fa un quart de segle.

BOMBA VIRAL

Encara abans, a finals dels 80, havia publicat un disc amb el nom d’'Alejandro Magno', amb frívola estètica acid house i cançons d’un component de Dinarama, Luis Miguélez, que durant moltíssim temps va estar fèrriament ocult. Ja a finals dels 90, el seu quart treball com a Alejandro Sanz, 'Más', es va convertir en el disc espanyol més venut de tots els temps. Una cosa així com el 'Thriller' patri. I la seva cançó 'Corazón partío', en el passaport a tots els públics. S’ha escoltat tant des d’aleshores que sembla impossible que hi hagi algú que no se la sàpiga. Potser per això la seva actual gira americana va deparar una altra bomba viral quan la xilena Javiera Mena es va oblidar de la lletra i va desafinar de mala manera al pujar a cantar-la amb ell a Viña del Mar.