Una llei d’amnistia a càmera lenta

La llei d’amnistia ha complert el seu segon aniversari i bona part dels ideòlegs de la norma continuen pendents que se’ls apliqui. És el cas dels líders polítics del referèndum de l’1-O que van ser condemnats pel Tribunal Suprem, com el president d’Esquerra, Oriol Junqueras; però també dels que tenen la causa oberta i no van arribar a judici perquè van fugir de la justícia espanyola, com l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Ara per ara, se n’han beneficiat 64 polítics i càrrecs públics, mentre que a 93 més se’ls ha denegat o continuen pendents de resolució, mentre que han sigut amnistiats membres de les forces de seguretat de l’Estat.

Els dirigents independentistes que el Tribunal Suprem va condemnar pel procés i els que es troben fora d’Espanya tenen la vista posada en el Tribunal Constitucional, que haurà de resoldre els seus recursos. Els magistrats del TC esperen, per decidir, la sentència sobre l’amnistia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El Suprem va considerar que la malversació per la qual es va condemnar els líders sobiranistes i el processament en rebel·lia de l’expresident Puigdemont entraven dins de les excepcions de la mateixa llei, cosa que impedia que s’apliqués.

Tot i que la sentència del TJUE arribi abans de l’agost, amb tota probabilitat el TC no podria convocar els plens per decidir sobre aquesta qüestió –un per als condemnats i un altre per als processats en rebel·lia– fins al setembre. El debat es podria allargar, a més, depenent de la posició que s’adopti. Si la majoria del ple no està conforme amb la proposta del ponent, se’n nomenaria un altre per redactar-ne una de nova.

Els càrrecs públics

Tot i que els principals líders independentistes encara no han pogut veure’s beneficiats per l’amnistia, sí que s’ha aplicat a altres polítics i càrrecs públics, manifestants i policies. Segons la plataforma d’advocats de l’esquerra independentista Alerta Solidària, la norma ha arribat a 64 polítics i càrrecs públics, entre ells el sottogoverno de Puigdemont per organitzar el referèndum de l’1-O, mentre que a 25 més se’ls ha denegat i, en alguns casos, s’ha elevat el cas a altres tribunals.

Així mateix, 68 polítics i càrrecs públics estan pendents que diferents tribunals resolguin la seva amnistia, ja sigui el TJUE, el TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el Tribunal Suprem. Així, la xifra de polítics que continuen pendents és una mica superior a la dels que ja han sigut exonerats.

Manifestants i policies

Dels 1.225 manifestants o activistes susceptibles de ser amnistiats, Alerta Solidària estima que a 880 no ha sigut necessari aplicar-los la llei perquè, o bé ja han sigut exculpats en el procés judicial –800–, o bé han sigut condemnats o processats sense que estiguin disposats a sol·licitar-la. En els altres 345 casos amnistiables, ja s’ha reconegut el perdó a 181 persones més (52%), mentre que s’ha denegat a 75. Unes 25 encara esperen una resolució i 64 més no l’han sol·licitat encara.

El col·lectiu d’advocats denuncia que la llei ha beneficiat 158 membres de les forces de seguretat de l’Estat investigats per les càrregues durant les manifestacions del procés, tant policies nacionals com guàrdies civils i mossos, molts més que els dirigents independentistes encausats. Només s’ha denegat l’amnistia a quatre policies nacionals processats per lesionar en un ull l’activista independentista Roger Español amb una pilota de goma durant les càrregues per impedir el referèndum. Alerta Solidària considera que, en el cas dels agents, la concessió de l’amnistia "sempre és automàtica" i remarca que, dos anys després que s’aprovés, la llei ha beneficiat "sobretot l’Estat, per l’error previ de l’independentisme de desactivar el carrer".

Lentitud

Notícies relacionades

Illa tanca files amb el president i l’eleva a "referent moral"

El PP i el PSOE mantenen bloquejada la llei que regula l’activitat dels lobbistes

El líder d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, critica que l’aplicació de la llei continuï sent "obstruccionista, lenta, injustificada i arbitrària". En declaracions a EL PERIÓDICO, recalca que, "malgrat que la norma és molt clara, la cúpula judicial –i en especial el Tribunal Suprem– continua bloquejant l’aplicació de la llei", cosa que considera "una negligència jurídica greu per part del poder judicial, ja que la mateixa naturalesa de la llei indicava que s’havia d’aplicar amb urgència i diligència".

Els primers amnistiats van ser l’exconseller d’Interior Miquel Buch, que havia sigut condemnat a quatre anys i mig de presó per haver fitxat com a assessor un sergent dels Mossos, Lluís Escolà, que va actuar com a escorta de l’expresident Carles Puigdemont a l’estranger i a qui també es va aplicar l’exoneració.