La cara fosca d'Europa

Hongria s'ha convertit en un malson per a milers de refugiats que intenten arribar al cor d'Europa, i al darrere hi ha la implacable mà de Viktor Orbán. El controvertit primer ministre hongarès ha estat al centre de totes les mirades per la seva dura gestió de la crisi migratòria que assola el continent, responent-hi amb un discurs bel·ligerant i etnicista i recorrent a l'Exèrcit i al filferro espinós. «Tenim el dret de no voler viure amb comunitats musulmanes», va arribar a sentenciar. Les seves mesures han sigut un mal de cap per a la Unió Europea, però no una sorpresa.

Viktor Orbán (Alcsútdoboz, 1963) sempre ha sigut un líder carismàtic. Des de jove va canalitzar el seu fervent anticomunisme a través de la política. El 1988 va fundar la Federació de Joves Demòcrates (Fidesz), un moviment juvenil al qual va acabar portant al capdavant del país el 1998. Instal·lat en el poder amb només 35 anys, es va convertir en el dirigent més prematur del moment. El seu breu

primer mandat va estar marcat per l'estabilitat econòmica que va impulsar l'entrada del país a l'OTAN, però el mandatari va deixar pinzellades del seu coqueteig amb el nacionalisme irredemptista. El 2001 va impulsar la llei de l'estatus, amb la qual va promoure la regularització dels magiars, el grup ètnic majoritari a Hongria, que vivien en països veïns. Budapest els va obrir la porta i els va donar facilitats per trobar feina, una cosa que no ha fet ara amb altres ètnies i cultures.

Del 2002 al 2010 va viure una llarga i frustrant travessia pel desert de l'oposició. La seva derrota el va llançar a la dreta, cap a un discurs més populista en temes econòmics i socials i més visceral contra el Govern socialista i la immigració. Lluny del poder, va ser nomenat vicepresident del Partit Popular Europeu i recolzat per dirigents com Aznar i Berlusconi primer i Sarkozy i Merkel més endavant.

Xovinisme hongarès

El 2004, Hongria va entrar a formar part de la Unió Europea i Orbán no va trigar a aprofitar la seva ambigüitat sobre el tema. La seva desconfiança i el seu escepticisme respecte a Brussel·les, reforçats pel seu cada vegada més accentuat xovinisme hongarès, van deixar clar que no estava disposat a sacrificar la seva sobirania nacional en pro de satisfer Europa. L'acostament a la Rússia de Vladímir Putin i, sobretot, la crisi dels refugiats han escenificat novament aquesta falta de sintonia.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El 2010 Orbán va tornar al poder amb un cop d'autoritat i va aconseguir la majoria absoluta més aclaparadora en els 20 anys de democràcia del país. La seva figura sempre ha anat lligada als tics autoritaris amb les minories ètniques, l'oposició i la premsa. La força parlamentària obtinguda en els comicis va donar via lliure a Orbán per aplicar polítiques conservadores i restrictives. Com va conjecturar anys abans, «l'èxit ve de la força, no de la cooperació», un lema del qual ha fet bandera. La seva arrogància en la presa de decisions va fer sortir la població als carrers. El 2012, milers de persones van criticar el Govern per les seves retrògrades modificacions a la Constitució que incloïen una reforma partidista de la llei electoral i aspectes socials com l'oposició a l'avortament i al matrimoni homosexual. «Orbán i els seus sequaços han convertit Hongria en la cara fosca d'Europa», va criticar llavors el parlamentari socialista Tibor Szanyi. A finals del 2014, es van repetir les marxes per acusar Viktator, sobrenom que rep pel seu abús de poder, de tapar la corrupció i intentar restringir la llibertat d'expressió.

Amb el dramàtic èxode de refugiats que desembarca a Europa en primera plana, Orbán s'ha erigit com la veu més implacable al continent. Emparant-se en una retòrica bel·licista, el primer ministre ha equiparat l'arribada de refugiats amb un xoc de cultures, evocant les guerres a la regió contra l'imperi otomà. Per això ha reiterat la condició musulmana de la majoria dels nouvinguts i ha exacerbat les postures més radicals. Orbán vol una Europa cristiana i tradicional, on ningú dicti a Hongria el que ha de fer. «No ens hem d' avergonyir de ser forts ni pretendre que tots som iguals», va confessar recentment. La crispació viscuda les últimes setmanes el van portar a acusar Alemanya de ser la causa de l'«amenaça migratòria». Seguint la seva línia, Orbán hi va respondre col·locant una tanca al llarg de la frontera amb Sèrbia queara es planteja estendre cap a Croàcia i Romania. Filferro espinós i l'Exèrcit per afrontar la pitjor crisi de refugiats que viu el continent en més de duesdècades. Tot això ha fet de Viktor Orbán el mandatari més controvertit de la Unió Europea.