El PP i el PSOE mantenen bloquejada la llei que regula l’activitat dels lobbistes

El president del Govern, Pedro Sánchez, va esmentar en la seva última sessió de control al Congrés l’anomenada llei de lobbys com l’eina desitjada per regular la seva l’activitat, a compte del cas de José Luis Rodríguez Zapatero, en el qual l’expresident està imputat per tràfic d’influències, organització criminal i falsedat documental. No obstant, fa més d’un any que està bloquejada al Congrés. Els socialistes acusen els populars de ser els culpables d’aquest bloqueig perquè no la recolzen. El PP, per la seva banda, exigeix canvis perquè considera "inadequats" alguns aspectes importants del projecte.

El projecte de llei de transparència i integritat de l’activitat dels grups de pressió va ser aprovat en Consell de Ministres i enviat al Congrés el gener del 2025. Des d’aleshores, va superar el tràmit del ple –Vox el rebutjava i va presentar una esmena a la totalitat, que va ser desestimada– i s’ha creat una ponència per fer-ne la tramitació parlamentària. El PSOE, malgrat que ha acceptat o transaccionat "gran part" de les esmenes presentades pels grups, segons apunten fonts parlamentàries, encara no ha aconseguit els recolzaments necessaris perquè sigui aprovada.

La norma imposarà límits a l’activitat dels alts càrrecs com a lobbistes després de deixar el càrrec. En primer lloc, no podran actuar com a mediadors entre les empreses i l’Administració fins al cap de dos anys d’haver deixat el càrrec, sempre que l’activitat estigui relacionada amb el càrrec que van ocupar. Així mateix, la llei crearà un registre públic i obligatori de lobbys i lobbistes, que hauran d’informar públicament de totes les reunions que tinguin amb l’Administració General de l’Estat i detallar, fins i tot, l’assumpte que han tractat.

Topada entre el PSOE i el PP

Tant el PP com el PSOE coincideixen en la importància de la norma i en el fet que permetria controlar i dibuixar una traçabilitat en la mediació entre els alts càrrecs i l’Executiu, cosa que suposadament no ha passat en el cas Zapatero, tot i que ell nega la intermediació a què apunta la interlocutòria. Però els dos partits topen, sobretot, en la figura de l’autoritat que haurà de vetllar pel compliment de la norma.

El projecte de llei elaborat pel Ministeri per a la Transformació Digital atribueix aquesta autoritat a l’Oficina del Conflicte d’Interès, que depèn de la Secretaria d’Estat de Funció Pública. El PP ho rebutja. Fonts populars expliquen a aquest diari que "tenir dins del Govern l’organisme que s’encarregarà de l’activitat de l’Executiu no dona prou garanties".

La falta d’acord entre els dos grans partits ha empès el PSOE a buscar el recolzament de la resta dels socis de la investidura, ja que Vox s’oposa de ple a la normativa. Tot i això, fonts parlamentàries admeten que, de moment, no ha sigut possible tancar l’acord amb tots, especialment amb relació a Junts per Catalunya, tenint en compte les males relacions actuals del Govern amb la dreta independentista catalana.

Més transparència

Fa 18 anys que l’Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI) reclama una regulació estatal dels lobbys que "doti de plena transparència i normes clares el diàleg entre els grups d’interès i les administracions públiques", segons explica a EL PERIÓDICO la vicepresidenta Irene Matías. L’APRI coincideix amb el PP i proposa que l’òrgan de control dels lobbys sigui el Consell de Transparència, que ja existeix, perquè és "totalment independent" de l’Executiu.

Com explica Matías, "en el cas de la investigació a l’expresident Rodríguez Zapatero, si aquesta llei hagués estat en vigor, tota la seva activitat hauria hagut d’estar detallada en un registre públic, és a dir, clients, interès general perseguit, reunions amb alts càrrecs i temes". A més, afegeix, Zapatero no hauria pogut començar a desenvolupar aquesta feina fins al cap de dos anys d’haver deixat la presidència del Govern.

"Cap regulació impedeix que algú actuï de forma opaca o il·lícita, com el Codi Penal no impedeix els delictes", continua la vicepresidenta de l’APRI, "però una regulació com la que reclamem fa pujar molt el cost de l’opacitat i facilita distingir entre una activitat legítima de representació d’interessos i una intermediació irregular". "No és que sigui una línia fina [com va dir Gabriel Rufián al Congrés dimecres passat], sinó que hi ha un abisme entre el lobby i el tràfic d’influències", afegeix l’APRI.

Possibles sancions

En cas d’incompliment, la norma, encara dorment, preveu sancions econòmiques o, fins i tot, l’expulsió del registre de lobbistes de qui no registri l’activitat o no ho faci de manera completa o detallada.

Notícies relacionades

Illa tanca files amb el president i l’eleva a "referent moral"

Lluita pel lideratge de les joventuts del PP

Tot i que no hi ha una llei estatal, sí que ja hi ha normes autonòmiques que regulen l’activitat dels lobbys a Catalunya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. També s’estan tramitant lleis en aquest sentit al País Basc, Navarra i les Canàries. El PP proposa, a més, que hi hagi interoperabilitat entre els registres, de manera que un lobby inscrit en el registre estatal pugui operar en totes les comunitats autònomes.

Si el PSOE no aconsegueix els recolzaments per aprovar la norma i no cedeix davant les propostes del PP, la llei de lobbys podria tornar a decaure amb la legislatura, adverteixen fonts parlamentàries, com ja va passar el 2023, quan va ser presentada per primera vegada pel primer Govern de Pedro Sánchez.