Marta Pazos estrena una versió ‘camp’ de ‘Le nozze di Figaro’

El cèlebre títol Le nozze di Figaro, primera col·laboració de l’exitós duo del compositor Wolfgang Amadeus Mozart amb el llibretista Lorenzo Da Ponte, torna al Liceu avui amb una nova producció d’aquesta òpera bufa dirigida escènicament per la imaginativa Marta Pazos i musicalment per Giovanni Antonini, expert en Mozart. Color, humor i moltes sorpreses hi haurà en aquesta proposta, la segona producció de Pazos al Liceu després de l’èxit d’Alexina B, de Raquel García-Tomás. "Ha sigut un plaer compartir temps amb Antonini a la sala d’assajos perquè en aquesta obra hi ha 14 recitatius i ell ha fet un treball esplèndid amb els cantants. Tots dos tenim una mateixa visió del tempo escènic, una cosa clau en òpera bufa", va comentar ahir la directora a EL PERIÓDICO. Reconeix estar esgotada però feliç. Se la nota satisfeta amb aquesta nova producció del Gran Teatre.

"El que m’encanta d’aquesta obra és la força dels personatges femenins, que practiquen la sororitat per desenredar i desemmascarar la trama de manera revolucionària. Aquesta és una òpera del 1700 que ja mostra dones que treballen en xarxa. En l’òpera, les dones acostumen a ser víctimes o dolençoses. Però en Le nozze les dones són fortes, intel·ligents, vives i iròniques, i això resulta increïblement interessant", ressalta Pazos, creadora compromesa amb la visibilització d’històries silencioses, sobretot relacionades amb el cos i l’experiència de les dones.

"Aquesta òpera de Mozart ha suposat un enorme treball perquè hi ha dos repartiments diferents i no volia que un fos la mimesi de l’altre, sinó que cadascun tingués la seva pròpia identitat. Cada intèrpret ha de donar el millor de si mateix, i per a això no només cal assajar, sinó també investigar i estar disposat a llançar-te i a jugar", ressalta la directora. Grans intèrprets formen part del repartiment. Com a comte d’Almaviva hi ha Andrè Schuen i Samuel Hasselhorn; com a comtessa, Adriana González i Anett Fritsch; com a Susanna, Sara Blanch i Anna Prohaska; com a Figaro, Luca Pisaroni i Alejandro Baliñas; com a Querubino, Julia Lezhneva i Mercedes Gancedo, i com a Bartolo, Alejandro López i Roberto Scianducci. El rol de la Marcela l’assumeix Mireia Pintó, i el del Basilio, Roger Padullés.

Implicació "brutal"

Notícies relacionades

De tornada a ‘El cabo del miedo’

Commovedor drama sobre començar de zero

"La implicació de tot l’equip ha sigut brutal, començant per la gent del Liceu que s’ha abocat en aquesta producció. Els repartiments compten amb cantants que debuten en el rol i d’altres amb experiència. Als primers cal transmetre’ls confiança perquè el Liceu imposa. Als segons, portar-los a buscar altres cares diferents en el seu treball encaminant-los cap a la idea que sosté aquesta producció", assenyala. "Hi ha hagut molt bona predisposició a la creativitat, a entrar de ple en l’univers i el joc que proposava".

L’obra, situada a mitjans del segle XVIII, parodia en quatre actes l’aristocràcia. Critica el dret de cuixa que permetia als senyors ficar-se al llit amb les dones dels seus vassalls abans de la primera nit de noces. Inspirada en una peça teatral homònima de Beaumarchais, aquesta obra d’embolics no està exempta d’un abast polític i crítica social.