¿PER QUÈ SE CELEBRA L'1 DE MAIG?

Les frases dels cinc màrtirs del Dia del Treball

L'ideari dels anarquistes penjats a Chicago el 1886 per defensar la jornada de vuit hores

Les frases dels cinc màrtirs del Dia del Treball
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Com avui, cada 1 de maig se celebra el Dia Internacional dels Treballadors o Dia del Treball. I com cada any, la jornada està marcada per les manifestacions sindicals per reivindicar els drets laborals. Aquest dimarts, els sindicats majoritaris, sota el lema  Temps de guanyar, reclamen millors llocs de treball, més salaris, pensions dignes i més igualtat. És una manera de lluitar contra la precarietat i la desigualtat laboral, agreujades per la crisi econòmica i, segons denuncien les centrals, les reformes laborals.

Però l'origen del dia de celebració es remunta a 1886, per la sagnant història esdevinguda a Chicago (EUA) arran de les manifestacions obreres. Els treballadors havien iniciat una lluita per aconseguir una jornada laboral de vuit hores, sota el convenciment que les 24 hores del dia s'havien de repartir així: vuit hores per treballar, vuit per dormir i vuit per a la llar. Fins aleshores, l'única limitació que hi havia en alguns estats del país, sota multa de només 25 dòlars, era fer treballar una persona més de 18 hores seguides sense causa justificada. 

Enfrontaments a la plaça de Haymarket 

En aquest context, el sindicat més gran del moment va decidir que a partir de l'1 de maig de 1886 la jornada laboral màxima seria de vuit hores i va amenaçar la patronal amb una gran vaga. Molts treballadors van aconseguir el seu objectiu amb l'amenaça, però els que no ho van aconseguir van iniciar una aturada aquell mateix dia. A Chicago, després de tres dies de vaga i de dura repressió policial, el 4 de maig es va convocar una concentració a la plaça de Haymarket. Enmig d'un dels enfrontaments entre vaguistes i policies, un artefacte explosiu va esclatar a la plaça, va morir un agent i alguns van resultar ferits. Les autoritats van responsabilitzar del crim els treballadors i desenes d'obrers van ser detinguts i torturats per les seves idees radicals. Atiades per la premsa conservadora, les autoritats van decidir acusar vuit anarquistes i totes les figures prominents del moviment obrer.

Condemnats a la forca

Inicialment, al judici a la Cort Suprema, vuit treballadors anarquistes van ser condemnats a la forca, encara que finalment tres d'ells van anar a presó. Els condemnats a la forca eren tres periodistes, un tipògraf i un fuster. Van ser elsels màrtirs de Chicago. Arran d'aquells esdeveniments, el 1889 es va declarar l'1 de maig el Dia del Treballador per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional.

Les frases dels ajusticiats

La majoria de condemnats van deixar abans de morir frases per a la història sobre un judici que només obeïa a interessos polítics i per les seves idees llibertàries. Aquestes són algunes declaracions de quatre dels ajusticiats:

Adolf Fischer (alemany, 30 anys, periodista): "Només he de protestar contra la pena de mort que m'imposen perquè no he comès cap crim... però si he de ser penjat per professar les meves idees anarquistes, pel meu amor a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat, llavors no tinc inconvenient. Ho dic ben alt: disposin de la meva vida".

Albert Parsons (nord-americà, 39 anys, periodista. Es va provar que no va estar present al lloc dels fets, es va lliurar per estar amb els seus companys i va ser jutjat igualment): "El principi fonamental de l'anarquia és l'abolició del salari i la substitució de l'actual sistema industrial i autoritari per un sistema de lliure cooperació universal, l'únic que pot resoldre el conflicte que es prepara. La societat actual només viu per mitjà de la repressió, i nosaltres hem aconsellat una revolució social dels treballadors contra aquest sistema de força. Si soc penjat per les meves idees anarquistes, està bé: matin-me".

August Vincent Theodore Spies (alemany, 31 anys, periodista): "Honorable jutge, la meva defensa és la seva pròpia acusació, els meus pretesos crims són la seva història. [...] Pot sentenciar-me, però almenys que se sàpiga que a l'estat d'Illinois vuit homes van ser sentenciats per no perdre la fe en l'últim triomf de la llibertat i la justícia".

Notícies relacionades

Louis Lingg (alemany, 22 anys, fuster. Per no ser executat es va suïcidar a la seva pròpia celda):

"No, no és per un crim pel que ens condemnen a mort, és pel que aquí s'ha dit en tots els tons: ens condemnen a mort per l'anarquia, i ja que se'ns condemna pels nostres principis, jo crido ben fort: ¡soc anarquista! Els menyspreo, menyspreo el seu ordre, les seves lleis, la seva força, la seva autoritat. ¡Pengin-me!".