L’Iran de les dones

Marjane Satrapi, autora del fenomen de novel·la gràfica Persèpolis i cineasta, va morir als 56 anys, segons va informar la seva família a través d’un comunicat enviat a diversos mitjans francesos. "Marjane Satrapi ha mort de tristesa poc més d’un any després de la mort de Mattias Ripa, el seu marit i l’amor de la seva vida", diu el comunicat.

Satrapi era d’aquestes autores que no només expliquen històries, també les travessen, convertint les seves obres en testimonis incòmodes i d’un valor profundament humà. Així ho va demostrar amb Persèpolis, el còmic que li va atorgar la fama internacional i en què narra la seva infància a Teheran durant la Revolució islàmica fins a la seva vida adulta a Europa, on va passar una complicada adolescència a Viena i es va mudar a París, on vivia des d’aleshores. La seva experiència, lluny de quedar-se en el silenci, va acabar transformant-se en una de les obres més influents del còmic contemporani, i fins i tot sent un pont cultural entre Orient i Occident.

Després de Persèpolis van arribar altres grans lectures, com Broderies, en què de nou es va proposar desmuntar els prejudicis que des d’Occident imperen respecte a la dona iraniana, mostrant un grup de personatges femenins del seu país que parlen sobre assumptes com el sexe, la cirurgia estètica o el divorci. No obstant, la seva carrera va ser molt més. Satrapi també va explorar el món del cine i la direcció cinematogràfica, adaptant fins i tot Persèpolis a la gran pantalla. Per aquesta adaptació va rebre ex aequo el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes del 2007 i, posteriorment, la primera nominació d’una creadora pel millor film d’animació en la història dels Oscars.

"Símbol del compromís"

Igual com amb França, amb Espanya també va tenir un vincle especial. El 2020, va ser pregonera de Sant Jordi i el 2024, va rebre el premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats. El jurat va definir Satrapi com "un símbol del compromís cívic liderat per les dones", i la va qualificar com "una de les persones més influents en el diàleg entre cultures i generacions".

La seva àvia va ocupar un lloc central en les seves obres. Tal com va assegurar la mateixa autora, sempre va ser la seva principal font d’inspiració: una dona independent i moderna, que es va divorciar quan a l’Iran cap dona ho feia. A Persèpolis recorda un consell que li va donar: "En la vida et trobaràs molts imbècils. Si et fereixen, pensa que és la seva estupidesa la que els empeny a fer-te mal; així evitaràs haver de respondre a la seva maldat, perquè no hi ha res pitjor que el rancor i la venjança. Mantén sempre la teva dignitat, la teva integritat i la fidelitat a tu mateixa".

Satrapi es considerava "molt feminista", i sempre va somiar veure un Iran liderat per dones. "L’Iran de demà és l’Iran de les dones. Són persones que entreguen la seva vida i la seva joventut i sense elles no anirem enlloc. Brindo pel seu valor i valentia i pel dels homes que les recolzen", va explicar al seu dia la iraniana davant la premsa espanyola.

Depressió, la seva eterna lluita

Notícies relacionades

De tornada a ‘El cabo del miedo’

Commovedor drama sobre començar de zero

Marjane Satrapi ja havia passat períodes de gran tristesa. En la seva joventut, després d’abandonar la capital austríaca per tornar a l’Iran, va caure en una forta depressió. A Occident era vista com una iraniana, i al seu país era vista com una occidental. Va mirar de superar-la anant al psicòleg, però no va funcionar. Va intentar suïcidar-se ingerint un flascó d’antide pressius.

La mort del seu marit fa uns mesos la va sumir en una profunda tristesa. A les xarxes socials escrivia recentment: "For I lost the love of my life" (Perquè vaig perdre a l’amor de la meva vida). Un dolor al cor que no va aconseguir superar i que ahir va acabar amb la seva mort. Marjane Satrapi tenia la capacitat de convertir allò personal en universal i la seva mort no ha fet sinó confirmar-ho.