Primer de Maig

Sense càntics sota la pluja

El protagonisme de la dona i el rerefons polític marquen la manifestació de l'1 de maig a Barcelona

Unes 30.000 persones han anat a la manifestació, segons els sindicats, 8.000, segons la Guàrdia Urbana

zentauroepp43141704 180501122243

zentauroepp43141704 180501122243
zentauroepp43141681 01 05 2018 barcelona manifestaci n del 1 de mayo dia del tra180501121451
zentauroepp43141688 01 05 2018 barcelona manifestaci n del 1 de mayo dia del tra180501121458

/

4
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Un Primer de Maig sota la pluja. Els temors sindicals s'han complert i aquest dimarts 1 de maig la pluja ha guanyat la batalla i ha fet minvar assistència a la manifestació convocada a Barcelona amb motiu del Dia del Treballador. Uns 30.000 assistents, segons els convocants, i 8.000, segons la Guàrdia Urbana. El llarg lema,Igualtat, millor ocupació, salaris més alts i pensions dignes, ha semblat aquest any, també, una carta d'intencions complexa d'aconseguir a curt termini i ha cedit protagonisme a la dona i a la protesta contra la recent sentència deLa manada, amb una pancarta sobre el cas que ha presidit la manifestació. Tots els partits han tingut presència en la marxa aquest any excepte Ciutadans, que ha eludit la foto amb CCOO i UGT per la seva posició en el conflicte independentista català.

Els 40 litres per metre quadrat caiguts a primera hora del matí han desdibuixat una jornada de reivindicacions variades, però els sindicats han insistit a entendre que ha de ser un punt d'inflexió en les mobilitzacions ciutadanes de contingut laboral. 

Negociació col·lectiva

El secretari general de CCOO a Catalunya, Xavier Pacheco, considera que aquest punt d'inflexió es notarà en els propers mesos en el traspàs del conflicte en la negociació col·lectiva als carrers: «La negociació col·lectiva està bloquejada per la patronal i les mobilitzacions dels sectors industrials a Catalunya sortiran al carrer. La pujada salarial mínima serà d'un 3,1% però en el cas de les empreses que van bé serà molt superior», ha afirmat, acompanyat per la seva gent en la manifestació. L'objectiu sindical és que els augments salarials es vinculin a la productivitat, per tant, increments del 5% o 6% són possibles. El sindicalisme industrial de la vella escola té en Pacheco un líder indiscutible. 

Unitat

El secretari general de la UGT Catalunya, Camil Ros, ha reclamat abans de l'inici de la marxa fer una crida a la unitat dels treballadors: «Ens volen dividir entre nosaltres per la llengua que parlem, pel que pensem, per la categoria professional que tenim», motiu pel qual ha advocat per «combinar les lluites». «A la classe treballadora hi ha més coses que les uneixen que les separen», ha afegit.

Els assistents, més centenars que milers, han respost aquest 1 de maig com s'espera. Amb una edat més pròxima a la jubilació que a la majoria d'edat, han cantat pocLa Internacionaldesprés que s'acabessin els parlaments, i menys del que s'esperava l'himne de Catalunya. «No és moment de gaires himnes», comentava un dels presents als seus companys.

Per a molts dels assistents el Primer de Maig és tradició: «Fa 33 anys que estic afiliat a la UGT, tercera generació de sindicalistes de la UGT, i, evidentment, a més dels motius que m'uneixen a aquesta organització i la defensa dels drets de la classe treballadora, la meva assistència també té un component sentimental, un avi afusellat durant la guerra civil per ser membre de la UGT», explica en Ramon. 

Segons l'opinió de Cristina Molina, de CCOO, l'assistència a la manifestació del Primer de Maig està impulsada per «les ganes de reivindicar»: «Crec que hem despertat una mica en la manera de reivindicar i aconseguir objectius. Hi ha una certa contaminació política però la lluita obrera és nostra i ningú no pot arrabassar-nos-la. És una lluita transversal i la política no pot restar força a les reivindicacions dels treballadors».

Boicot de Ciutadans

Un altre element que ha afectat la jornada del Primer de Maig a Catalunya ha sigut el boicot de Ciutadans, contra la posició dels sindicats en el conflicte polític català. La portaveu adjunta de Ciutadans (Cs) en el Parlament català, Sonia Sierra, va retreure als principals sindicats catalans que «hagin preferit anar amb els partits separatistes, que han fet tant de mal amb el seu projecte independentista», en lloc de «respectar la pluralitat de tots els seus afiliats».

Notícies relacionades

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va criticat que Cs no participés en la manifestació i ho va atribuir al fet que «són de dretes» i que volen ser el relleu de dretes del PP. Va recordar també que tampoc no van participar en les mobilitzacions feministes del 8 de març. D'altra banda, Iceta va reclamar que la «incipient recuperació econòmica» arribi a tota la població: «Cal donar un missatge d'esperança a la gent més jove que busca oportunitats i no en troba».

L'adjunt a la Presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha destacat que aquest any la mobilització serveix per demanar la llibertat dels presos sobiranistes, el respecte dels drets civils i polítics, i «el retorn lliure de les persones que estan exiliades». Ha criticat que es viu una «onada reaccionària contra els drets civils i llibertats que afecta tothom; no només els independentistes, sinó també altres moviments socials».