Més recursos en vivenda, ajuts al lloguer i límits a l’especulació: les claus del pacte Govern-Comuns per als pressupostos

La pedra angular de l’entesa ha sigut, de nou, la vivenda, carpeta en la qual l’Executiu es compromet a invertir 2.500 milions d’ euros i a impulsar una nova llei per reconvertir oficines i locals en vivenda protegida. A més d’aquesta inversió més gran en vivenda per ampliar el parc públic, rehabilitar i afrontar l’emergència habitacional, Albiach també s’ha assegurat la creació d’una direcció general «de disciplina de vivenda», una estructura amb recursos i «amb el rang més gran possible perquè tingui una visió política i acabi amb la barra lliure dels fons voltor». El seu objectiu serà aplicar amb diligència el règim sancionador als que incompleixen la llei mitjançant el cos d’inspectors que s’ha incorporat aquest any.

En aquests moments hi ha 60 inspectors treballant i els 40 que falten fins als 100 promesos estan ja en fase de formació i contractació. Qui ocuparà aquesta direcció general serà l’acordaran les dues parts i, segons fonts dels Comuns, aquesta persona hauria de ser nomenada abans de l’estiu. Perquè tingui capacitat inspectora i sancionadora, es modificarà la normativa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya mitjançant esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres.

El paquet de vivenda arribarà a una inversió de 1.259 milions en recursos propis de la Generalitat, un creixement elevat si es té en compte que en els pressupostos del 2023 era de 750 milions. Uns 300 milions es destinaran a la compra de vivenda per a protecció oficial, 300 milions més seran per a ajuts al lloguer i 150 milions més per a la rehabilitació de 150.000 vivendes per destinar-les al parc públic. A aquests fons se sumaran 600 milions més de l’Institut Català de Finances (ICF) per a vivendes i 50 milions més per a rehabilitació. Les ajudes al lloguer arribaran fins a 50.000 llars més a Catalunya. També pujarà el límit d’ingressos màxims que es fixa actualment per accedir a aquests ajuts fins als 36.279 euros per família i s’actualitzarà el preu màxim dels lloguers, que podran ser coberts amb aquestes ajudes perquè a Barcelona se situï en els 1.135 euros mensuals – ara és de 900 – i a la resta de Catalunya en els 855 euros mensuals – ara és de 600 –. El 2025 van rebre ajuts uns 95.000 llars, que suposen el 13% del total d’inquilins. El pla és que el 2027 s’arribi gairebé a 200.000, una cobertura del 25%.

D’altra banda, el Govern limitarà la compra especulativa de vivenda, a través de la llei d’urbanisme, en zones amb la demanda tensada després que els experts recalcaran que la mesura és «viable i constitucional». L’objectiu és prioritzar que la vivenda sigui d’ús residencial i que es deixi de fer negoci a les zones declarades com tensionades amb una norma que hauria de ser aprovada abans de l’estiu. Els grans tenidors, aquells propietaris que compten amb cinc immobles o més, no podran comprar vivendes per especular. Sí que podran adquirir edificis sencers, però hauran de destinar-los a lloguer amb el preu regulat. Incomplir la norma suposarà sancions severes que arribaran als 1,5 milions d’euros. Estarà permès que les persones físiques adquireixin un pis si és per viure-hi, per a un familiar directe o per a una segona residència, així com per a lloguer a preu assequible si es tracta d’un petit propietari.

Un altre dels acords assolits és augmentar la dotació de la llei de barris amb 1.200 milions d’euros per rellançar el pla de barris a fi que es revitalitzin 120 zones descuidades de Catalunya.

La Generalitat invertirà 100 milions d’euros a atorgar 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos: 50.000 en el curs 2026-2027 i 50.000 més en el curs 2027-2028. Segons els Comuns, així es cobrirà fins al 30% dels alumnes, un increment notable si es té en compte que ara arriben al 18%, però no suficient per cobrir tots els que estan en risc de pobresa, que són el 36%.

A les aules, s’incrementarà en un 20% la plantilla de docents destinats als centres de màxima complexitat, s’impulsarà un «pla de xoc» per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es contractarà 158 psicopedagogs més, mentre es crearan 60 nous grups de grau mitjà i bàsic de formació professional.

El Govern elaborarà un pla per reduir les llistes d’espera i aconseguir que les primeres visites estiguin dins del període establert per al 70% dels usuaris i que no superin els 67 dies. En les proves diagnòstiques, almenys el 75% de les persones seran ateses quan toca en un termini no superior als 50 dies. I quant a l’activitat quirúrgica, el temps d’espera no podrà superar els 30, 45 i 60 dies en els casos de neoplàsies i cirurgia cardíaca.

La empresa mixta Rodalies de Catalunyaasumirá el traspaso de la R1, como ya estaba previsto, pero iniciará también el proceso para hacerse cargo de la R3, la R2 sur, la R4 norte y la R16. Alhora, la Generalitat assumirà l’execució d’obres a la xarxa ferroviària i la redacció de projectes, la inversió dels quals finançarà el Ministeri de Transports via encomandes de gestió. El Govern també destinarà 21 milions d’euros a reforçar la xarxa d’autobusos, ja que el caos de Rodalies ha provocat que molts usuaris passin a la carretera.

Notícies relacionades

Illa aconsegueix els seus primers pressupostos després de lligar el ‘sí’ dels Comuns amb més inversió en vivenda

El PP descarta la moció de censura per no treure el focus als dos líders socialistes

Totes les «persones menstruants» que tinguin entre 12 i 25 anys rebran un xec de 25 euros a l’any per comprar productes per a la menstruació i un altre bo anual de 25 euros per a joves d’entre 16 i 25 anys per comprar preservatius.

D’altra banda, s’ha acordat un pla dotat amb 30 milions d’euros per lluitar contra el sensellarisme, 10 milions per a polítiques de memòria democràtica, l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses quant a l’exempció dels preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques, i 40 milions per a l’Agència Catalana de Cooperació.