El Parlament tramita els Pressupostos en ple conflicte amb els docents

Els pressupostos del Govern de Salvador Illa han superat el primer examen al Parlament gràcies a la majoria teixida amb ERC i Comuns. Uns comptes de gairebé 50.000 milions d’euros que han de servir perquè Catalunya surti de l’escenari de pròrroga dels del 2023 en què porta sumida fa tres anys i que no s’aprovaran de forma definitiva fins al juliol. No obstant, lluny de convertir-se en una celebració per als socialistes, la tramitació s’ha vist entelada pel conflicte amb els mestres, que entra en una nova dimensió després que el ‘no’ al preacord amb Educació s’hagi imposat en la consulta.

Precisament, el Govern esperava aquesta votació per buscar un encaix a les millores salarials acordades amb els sindicats i està disposat a impulsar-les igualment, tot i que el camí fins a l’aprovació dels comptes amenaça d’estar marcat pel pols educatiu. Segons els temps parlamentaris previstos, els comptes haurien d’arribar a la seva estació final a principis de juliol. No obstant, aquest calendari podria demorar-se fins a les portes del mes d’agost si els partits de l’oposició decideixen portar els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries.

A l’espera dels moviments dels quals s’oposen als pressupostos, que han sumat 67 vots –els de Junts, PP, Vox, CUP i Aliança– davant 68 del PSC, ERC i Comuns, el president veu encarrilat el principal objectiu que s’havia fixat abans de l’aturada estival. Però ho fa sense que l’"estabilitat" de què ha presumit la consellera d’Economia, Alícia Romero, en la seva intervenció de defensa dels comptes es tradueixi en una pau social. Almenys d’un sector educatiu que amenaça de convertir en un polvorí el final de curs i portar les protestes fins a la visita del Papa León XIV la setmana que ve. "En temps incerts ens toca obrir camins segurs entre tots", ha demanat la consellera, una frase que quedaria sepultada poc després per la incertesa del conflicte amb les escoles.

El torn d’ERC i Comuns en el debat ha arribat quan ja es coneixia la decisió dels professors de tombar el preacord i l’ambient el Parlament estava caldejat. Els dos partits han centrat les seves intervencions a defensar el seu pacte de pressupostos amb el Govern com a mal menor. És a dir, el seu argument és que els comptes no solucionaran tots els problemes de Catalunya, però que és molt millor disposar de recursos extraordinaris per seguir amb els pressupostos prorrogats del 2023.

"¿Què havia de fer ERC, quedar-se al marge dels pressupostos mentre el país està bloquejat? No podíem donar l’esquena al conjunt de ciutadans del país", ha expressat la portaveu dels republicans, Ester Capella. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha apuntat en la mateixa direcció. Ha defensat que els comptes incorporen millores notables en matèries com l’accés a la vivenda, però ha exigit al Govern que es deixi d’"ocurrències i girs a la dreta".

Per als dos partits resulta incòmode recolzar la tramitació dels pressupostos precisament el dia en què els docents han decidit seguir endavant amb les seves protestes contra la Generalitat. ERC i Comuns han garantit que recolzaran els comptes fins al final, quan es votin de manera definitiva, però han reclamat al Govern un "nou esforç" per arribar a un altre acord amb els professors. I a poder ser, que no es demori.

La consellera d’Economia va recitar les bondats dels Pressupostos i de la llei d’acompanyament, també tramitada. Va considerar que l’acord per a uns comptes va "més enllà del 2026", una invitació al fet que la triangular entre PSC, ERC i Comuns continuï sent operativa fins al final de la legislatura. Ha enumerat des de les millores en infraestructures pactades, com la línia ferroviària orbital, a la majoria catalana al quadro de comandament de la Zona Franca o els compromisos en matèria de vivenda. També hi ha hagut encàrrec per a Junts i el PP tenint en compte que Pedro Sánchez ha ratificat que vol portar al Congrés abans que acabi l’any el nou model de finançament. "Faig Junts i el PP a no bloquejar-lo, que pensin en els ciutadans del país", ha assegurat recordant que les propostes de millora en aquesta matèria sempre han partit de Catalunya. Va passar l’any 2009, en època del tripartit, però també el 2001, quan la proposta de reforma, ha remarcat, va sortir del pacte del Majestic que van rubricar PP i CiU.

Crítiques frontals de la resta

Notícies relacionades

Martí, Calvo, Freixa i Cuevillas opten a encapçalar la llista de Junts a BCN

El PP demana la dimissió de la directora de la Guàrdia Civil i Marlaska

.De poc ha servit la invitació de la consellera. Els partits de l’oposició més bel·ligerant amb el president Illa han seguit el guió esperat i han sortit en tromba contra els comptes. Junts i el PP ho han fet perquè no corregeixen l’"infern fiscal" que hi ha a Catalunya. El Vox i Aliança Catalana han tornat a desplegar el seu discurs antiimmigració i, des dels antípodes, la CUP ha considerat que els comptes són molt lluny de ser oportunes perquè no inclouen les receptes d’esquerres que Catalunya necessita.

El més significatiu és que tant Junts com la CUP han aprofitat la decisió dels professors de tombar el preacord per pressionar ERC i els Comuns perquè es desmarquin dels comptes el dia de la seva votació definitiva. "Els pressupostos no haurien de tirar endavant si no es resol la situació crítica en l’educació", han dit els anticapitalistes. No està previst que els aliats d’Illa cedeixin a les pressions, però les setmanes que queden fins a la votació final no seran fàcils.