Feijóo, tot no pot ser
El primer que requereixen les mocions de censura serioses per presentar-les és que el candidat n’estigui convençut. Al líder del PP no se li veu ni la convicció ni la decisió necessàries, només dubtes i ocurrències.
Expliquen que un director de diari en un conflicte a la redacció va cridar: "Quin procés de jivarització mental t’ha portat a fer això?". I vaig recordar aquell episodi per l’erràtica estratègia política d’Alberto Núñez Feijóo.
És difícil entendre l’afany del líder del PP per buscar una moció de censura que és missió impossible. Excepte perquè Vox l’hi demana cada dia, resulta del tot incomprensible que Feijóo hagi estat tota la setmana suplicant suports. El pitjor per al dirigent popular és la resposta que ha rebut. Junts per Catalunya, que en aquests combats se les sap totes, li va oferir anar a negociar amb Carles Puigdemont a Waterloo sabent que això era inacceptable per al PP. En el PNB, des del ‘lehendakari’ fins al president del partit, li diuen cada dia que no comptin amb ells. Ja han demanat que no els preguntin més sobre aquest tema.
Cal recordar que Feijóo ha promès derogar la llei d’amnistia quan arribi al Govern. Es va oposar als indults "perquè legitimen delictes". Té una llarga llista de desqualificacions contra els independentistes catalans en aquests tres anys, a més de la seva oposició a utilitzar les llengües cooficials a la Unió Europea (UE).
Amb el PNB la llista de greuges no és menor. Des de la seva bel·ligerant oposició a tornar als nacionalistes bascos el palauet a París d’aquest partit fins a la seva oposició al Senat a noves transferències. La guinda per millorar la relació la va posar Isabel Díaz Ayuso quan, a la Conferència de Presidents, va sortir de la sala perquè el lehendakari va fer la seva intervenció en basc.
Ara ofereix a aquests partits una moció de censura instrumental per convocar eleccions i promet que en el Govern, el que hauria de formar obligatòriament, no hi haurà ningú de Vox. L’exministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va anar més enllà proposant que es presenti a la presidència una persona neutral amb l’única finalitat de cridar a les urnes. Un columnista, en mode irònic, va publicar que Feijóo està tan desesperat que no descarta que demani els vots a Sánchez. A tot això se suma que Vox inclou en el seu programa derogar l’Estat autonòmic, però el PNB i Junts per Catalunya saben prou bé que el seu electorat no els perdonaria unir els seus vots a la ultradreta per a un canvi de Govern.
Les mocions de censura serioses, per poder presentar-les, el primer que requereixen és la convicció del candidat. La va tenir Felipe González davant el Govern d’Adolfo Suárez sabent que la perdria, però aquella moció tenia una càrrega de profunditat: un nou projecte i presentar-se davant dels espanyols. Ho va fer Pedro Sánchez el 2018 en una decisió suïcida en la qual es jugava el seu futur. En cas d’haver-la perdut, Sánchez hauria acabat la seva carrera política (el PSOE era tercer en les enquestes i en el partit hi havia molta oposició al seu lideratge).
Però a Feijóo no se li veu ni la convicció ni la decisió necessàries, només dubtes i ocurrències. Fins i tot ha arribat a dir que presentar la moció de censura sense suports seria donar un baló d’oxigen a Sánchez, i això no deixa de ser una mostra de debilitat.
Per completar el cercle de l’error polític de Feijóo, aquest debat ha ocupat gran part de l’actualitat política aquesta setmana perquè ha donat aire a un Govern que està embolicat en una allau d’escàndols judicials.
L’Executiu està tan segur que no hi haurà moció que ha anunciat que aquest mes presentarà Pressupostos, i està negociant mesures menors, aparcades des de fa mesos, per donar la imatge que encara governa. L’objectiu immediat és treure la llei de ‘lobbies’ amb els vots del PNB i Junts. El partit català s’hi resisteix, però des del PSOE diuen que només queden serrells per a l’acord. Els socialistes volen aprovar aquesta llei pel cas Zapatero i per tornar a comptar amb els vots d’aquests partits.
Des que va arribar, Feijóo ha demostrat que llegeix molt malament l’escenari polític i ha tingut poca habilitat. La seva estratègia ha consistit a tirar la bomba atòmica contra el Govern cada setmana amb poc èxit, però encara s’espera de la seva proposta política. A més, la dependència de Vox el perjudica en el seu discurs i la seva actuació. Sense anar més lluny, el Govern de Castella i Lleó ha pactat aquesta setmana amb la ultradreta, i falta Andalusia. No es pot beure i bufar alhora. Al líder del PP, en tot aquest temps, li ha faltat aquella dita que s’utilitza en l’argot futbolístic: parar la pilota i mirar el camp.
