El final de l’optimisme

És curiós que bona part de la societat hagi assumit la notícia falsa que l’Agència Tributària queda exempta del compliment del principi constitucional de la presumpció d’innocència. I que ha de demostrar la culpabilitat i no crear insidioses acusacions que anul·lin l’exculpació. Ben al contrari del que dicta per la justícia, que acaba donant la raó a més de la meitat dels ciutadans que recorren seguint la doctrina del Tribunal Suprem.

Això, malgrat que alguns assessors fiscals siguin els primers a suggerir pacte als seus clients davant l’avís d’inspecció com si ells no haguessin tingut responsabilitat en el control dels comptes presentats. Però saben que, iniciat el procés, l’habilitat intimidatòria d’alguns funcionaris porta a la deliberada confusió del procediment de revisió de liquidació amb el d’imposició de sanció, i això espanta l’impositor ignorant en la matèria. També és veritat que els constants canvis legislatius projecten més inseguretat jurídica que no pas clarificació de criteris.

Pressió fiscal

Tot això ho saben, perquè ho pateixen, els tres milions i mig de treballadors autònoms espanyols que, tractats com a empresaris, se senten objectiu d’un sistema que projecta la seva pressió fiscal en la classe mitjana. Quedant debilitada aquesta classe, se’n ressent l’Estat del benestar perquè els rics juguin en una altra lliga en la qual sembla que aspirava a competir José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d’agost de 1960).

El cop moral que ha clavat al PSOE l’únic dels seus líders sense indicis de corrupció durant els seus mandats és inèdit. I encara que les ja famoses 85 pàgines més annexos de la interlocutòria judicial siguin el punt de partida d’una investigació que ja es veurà processalment en què queda, per a ZP res tornarà a ser el que era perquè, en paraules del "fotut" Gabriel Rufián admeses per tota l’esquerra, "si és veritat és una merda i si és mentida és una merda encara més grossa".

Reaccions contingudes

Notícies relacionades

Els pressupostos consoliden la majoria d’Illa amb ERC i Comuns

El Govern manté una capacitat de despesa de gairebé 50.000 milions

És significatiu que, més enllà de les primeres reaccions primàries fruit de la dura confrontació que ens alimenta, les opinions posteriors dels afins no han entrat ni en el lawfare ni en les desqualificacions habituals. Tant la contundència del document com el currículum del jutge d’instrucció no donen gaire peu a això. D’altra banda, hi ha el controvertit paper de Rodríguez Zapatero com a històric mediador a Veneçuela sense aconseguir resultats que evitessin a aquest país el contundent final afligit per uns Estats Units que ni obliden ni perdonen. Sigui per no aixecar-se per respecte al pas de la seva bandera, sigui per retirar les tropes de l’Iraq sense negociació ni avís, sigui per col·laborar amb els seus enemics.

Pot ser que l’expresident oblidés que tots els actes tenen determinades conseqüències, encara que triguin a arribar. Si és així, el poc ingenu Bambi està descobrint ara que "la innocència és com una flor fràgil, fàcil de pansir quan s’enfronta a l’adversitat". També de la novel·la Presumpte innocent.