Peeping Tom retrata un món en descomposició en ‘Chroniques’

La incertesa de l’ésser humà en una societat cada vegada més tecnològica i en plena revolució de la IA es transforma en un món de foscor en Chroniques, l’última obra de Peeping Tom, aclamada companyia de dansa-teatre catalanobelga, que va recalar fins al dia 14 al TNC a partir d’ahir. Queden molt poques entrades a la venda per veure aquest treball dirigit per Gabriela Carrizo, una gran coproducció internacional estrenada a Niça en la qual participa el TNC, on van començar els primers assajos. El món que reflecteix Chroniques està habitat per forces tel·lúriques i una violència atàvica. "La força incontrolable de la naturalesa, el poder, l’abús i la violència són presents en el món que presentem. Més que apocalíptic, és un món acabat", diu la directora.

Carrizo defineix la peça com "un viatge en el temps en el qual se superposen diferents temporalitats i llenguatges". En l’obra apareixen éssers estranys i grans pedres. "No hi ha una narració, així que cada espectador s’agafa a la seva memòria cultural i sentimental, que s’activa davant del que veu. Hi ha coses que el públic ha vist en les quals ni tan sols havíem pensat durant el procés de creació", comenta Carrizo, que està ficada en un altre repte: dirigir escènicament una nova versió de Carmen que haurà d’inaugurar el Festival de Salzburg.

A diferència de muntatges anteriors de Peeping Tom, en Chroniques, la directora ha col·laborat amb nou equip de ballarins: Simon Bus, Suengwoo Park, Charlie Skuy, Boston Gallacher i Balder Hansen. "Són fantàstics, fan coses increïbles amb el seu cos. Han sigut una part fonamental de la creació", indica. Mai havien treballat tots junts, tot i que Carrizo ja els coneixia i havia treballat amb dos d’ells quan eren al Nederlands Dance Theater. "El que m’agrada és que cadascú té una personalitat pròpia. No són només excel·lents ballarins, són creadors molt joves, molt capaços de jugar i de respondre a les propostes que faig a la sala d’assajos".

"Narracions curtes"

Notícies relacionades

De tornada a ‘El cabo del miedo’

Commovedor drama sobre començar de zero

El seu principal objectiu quan va iniciar el projecte era "treballar amb narracions curtes i fragmentades que condensessin present, passat i futur". Són històries que sorgeixen i es dissolen, que permeten entrar en un món absurd que connecta amb moltes coses que ens envolten. Hi ha una mica de llenguatge en l’obra, però no és intel·ligible. Raphaëlle Latini, col·laboradora habitual de la companyia, s’encarrega de l’espai sonor, i Amber Vandenhoeck, de l’escenografia. Tots dos són claus per traslladar l’espectador a l’univers fosc de Chroniques.

Malgrat que tots els personatges de l’obra són masculins, Carrizo deixa clar que l’obra "no és una crítica a la masculinitat". És una obra més abstracta que altres de Peeping Tom com Le salon, una de les seves primeres creacions, que tornarà amb una nova versió i que, segons va avançar la directora, es podrà veure en el festival Temporada Alta. "M’interessa continuar investigant noves formes de teatralitat. La IA ens desconcerta amb imatges. ¿Què farem per atraure la gent al teatre? ¿Com canviaran les relacions amb el públic? El que és important per a mi és no perdre de vista tot el que és humà, el que som", apunta Carrizo.