Lluita pel lideratge de les joventuts del PP

Si hi ha una cosa que tenen en comú Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno, Jorge Azcón, Fernando López Miras i molts altres presidents autonòmics i dirigents del PP, i també el líder de Vox, Santiago Abascal, és un passat comú a les Noves Generacions (NG). L’organització juvenil del PP renovarà la cúpula l’11 de juliol per establir l’estructura a punt amb l’objectiu de captar vot jove per a un partit que ha vist com, en els últims anys, la fuga cap a Vox ha minvat el seu atractiu entre les bases. La decisió de celebrar un congrés aquest estiu la va prendre i comunicar Alberto Núñez Feijóo fa unes setmanes a la junta directiva nacional. Dilluns de la setmana passada, les NG van oficialitzar la convocatòria i, poques hores després, ja es van donar a conèixer les tres cares que, si aconsegueixen els cent avals, es disputaran les primàries de les joventuts del PP i el rumb de l’organització. Tot plegat amb una premissa molt sintètica i clara, que es verbalitza així en el partit: "Cada vegada els joves tenen menys pes dins del PP, però són més importants per guanyar eleccions".

Ignacio Dancausa, líder de les NG a Madrid, apadrinat per Isabel Díaz Ayuso i una cara molt mediàtica en els cercles més polítics de la capital, amb un perfil "combatiu", va ser el primer a fer el pas. Ho va fer abans de la convocatòria oficial de l’òrgan encarregat, cosa que d’entrada, segons expliquen fonts coneixedores, no va agradar a alguns afiliats, que creien que pretenia sortir amb "avantatge".

El següent que va aixecar la mà va ser Antonio Landáburu, de l’organització juvenil de Múrcia, un veterà de les NG considerat "continuista" de l’executiva sortint, liderada per la basca Beatriz Fanjul. I l’última a fer el pas, per a sorpresa de molts, va ser Candela Anglés, diputada autonòmica a les Corts valencianes.

"Arriben tres candidats molt diferents, amb projectes que marcaran un full de ruta també diferent en les NG", explica a aquest diari una font de la secció de joves del PP. Com altres de consultats, considera que s’ha de donar un impuls a les NG, que durant els últims anys han adoptat un "perfil més baix" i s’han de reanimar per mobilitzar el vot juvenil en les pròximes generals.

Fanjul fa que és al capdavant des del 2021, quan va ser impulsada per Pablo Casado, i aquest any farà 35 anys, de manera que la seva sortida fa temps que s’esperava, i encara més després de la polèmica dimissió del seu número dos, Carlo Angrisano, que va deixar l’organització fa dos mesos, va estripar el carnet del PP i va demanar el vot per a Vox. Per oficialitzar la candidatura, els tres aspirants hauran d’aconseguir els avals abans del 3 de juny. A partir de llavors començarà la campanya d’unes primàries que enfrontaran el model més "ayuser", combatiu i explosiu de Dancausa; l’aposta més "centrista i moderada" de Landáburu, i una tercera via, el perfil més "intermedi" d’Anglés. La presència de Dancausa fa inevitable que molts vegin la guerra de successió com una lluita entre la via Ayuso i la via Juanma Moreno Bonilla, malgrat que Génova, ara per ara, no s’ha pronunciat.

Feijóo no vol remoure les aigües internes d’un partit en què conviuen diverses sensibilitats, i encara menys en vista d’unes eleccions generals que, en el context actual, amb els escàndols que assetgen el Govern de Pedro Sánchez, podrien avançar-se. Per això, malgrat que Génova sempre ha tingut capacitat d’influència sobre el planter del partit, de moment evita decantar-se públicament cap a un o altre per no fer pujar la pressió respecte a una lluita interna que ja enfronta equilibris territorials i polítics sensibles. La neutralitat de la direcció nacional l’explica algú de l’organització de manera clara: "Si haguessin apostat per algú, no hi hauria tres candidats".

A la direcció nacional del PP li ha facilitat la guerra que cap candidat andalús fes el pas. Si bé totes les travesses apuntaven que Miguel Ángel Sastre, actual secretari general en substitució d’Angrisano, gadità i amb molt bona reputació en les NG, podia presentar candidatura perquè és la mà dreta de Fanjul, el jove ha fet un pas al costat. A punt de fer 30 anys, edat màxima per militar en les Noves Generacions, i ja sent diputat nacional, ha volgut "evitar les lluites" i centrar-se en la seva vida política en el partit. La seva candidatura era rellevant no només perquè encarnava una via Moreno, sinó també perquè Andalusia, juntament amb Madrid, són les comunitats que tenen més compromissaris i més pes en l’elecció final. Persones que coneixen molt bé l’organització per dins coincideixen que, si s’hagués produït una disputa entre un líder madrileny, com és Dancausa, i un d’andalús, les lectures en clau nacional haurien pogut ser més inquietants, de manera que Génova respiraria ara alleujada.

Notícies relacionades

Illa tanca files amb el president i l’eleva a "referent moral"

El PP i el PSOE mantenen bloquejada la llei que regula l’activitat dels lobbistes

L’aposta andalusa

Les mirades, doncs, estan fixades en l’aposta andalusa. Si a Andalusia es decideix advocar per una llista, en què guanya punts el murcià, la lluita serà entre Dancausa i ell, però per ara a la comunitat el vot estaria dividit entre el murcià i la valenciana i es deixa marge a la llibertat d’elecció individual. "En altres moments, la direcció autonòmica ha imposat una llista, però per ara això no ha passat; només la Comunitat Valenciana ha exhibit el suport a Candela i ja ha fet despertar reticències", esgrimeixen algunes fonts. Entre bambolines no es descarta que, amb els avals, Landáburu i Anglés pactin una llista i direcció conjunta. I a partir d’aquí plantin cara a Dancausa, que seria un bon cop per a ell.